dilluns, 16 de maig de 2011

Terra 2


Fa uns anys vaig pintar per primera vegada la façana del Terra. Vaig triar el tema de les arrels. Va durar només un parell de setmanes, els blavers varen fer acte de presència i destruiren l'obra a les 2 setmanes. Ara, i conmemorant el 10é aniversari, he pintat una nova cara al Terra. Representant el vel que ens hem de treure a València per fer sentir la nostra veu.

dijous, 5 de maig de 2011

Darreres peces 1




Aquest blog no està abandonat. Açò, més enllà d'una afirmació dadaïsta, és una realitat. Malgrat que ha esdevingut un mostrari de grafits, un catàleg d'obres sobre la paret.
Aquest es correspon a un mural fet a Son Gotleu després d'un taller de grafit amb uns quants xavals, alguns d'ells també alumnes meus de l'IES francesc de Borja Moll. M'ajudaren a fer aquesta obra alegòrica als temps de sables que ens ha tocat viure. Una guerra més, però la vertadera guerra és als nostres barris, als carrers plens de persones sense feina. Ells, els fills de la crisi pogueren somniar que són els putos amos, i que pintaran quelcom que queda a la vista de tots. Em vaig inspirar en els viatges de Gulliver. Tots som gegants lligats per prejudicis dels homes petits. Les seues guerres, la seua merda insignificant ens fan més grans.
Al tanto amb les lletres estil Bronx, que esponàniament estamparen a vora. Més grans que la vida.

dimarts, 22 de març de 2011

Un altre mural a Sa Pobla.


Aquest blog, davant la deserció general, esdevé un recordatori de feines per a mi mateix. D'ací un temps podré marcar la meua cronologia a través d'imatges.
Ja no escric mandales que ningú ha de llegir. Malgrat tot, si passes per ací: I love U.
El que més m'agrada d'aquests murals és que tothom hi deixa la seua empremta, tothom pot fer art, encara que no s'ho crega massa.

dijous, 24 de febrer de 2011

Revista 'Cultura urbana'

He començat un taller de grafit amb un grup de xavals del barri de Son Gotleu, alguns d'ells són alumnes meus. L'objectiu és fer un mural a favor de la integració al barri. Tema delicat, ja que fa un any varen esclatar greus enfrontaments entre els veïns d'origen africà, i els de tota la vida, majoritàriament de cultura gitana. Jo tinc alumnes que pertanyen a ambdós col·lectius. De moment l'experiència fou positiva, a vore com funciona.
A més, recentment em varen fer una entrevista a Tv de Mallorca sobre 'almanac de Cultura Urbana que editàrem l'any passat. A vore que trobeu...

dilluns, 24 de gener de 2011

Muntanya


Ahir vàrem aprofitar un dia fred d'hivern per pujar una muntanya més de Mallorca: el Lofre. Està situat al costat de Biniaraix, un poble proper a Sóller. La foto és una mostra més de la infinita bellesa d'aquesta illa. Infinita només en la meua imaginació, ja que també aquesta bellesa, s'acabarà en els meus ulls. De moment continuem pujant els seus cims, que són els cims que ens recorren per dins. Ens submergim en les seues aigües per netejar-nos, aquesta illa som nosaltres, persones que en determinat moment decidírem fugir i ens hem trobat ací. Mallorca no té temps, perquè el temps és Mallorca.

dimecres, 12 de gener de 2011

Bon any 2011

Aquest blog té la tradició de felicitar l'any que comença amb alguna cançó que em té particularment enganxat en el moment. Com ara és tot un disc, i el fragment musical que teniu ací baix em pareix senzillament genial, ací us el deixe. Una abraçada, aquest any pot arribar la pau als nostres cors, per fer la guerra amb les nostres ments.

dimecres, 22 de desembre de 2010

LA LLENGUA D'UN POBLE ESCLAU

Una sentència molt, molt perillosa. L'estratègia resulta evident, acabar amb l'educació en català per a guanyar el procés de substitució lingüística i la colonització cultural. No és res nou, la lluita ja fa massa que dura. Trenquem amb aquesta gent que no ens vol cap bé.

diumenge, 19 de desembre de 2010

Cartell de la diada de Mallorca.


Ací està el cartell de la diada que he dissenyat per a l'Esquerra Independentista de Mallorca (EIM). Volia utilitzar el concepte de país a l'interior, i de la nuesa en la que ens està deixant l'abús del capitalisme.
Dubtava de si utilitzar l'esquena d'un home (la meua pròpia), o la d'una dona (la de Laureta), per si es donaven les típiques susceptibilitats pseudo feministes. Finalment, trobe que m'agrada donar-li un contingut femení al cartell, fer de la dona i la seua pell, la protagonista, doncs poques vegades el nostre moviment planteja la dona i la feminitat com a protagonista del nostre país. Sembla que es lluita contra el patriarcat des d'una òptica paternalista, des de fora, i en dates senyalades (8 de març).
Feia por la combinació del cos rotund de la dona, i les ungles pintades de roig, aplicant-li a la imatges una lectura estereotípica que crec hauria d'estar ja superada. Potser les nostres companyes no es pinten els ulls o les ungles, empren escot o el que siga? No provem nosaltres d'estar més guapos o elegants, o ens vestim per a l'ocasió si hem de buscar curro? Tot això no té importància, el que es tracta és que el cartell parle des de la dona, i que la imatge siga impactant i guapa. M'agrada la idea de trencar amb tòpics uniformitzadors dins del nostre moviment, les dones es poden arreglar, pintar-se les ungles si volen i ser feministes i rupturistes, no ho creieu? El més curiós, és que la gent que ho ha vist, de fora del nostre moviment no han fet aquesta lectura, i els ha agradat molt. Hem de filar nosaltres sempre més prim, i obsessionar-nos per una espècie de puresa monacal, que a la resta de la societat se la sua prou? El cos de la dona és poderós, i així es comprengué en els anys 60, quan es feia ostentació d'un cos femení que no s'amagava...
En definitiva, què us pareix el cartell?

Els cables, un conte de fades

La criba dels cables de wikileaks en El País es torna cada dia més lamentable. Sembla que es donen com a fets inqüestionables, les opinions interessades dels agents exteriors de la CIA (incloent els impresentables membres del govern provincial espanyol). Atenció a aquesta notícia delirant, que pretén atacar a la solidaritat bolivariana amb arguments infantils, de pel·lícula de sèrie B.
Oh, quin pla malèfic: curar la ceguera a milers i milers de persones pobres per a dominar el món. Quina refinada crueltat! Molt més brutal que no deixar-los morir de fam o cremar-los amb Napalm com fan altres. Este Chávez, va pel món adoctrinant els pobres amb esperança, curant la ceguera, i regalant petroli als països pobres, però qui s'ha cregut que és, Jesucrist?

dimarts, 14 de desembre de 2010

Un món gris




I per això m'hi rebel·le amb tots els colors possibles.

dimecres, 8 de desembre de 2010

Com pingüins intentant volar...


Així som nosaltres.

Sense volar.



Aquest pont, m'he quedat en terra per la vaga secreta de controladors. Al principi, el meu cabreig fou monumental, decebut per un esdeveniment més en la roda de la fortuna, que darrerament pareix que em gira cap avall. Parlant amb les persones in situ que havien patit la cancel·lació dels seus vols a més de la manipulació i desinformació barata per part d'AENA i la companyia Ryan Air, em vaig armar dels mateixos arguments que la immensa majoria, els ja coneguts i que s'han vist amplificats pels mitjans aquests dies.
Després, en casa, vaig començar a buscar per mi mateix la informació (un exercici que tothom hauria de practicar més sovint), a matisar les fonts, i la meua idea canvià de manera progressiva.
Què s'amaga darrere d'aquesta aturada, que ha paralitzat l'espai aeri de l'Estat?
Doncs la propera privatització d'AENA, una més de les receptes de l'FMI (l'actual govern econòmic d'Espanya i mitja Europa). Si heu llegit Las venas abiertas de América Latina, de Galeano, us podeu fer una idea de quines són les vertaderes raons de les "ajudes" de l'FMI.
Primer es dirigeixen atacs contra la divisa nacional, i es concentren contra l'emissió de bons de l'estat, es desestabilitza la borsa amb atacs selectius, les agències de qualificació, com Moody's (una filial més de l'Imperi USA a través de FMI i similars), posen la fiabilitat financera i creditícia a l'alçada del betum, i després s'enuncia la recepta, el dogma de fe: Cal reduir el dèficit. Això significa bàsicament eliminar els serveis socials, i privatitzar les poques empreses públiques, en sectors clau, que hi queden, moltes vegades adquirides per empreses internacionals amb capital flotant de l'imperi.
En definitiva, ens estan desmantellant i depredant, com ho varen fer amb els governs d'Amèrica Llatina, i que només una revolta democràtica profunda està reflotant.
Però què fa la nostra població, entre perplexa i agitada pel Prefeixisme, es queda a casa a vore la Esteban, no fa vaga perquè els sindicats són uns vividors, i s'enfurisma amb qualsevol col·lectiu que es rebota, demanant mà dura. Ens espera el pitjor, l'alienació de la massa aplaudeix mentre ens massacren.