dissabte, 24 de gener de 2009

Fins quan?

La veritat, de vegades m'entristeix ser Valencià. Em cansa terriblement ser un home preocupat, corprès i perpètuament escandalitzat per aquest país de merda que tenim. M'agradaria que la meua llengua no fos una trinxera on plante el genoll disposat a resistir les bombes, gasos, la metralla i una pluja àcida constant. M'agradaria no haver d'escriure sempre dels mateixos temes: detencions, abusos, atacs feixistes, destrucció del territori, guerres etc.
M'agradaria poder escriure sobre com m'agrada la mar, i sobre les històries que m'invente, sobre la gent que he estimat, o la que encara he de conèixer. M'agradaria poder tancar aquest bloc i escriure sobre la música que m'apassiona, sobre l'última pel·li que m'ha fet reflexionar, els viatges, els projectes artístics, el que fora. Tot menys aquesta sensació constant de queixa.

Però aquest no és el món que jo somnie, ni el país que vull, i per això, per cabuderia, per orgull, per solidaritat, o el que siga, he d'escriure que a Vicent Martí el jutjaran, que al company David de Vilafranca també. I he d'escriure, de la mateixa manera, que als porcs feixistes del nostre país, mai se'ls jutja.
Conec en Vicent Martí. Vaig treballar amb ell quan vivia a Alboraia. Ell fou un dels pioners en promoure l'agricultura ecològica per salvar la malmesa Horta de València. Però això no és el més important, sinó el fet que l'únic crim que ha comés en Vicent, a l'igual que en David, ha estat estimar massa. Estimar massa una terra que s'està destruint per la riquesa d'uns quants malparits.
Per tot això, em veig obligat, de nou a escriure sobre aquests temes. Perquè el fet, l'única realitat de la qual estic segur, és que al País Valencià s'està produint un vertader Apartheid. Ens volen destruir com a poble, així de clar: la llengua, la terra, la consciència, l'amor propi. I l'únic que podem fer és lluitar per tots els mitjans necessaris. Cadascú com sàpiga o puga.
Per això, de nou, em toca escriure aquest post, potser no és el que m'agradaria escriure en aquests moments, però no hi ha més opció.

dissabte, 17 de gener de 2009

Reclamant el carrer.

Recuperar el carrer com a espai públic de trobada. Buscar noves formes d’entendre l’oci més enllà de rutines idiotizants. Expressar una creativitat oberta a tothom, reunir-se i gaudir del ball, posar-se en moviment. Es podrien buscar mil raons per a dur a terme un acte com el d’ahir. Un acte de caràcter revolucionari, perquè veure a més d’un centenar de persones ballant amb música en viu, i a tots els vianants amb els ulls com a plats, no és habitual a Palma. No ho és, potser per comoditat, inèrcies o hàbits, no entrarem ara a valorar les raons. El cas és que ahir va passar. Una proposta modesta, però a la vegada molt ambiciosa plenava de ritmes els carrers cèntrics de Ciutat. L’excusa, que està plantant la llavor d’aquest canvi, són les Festes Populars de Ciutat. Una idea expeditiva en els temps que corren, que va a contracorrent de l’avorrida proposta institucional. Aquesta festa enllaunada que proposa el poder, amb concerts de grans mitjans i poca imaginació com a únic sentit de Sant Sebastià.
Anit, la gent del col·lectiu 16 Mghz es marcaren una sessió brutal en moviment, damunt d’un camió. Una cabina a l’aire lliure on es cuinaven els millors vinils de Funk, Old School, Jungle i Drum ‘n Bass en directe.
La vesprada començava freda, i anàvem unint-nos els valents que havíem decidit plantar cara a aquest hivern implacable. L’enorme presència policial tampoc ajudava gaire a crear ambient, però les persones, el poble, respongué amb gran maduresa, decidint que cap pasma ens faria malbé la festa. Així que començàrem a ballar, amenitzats per les bases Funk de DJ Triqui, el crack de linia 6. Es marcà una sessió molt seriosa, que feia que se’ns anara unint cada vegada més la tropa, de camí a Sa Feixina. Tot açò es saltejava amb espectacles de foc, malabars i tot tipus de performances que uns companys atresoraven en una gàbia amb rodes. Molt de color, i la gent cada vegada s’animava més, les birres també ajudaven.
Ja en sa Feixina, ens atrinxerarem i resistírem amb la música com a provisió fins que la pasma desaparegué. Ja més tranquils, comentàrem divertits que per a fer el musical perfecte, els maderos haurien d’haver-se marcat unes coreografies, a l’estil Village People.
Després li toca el torn a l’Inyako, DJ Amoniako, amb les pinzellades de cultura caspa Pop barrejada amb grans dosis de Jungle. Un festival.
La festa s’allargà fins que les cames ja no responien, i ens n’anarem a seguir-la amb un somriure a la boca. Però això ja és una altra història.

dilluns, 12 de gener de 2009

Festes Populars a Ciutat.


Una de les crítiques que sempre he fet a la ciutat de Palma, ha estat la manca de participació ciutadana en la celebració de les festes de Sant Sebastià.
Més enllà del seu emplaçament al calendari ( el fred gener no convida excessivament a la disbauxa ), la festa consisteix en realitat en una sèrie de concerts simultanis, que produeixen saturació i atordiment més que servir com a punt de trobada per a un oci saludable. El fet de situar tots els concerts al llarg d'una nit ( en realitat fins les 3 del matí ), respon a un intent per domesticar el caràcter dionisíac i rebel que han de tindre les celebracions col·lectives.
Per això, un grup de persones, a les quals jo m'hi he sumat, hem organitzat les primeres Festes Populars a Ciutat. Els actes, modestos, es basen no obstant en la recuperació del carrer com a espai de trobada, i ofereixen els diferents moviments socials a Mallorca l'oportunitat d'expressar-se, i el que sol ser més urgent, d'autogestionar-se.
Hui comencen els actes, amb un pregó de festes ben mordaç, a la manera tradicional.
El programa de festes és aquest:
DILLUNS 12 a les 19 h. a la Font de les Rambles. Cercavila i pregó, inauguració de les festes.

DIMARTS 13 a les 20 h. al Bar Es Pinzell. Presentació del llibre "La Dragonera pels dragons" a càrrec d´Albert Herranz
DIMECRES 14 a les 20 h. a la Casa Catalana. Xerrada: "Cuba: 50 anys de revolució, i més..."

DIJOUS 15 a les 18 h. a la Plaça dels Patins. Diada Jove Falla, jocs de dards, pintada d`un mural, taller de ball de bot, música, jam session i torrada.
DIVENDRES 16 a les 20 h. a la Plaça de la Reina. Reclaim the streets Festa itinerant pels carrers de Ciutat

DISSABTE 17 a les 17 h. a la Plaça dels Patins. Diada de Cultura Popular Taller de ball de bot, Glosadors, menja, concert i altres activitats.
DIUMENGE 18 a les 11 h. a la Plaça dels Patins. Diada Popular Torneig de futbet, concurs de paelles, tallers, jocs per nins, activitats escoltes, mercat de llibres, cantauros, etc.

DILLUNS 19 a les 21 h. a la Plaça dels Patins. Revetlla de Sant Sebastià. Sopar i música.
Que visca la festa popular!

Associacions participants: Casal d'Amistat Mallorca-Cuba, Joves del GOB, Maulets, 16 Hz, Joves de Mallorca per la Llengua, Escoltes Eladi Homs i Reina Constança, Associació de Veïns Puig de Sant Pere, Cultura Obrera, Casa Catalana, Bar Es Pinzell.

dissabte, 10 de gener de 2009

Mercenaris

Il·lustració publicada al Diagonal i a Rebelión a partir del brillant article d'investigació de Lucas Marco.