dissabte, 8 d’agost de 2009

De passeig.

Aquests dies estic a El Vedat, com si busqués l'aïllament ( ja que no tinc vehicle ), acostumat com estic a viure en l'illa.
Vaig agafar ahir la bicicleta i vaig recórrer els camins que fa anys resseguia sense cap motiu més que passejar en la bici, a tota velocitat, deixant-me portar pels camins que envolten les pinades, els camps de tarongers abandonats, les cases abandonades, el secà, les escoles, els aljups. Anava escoltant ràdio 3: Siglo XXI i després l'Ambigú. De vegades costa fer entendre el plaer secret d'un moment determinat, perquè aquestes estones cobren ecos de significats personals que a la resta del món els són indiferents. Així doncs, brinde per aquests xicotets tresors que brillen des dels racons de les nostres vides. Moments de plenitud, personals i intrasferibles. Aquests moments ens diuen sàviament, que no ens cal res més. Tota la resta és vanitat.