dijous, 19 de febrer de 2009

Felicitats Amèrica.



Absurdament, no queda estètic entre la progressía, aportar elements positius sobre el govern de Veneçuela. Jo vull felicitar al seu poble aquest pas endavant. No tot és perfecte per allà, queden moltes coses per fer, i per això és important no pressionar-se amb plaços que limiten els canvis profunds que s'estan duent a terme.
La manipul·lació en la nostra terra continua implacable: Tanta gent que manté un esperit crític en altres temes, aplica ací el pensament únic. No, companys i companyes, que s'haja canviat la constitució no significa que el president Chávez no necessite ser votat en les eleccions successives per continuar en el poder. Açò és la democràcia, sense límits a la reel·lecció mentre el poble continue volent, talment com a l'estat espanyol, i si no que li ho diguen a tia Rita, a en Cháves, o Fraga...
A Hugo Chávez l'han votat, mentre que nosaltres tenim un cap d'estat imposat per un dictador feixista, i ningú es qüestiona la qualitat de la nostra democràcia. Per als dubtes, molt bò l'article de Pascual Serrano en Público.
Ah i per cert, tant parlar de populisme, i qui acaba regalant 400 euros, com en un infame concurs televisiu, és en ZP ( xec nadò de 2500 euros inclòs ).
Ho senc, no poden haver arguments des del nostre podrit sistema. Altre exemple, mentre Chávez expulsà a l'embaixador d'Israel durant l'agressió a Gaza, en Moratinos es reunía amb els responsables de l'estat sionista i remugava amb la boca xicoteta. I a seguir venent armes, que si, maten xiquets palestins per molt que mentisquen en la televisió amb tota la barra. Mentre l'estat espanyol finança els enormes sous del banquers amb diners públics, i els treballadors pateixen l'atur
Fets, no paraules.
Ah, i felicitar també el poble bolivià, que ha aconsguit superar segles de racisme, intents de guerra civil, desestabilització interna ( Pando, Santa Cruz ), i autoodi indígena. Evo, és per mi el símbol de la dignitat recuperada. S'obri un nou horitzó a Amèrica Llatina, i aquest és el canvi real.

dilluns, 16 de febrer de 2009

Carroñeros

De Cuatro, la cadena del grup PRISA, que està demostrant quin model audiovisual ens tenien preparat.
M'explique: Divendres passat estava malalt i en casa, fet que no acostuma a ser habitual en mi. Feien l'esmentat programa en la cadena progre. Evidentment, em va cridar l'atenció el contingut de l'episodi, anomenat Parking. Els intrèpids reporters de la cadena, recorrien els aparcaments dels voltants de discoteques, la majoria en el País Valencià i Catalunya, buscant als més passats per aconseguir una bona captura.
Els adol·lescents ( i no tant adol·lescents ) que hi apareixien, eren un bon exemple d'un gran nombre de jòvens de hui en dia: Ànsia per apareixer per la televisió, per explicar les seues coses a la càmera, analfabets funcionals, malalts per l'estètica, orígens de classe treballadora, la majoria amb poc funcionament neuronal, en definitiva.
Els nanos i nanes, exhibien les seues bosses de farlopa, aspiraven ratlla rere ratlla, parlaven amb una verborrea inintel·ligible, dislocada la mandíbula, saludaven la família, o es deien que es dedicaven al tràfic: Cristal, coca, ketamina, el que faça falta... A alguns se'ls difuminava la cara, a altres no, senzillament se'ls treia el rostre, amb evidents signes d'intoxicació, per a fer befa en la concurrència, i escandalitzar les ments benpensants, ben calentetes en la seguretat de la seua llar.
Quan apareixia una xica, de perfil poligamero, com els meus alumnes, amb tota la pocavergonya i mala baba, el càmera li treia un primer plà de l'escot. Tancaven el relat així, juntament amb els comentaris dels xics i xiques que hi havia al voltant, i que exclamaven amb gran cridòria: Mira que tetas!
La reportera, reina de les hienes, buscava àvida la peça: A ver, eso que es? Me lo enseñas? Que es cristal? Y porque tiene ese color? Y también lo vendes? Y tu que tienes, coca?
Els jòvens, addictes a la cultura de l'espectacle, es dirigien ràpidament, com mosques a un excrement, atrets pel focus de la càmera: Mira, Callejeros, que guay!
Però que és el que aquests ingenus en treuen de tot açò? Diners? No, perque del gran negoci que el morbo genera no els cauen ni les molles. Fama? No, perquè en tot cas, el dilluns, quan amb una ressaca monumental s'adrecen al treball o al centre d'estudis,seran objecte de burla i escarni en el millor dels casos. Premis? No, perquè l'altre dia, quan arreplegaren el premi TP els callejeros no tingueren ni una paraula per a les seues víctimes. Ells són els que acumulen aquestes distincions.
I doncs, que els queda, de tot açò, als jòvens?
A currar de Telepizza, com un xic que venia de fer feina encara d'uniforme, amb un sou de misèria, i disposat a ingerir tot tipus de substàncies per oblidar-se de la seua dura realitat.

divendres, 13 de febrer de 2009

Caspa Pepera


El nou cas de corrupció del PP aprofundeix en la línia canyí que tant els agrada. Hi ha una dura competició per arribar al súmmum de la caspa. Es difícil discernir qui s'endú la grossa. Si fa uns mesos flipàvem amb el cas De Santos, pare de família exemplar del PP mallorquí, militant dels Quicos, que va ser retratat en un vídeo amb dos maromos, un consolador, quantitats industrials de farlopa i visionant simultàniament un entretingut documental de sexe zoofílic amb cavalls... Poc després descobríem la utilitat dels pots de colacao per amagar comissions il·legals, soterrades en el jardí, una tècnica cassolana amb la qual l'ex consellera Ordinas va aconseguir amagar uns 200 000 euros. Ara diu que escriurà un llibre per explicar com ho feu. Al País Valencià la història no es queda curta, tenim a l'home de la Loteria nacional: Carlos Fabra. Il Divo, un altre que pilla comissions inclús per respirar. Que dir de Rita i els seus negocis tèrbols amb l'expresident del València CF, el també constructor Bautista Soler? Els valencians som tan imbècils que la gent el defensava, quan l'equip descendia als abismes de la classificació, de manera inversament proporcional al que ascendien els seus beneficis. Xè, però anem a tindre el millor camp de tot lo món, Iè! Quin gran home!
Però les darreres setmanes, han superat totes les previsions, primer, la trama d'espionatge bananero de la psicòpata política Esperanza Aguirre, experta privatitzadora de la sanitat, plusmarquista mundial en la carrera sense mirar enrere, com demostrà als atemptats de Mumbai, survivor d'accident d'helicòpter i més xula que ningú.
A més, s'ha descobert una trama de corrupció en una empresa subsidiària del PP que aconseguia pràcticament tots els contractes per a l'organització d'esdveniments públics en els ajuntaments governats pel PP. La legió d'escaladors engominats, esgrimint actituds xulesques, i una eminentment filosofia vital hortera, ja fa anys que passeja tranquil·lament per les institucions governades pel PP. Personatges sinistres, com el tal Francisco Correa, o l'artista abans conegut com el bigotes, havien muntat un lucratiu xiringuito. Per cert, a la vessant hortera canyí, no ens guanya ningú. En bigotes, que sabia on podia pegar millor el pal, emigrà a València i muntà Orange Market, des de la qual subcontractava tot tipus d'actes al gust de la bijuteria valenciana: Volvo racer's cup, congressos, campanyes per a l'honorable president Camps de golf etc. Tan bé li anaven les coses que es casà amb una ex Mama Chicho, reciclada de manera oportuna en presentadora de Canal 9. Aquesta vida de dubtós refinament, en la línia del seu antic palmarés acompanyant a Pajares i Esteso en títols mítics com los bingueros, acabà dràsticament amb el seu processament ara fa una setmana. Poc a poc aniran caient...