Els xinesos dominaran la terra...

Estava pegant bacs per internet i he trobat això:

Los nuevos kits de Barcelona han llegado, y los muchachos de Cataluña están mirando mejor que nunca. Los diseñadores de han creado un nuevo en negrilla buscan Jersey casera oficial de Barcelona para la estación 2009-2010. Usted dará vuelta a las cabezas cuando usted usa este vibrante, con todo a Jersey con estilo. Dirigido con la tecnología de , esta Jersey es cómoda y ligera. Jersey tiene cresta de un club bordado de Swoosh y de Barcelona en el pecho

* Use el fútbol Short-Sleeved casero Jersey del funcionario FC Barcelona
* La nueva camisa casera es un mango brillante (que evoca el mar Mediterráneo) con un ajuste redondo del cuello y del azul

M'he quedat pegant vuelta a las cabezas.
Encara no se on estarà la cresta en el jersey, què és un Swoosh? Qui és el misteriós funcionario?

Comence a pensar que darrere d'aquest innocent anunci en internet s'amaga una senyal oculta, el tret d'eixida per a que els xinesos surten dels seus tot a 100 i envien a l'avern aquest miserable sistema.
Visca Mao!

S'apropen carnestoltes 1.

I aquesta és l'entrada 200 d'aquest blog, com qui no vol la cosa, que ja té un parell d'anys. 200 entrades, com sempre, en la incertesa d'abaixar la persiana i deixar aquest espai o no, per no poder atendre'l com cal, o per deliris de grandesa virtuals. De moment, seguim aguantant metxa.
Aquesta és per mi una època plena de records, s'apropa el meu aniversari, i mira, cau per aquestes festes que anomenem carnestoltes. La meua festa preferida, ja siga en Benimaclet, en Pego, o ací a Palma. Encara estem perfilant els plans, però segur que ens ho passarem bé.
Carnestoltes mítics, festa rebel, que alguna vegada acabava en aldarulls i alguna altra acabava en llençols aliens.
Carnestoltes, únic moment en que pots vore a una fada llençant pedres a la policia mà a mà amb l'abella maia, o gent que corre fugint i perd part de la seua disfressa per camí, super herois sense capa, àngels sense ales ni corona. L'única festa on pots vore a spiderman fotent-se una ratlla en un portal, o a son Goku muntat en un skate a manera de núvol kinton. Això és així, i per a mostra un botó:

Vestits de Bola de drac, a un restaurant xinés, fa un parell d'anys.

Jo anava de Ten Shin Han xapussero, ben aviat, el tercer ull era l'únic que veia alguna cosa.

Ací està el meu company inseparable, encolomat dalt d'un arbre. Algun desaprensiu, amb cor de pedra, el deixà allà.

Es busquen grans frases cèlebres

M.I.A. - Galang
Cargado por hushhush112. - Ver más clips de música, videos en HD!

Ciber ionkars, necessite la vostra ajuda. Estic fent una publicació per al servei de dinamització lingüística de l'ajuntament de Palma, sobre cultura urbana, i volia emprar frases destacades de:
Pensadors
Activistes
Gent de món de la cultura

Frases de la escena del Hip-hop / lletres de cançons.
Les millors rimes, amb contingut.
El guanyador o la guanyadora rebrà una caixa de birres virtuals per a imaginar que se les beu.
La cultura catalana us necessita!

Haâti

Tremolen les parets, cau el sostre, tot s'esfondra en cal pobre, com sempre, i la maquinària del circ neo cristià i la mala consciència colpegen des dels tubs catòdics sense pausa. Done ara, via SMS, si compra aquell producte, un cèntim anirà a parar als xiquets nus d'Haití. Poca broma.
Bones intencions, com deia aquell, serveixen de paviment pel sòl de l'infern. La tele ampliarà fins l'infinit aquell infant que plora, la mirada bruta dels saquejadors, vísceres i les gotes de miracle que representa aquella vida salvada per aterrar en la més absoluta misèria.
Mirades fora d'òrbita, no puc mirar-les en l'escenari de les televisions de tot el món que té televisió. Ens envien les imatges del naufragi, de la desesperació, però ells no poden enviar les seues imatges d'injustícia quotidiana. Mala sort? La mala sort és un genocidi silenciós ordit per l'home blanc una i una altra vegada i encara una altra fins l'infinit, perquè en Haití una vegada gosaren ser rebels. El primer país que va abolir l'esclavatge, i el primer que s'independitzà de la metròpoli. La primera revolució liberal d'Amèrica. Haití hagué d'indemnitzar, en aconseguir la independència, els esclavistes fins un segle després. La ruïna. I el demés un constant Etern Retorn a la misèria. Nous blancs pintats de negre exerceixen ara l'esclavatge a domicili per als seus amos d'ultramar, o del nord o més enllà.

Haití, un dels països més pobres del món.

Per una vegada se'm regira l'estomac i em cauen les llàgrimes, i aparte la mirada de la televisió. La nàusea m'impedeix seguir. No vull saber res més, no puc, ja se ben bé el que passa a Haití, és el mateix que passa a la resta del món. 60000 persones moren de fam cada dia. Un Haití cada dos dies, ja no ix a les notícies. L'oblit arribarà prompte. Però el capitalisme seguirà. ja ens està bé, enviar un SMS o ser solidari des del sofà de casa. No podem, o no sabem com canviar això. O la guillotina, o la vergonya. La neutralitat és l'oprobi.
La guillotina fou el primer que dugueren els francesos al Carib, però no per garantir els Drets de l'Home, aquests se'ls deixaren a la metròpoli. La dugueren per afaitar els negres revoltosos.
La guillotina, o la vergonya, dic. I dic això perquè amb els recursos que han dedicat a rescatar els bancs amb els nostres diners, com deia Arcadi Oliveres en una xerrada l'altre dia, es podria acabar amb la fam durant els propers 54 anys. L'import era 54 vegades el que es calcula que costaria acabar amb la fam al món.
I els bancs espanyols perceberen més de mil milions en comissions amb les ajudes de l'huracà Mitch a l'Amèrica Central.
Els Filibusters han tornat al Carib.

Revetlla de Sant Sebastià

Cartell del concert de la Revetlla de Sant Sebastià.

Kill all Hippies!

No hase falta desirr nada más.

Festes Populars de palma 2010

> Divendres 15 de gener. 20h. Reclaim the streets. A càrrec del col·lectiu 16 hz. Música al carrer. Un camionet anirà des del Born fins Sa Feixina, posant música i fent animació.Performances.

Inauguració del concurs de fotografia de les Festes Populars.

> Dissabte 16.

9h. Visita ornitològica.

18h. Cine Fòrum. L'Odi ( La haine ). Hi haurà pintxos i beure.

Casal Popular Voltor Negre.

> Diumenge 17 de gener. Plaça dels patins.17h. Torneig de futbet de moviments socials de ciutat. Jocs infantils. Activitats. Dinar popular. Concurs de plats típics. Participació oberta, dugues la teva especialitat.

>Dilluns. 18. Xerrada. L'antimilitarisme a Mallorca. Tomeu Martí. Txus.

>Dimarts 19 de gener Sant Sebastià.

> Torrada popular. Dugues el teu menjar al nostre fogueró.

Concert. 21h. Amb:
> Eixut.
> Whisky Facile.
>Tetrasonic
>Pirat's Sound Sistema
DJ Merey. Membre de Pirats Sound Sistema. Sound system explossiu.

Món

Ahir vaig vore en el canal 33 aquest documental, de dos bascos txalapartaris que van pel món fent música, i construïnt els instruments per fer-la, i compartir-la així amb diversos pobles, en paisatges àrids de gel, desert o estepa, pobles perduts en la història, com els euskalduns. Em va agradar molt, i ho vull compartir amb vosaltres.

Espill

En aquests temps que es parla tant de memòria, de no oblidar els horrors del passat, que plenaren el segle XX, em va colpir el rastre estampat en una tomba simulada, pels carrers de Berlín. Segurament aquesta tomba al·legòrica, en cobria moltes altres , anònimes, sota la neu, el paviment i la terra d'aquesta ciutat deconstruida, destrossada, refeta de nou sempre una i mil voltes.
Plovia, i pareixia que es plorava. L'horror de l'holocaust parla des d'aquest monument, per no oblidar que no fa tant, els carrers de Berlín esborraren les petjades de part dels seus habitants.
Però, des d'on parlen els nostres morts?

Un pensament

Per a aquest nou any.
A les coses bones que té la vida, cal donar-los el doble de valor que a les dolentes. Això és així per que de les darreres sovint n'hi ha més.

Hola, soy Fabra. Feliz navidad!

Segurament, no us ha tocat la loteria de nadal. A mi enguany ja m'ha tocat. Sí amigues, és així perquè no he jugat. M'agradaria dir que no ho he fet, per alguna d'aquestes raons heroiques:
a) La loteria només és la safanòria que ens posa al davant el capitalisme per alimentar la il·lusió de que qualsevol pot ser un dels elegits en la piràmide social.

b) La riquesa només preocupa els pobres d'esperit. Els esperits sublims ens alimentem de la riquesa que ens atorga una vida plena de significat.

c) Hi ha més possibilitats de que un extraterrestre t'abduïsca, t'ensenye a viatjar en el temps, vages a la transició, denuncies a Blasco a la policia franquista per radical terrorista ( anònimament, es clar ). Aconseguisques que a Maria Consuelo Reyna se la folle algú de Convergència i Unió ( pagant, és clar ), a Zaplana el faces ser president del Real Madrid ( amb un tongo, és clar ), on podria pillar sense problemes, a Lerma el promous per a ministre ( enviant a Guerra d'eurodiputat, és clar ), a Rita li poses un whisky ( adulterat, és clar ), evites l'abús sexual del seu profe de religió a Camps, ensenyes a llegir a Rus ( en Teo es calla la boca ), envies a Brosseta d'agregat cultural a Butan ( i li estalvies posteriors accidents ) i finalment proclames la independència, en una confederació de Repúbliques Democràtiques Catalanes. Després tornes a la nau alienígena, t'acomiades, i quan tornes a la teua casa estàs misteriosament embarassat.

En fi, m'agradaria argumentar qualsevol cosa millor que: No he pogut comprar el dècim per no afanyar-me i patia per si tocava i m'havia de cremar a lo Bonzo en la porta de l'institut al tornar de vacances.
Segur que en Fabra no té aquest problema.

Pep

Tot s'ha escrit, aquests dies sobre en Pep Guardiola. Normal. El que ha aconseguit enguany el Barça no és d'aquest món. Ens ha fet molt feliços a tots els culés, pels títols guanyats, però sobretot per l'emoció a la gespa. Sang, suor, i llàgrimes. La bellesa del joc del barça, t'arriba molt endins si t'agrada el futbol, no es pot evitar. Els bots que pegàrem en el bar Mavi, en les semifinals contra el rocós Chelsea a Stamford Bridge, tots els amics allà aplegats sense preveure-ho, les abraçades i el crits sense fre, el gol d'Iniesta sense temps, l'emoció assistida sense veu. El partit contra el Madrid al Bernabeu, veient-lo en València amb el Xavi Sarrià, en Roger, la Mireia el Xavi, la Laura, bojos pegant bacs i encara un altre gol, i un altre després, fins a sis, els mateixos que fan premonició de l'any enorme en què ho hem guanyat tot. La meua estimada Laura, que em prohibia durant anys vore qualsevol partit a casa, i el de sempre, que el futbol aliena, i tot això, doncs bé, per art d'aquest equip no es perd un partit, i començà a vore'ls en secret quan jo me n'anava al bar!
El primer record que tinc de ser del Barça, fou el dia que en Koeman ens va donar la Copa d'Europa per primera vegada. Recorde vore-ho en casa de la meua iaia Marga. Ella era barcelonina, i jo em vaig fixar en aquell equip de Cruyf que no m'avorria. De nano odiava el futbol, no veia ni un partit, m'ensopia terriblement. A partir del Barça em vaig afeccionar, i ara jugue cada setmana, em posa alegre, i no em cal dir res més. Ha hagut molts Barces, alguns bons i d'altres terribles, de fet, en l'època de Gaspart, em vaig donar de baixa, però cap n'he vist com aquest.
Cada culé té la seua història personal, farcida de moments amb aquells que ens fan sentir bé. En Pep és com nosaltres, per això l'estimem. En Pep plora perquè sap com a culé que això és molt gran. Ell també ha viscut els seus moments, bons i dolents, amb el Barça. Recorde unes imatges d'en Pep quan era arreplega-pilotes al Camp Nou. Amagava el baló al jugador contrari per perdre temps. Anava a saludar els seus ídols. Era només un xiquet, i jugava a La Masia, aquesta escola excepcional, d'on han eixit jugadors enormes, alegres, però sobretot una idea del futbol, d'un club diferent. Després com a jugador, era tan primet que qualsevol rival el feia volar d'un bufit. Hagué de fer-se fort, i va esdevindre un jugador excepcional. Per això ha ajudat els jugadors baixets, i els ha ajudat a créixer fins ser colossos. Messi, Xavi, Iniesta, ara Pedro. Reconec que era el meu ídol. Entenia el joc com un mariscal, quan era només un marrec.
Però com a entrenador, ha superat el seu mentor, en Cruyf, ha aplicat i millorat la seua filosofia. Ha bastit un equipàs, amb jugadors que ningú coneixia. Hauran de passar molts anys fins que s'esborren de les nostres ments, tantes imatges d'una poesia sense paraules.
Les seus llàgrimes de l'altre dia, desbordant l'emoció després de tant de patiment, del gol que no arribava, del torneig que s'escapava etc., són les d'un xiquet gran que sap que això és només un joc, però té la suficient imaginació i intel·ligència, com per a saber que això és la vida, en el fons. No sempre es guanyarà, però cal donar-lo tot per la lluita.
Gràcies Pep.