dilluns, 29 de novembre de 2010

Força Barça!

Maneta, de nou. I ells desesperats, jugant a la violència impotent... Així és, Espanya...

dimecres, 24 de novembre de 2010

Canviar l'educació


L'altre dia vaig assistir a un congrés sobre creativitat i innovació a l'educació. Normalment no estic massa còmode amb aquestes etiquetes, ja que em pareix que responen més a qüestions administratives parides per quatre il·luminats (psicopedagogs) que sovint no han xafat una aula en la vida. Els problemes de hui en dia en la nostra feina són extremadament complexos, i totes i tots ens adonem que treballem dins un sistema que no funciona.
El primer que ens digueren és que per a generar dinàmiques de creativitat no hem de tindre restriccions d'espai i de temps, i que els continguts haurien de ser multidisciplinars. Just allò que ens ve imposat des d'uns rígida Conselleria d'Educació. El problema que veig en el sistema és que és contradictori, entre les teories pedagògiques, i la necessitat de resultats (encara que falsejats) aplicada per la mentalitat capitalista/ consumista. El resultat és un híbrid incoherent que només empitjora les coses.

dimarts, 23 de novembre de 2010

El món a l'inrevés. La policia torna a emparar els botxins a València


Avui, 22 de novembre, cap a les 21'30 hores hem viscut una situació que mai hauríem desitjat per nosaltres ni per tota la gent que en eixe moment es trobava al nostre espai, gaudint com cada dia d'aquest xicotet estel de llibertat i compromís que és el Terra.

Com si d'una desfilada militar es tractara, han entrat per la porta amb el seu maleït tuf d'intolerància, odi i violència, una quinzena de neonazis de mesures corporals considerables i amb gest impassible d'aquells que no estimen la vida de la resta, que no volen viure ni conviure amb els diferents, que odien la paraula LLIBERTAT. Al capdavant, el seu líder, Jose Luis Roberto, el rostre de l'odi.

Amb violència i intimidacions han demanat beure unes cerveses al nostre local. És possible que no sàpiguen que el Terra és un espai lliure de feixistes, xenòfobs, homòfobs, masclistes i espanyolistes? Senzillament, perquè nosaltres volem representar just el contrari. I així ho fem dia a dia, amb el treball sincer, constant i humil que realitzem al nostre barri, a la nostra ciutat. A un barri que ja els demostrà fa uns dies que no els vol, que no és el seu lloc i que el volem viu, alegre i combatiu, no brut d'odi i intolerància, la qual només es justifica amb gent com ells. Davant la nostra negativa, els neonazis identificats com a membres del partit “legal” España 2000, han decidit continuar amenaçant, insultant i intimidant a la gent que estava al Terra. Amenaces i intimidacions molt greus. Inclús de mort.

Així fins que han arribat diversos efectius de la policia local i espanyola, previstos de material antiavalots (potser sabien que aquesta era una gent perillosa?). Aquests, i davant les exigències dels neonazis, han decidit que era millor cedir davant dels agressors (demanant-nos a nosaltres els fulls de reclamació per a que els nostres agressors es queixaren perquè no els hem volgut servir cervesa) que protegir els agredits. Així, han pogut marxar del Terra entre riures i amenaces.

La notícia de l'agressió ha corregut com la pólvora des de dins del Terra cap enfora, i en només 30 minuts, s'han concentrat solidàriament davant les portes del Terra un gran nombre de persones per protegir-nos i recolzar-nos. Han sigut identificats per la policia.

Volem agrair públicament a tots aquells que heu estat allí, a totes les que ens heu transmès posteriorment el vostre suport i, molt especialment, a les persones que estaven aquesta nit al Terra i han hagut de patir aquest exercici de terrorisme psicològic per part d'aquests personatges fills dels gimnasos i de la violència, que han sofert amb nosaltres la por i la ràbia pel que estàvem veient i vivint. Una abraçada ben forta, perquè sense vosaltres no estaríem ací i perquè vosaltres sou el nostre orgull i la nostra raó per alçar-se i continuar el combat.

A partir de demà, farem pública aquesta situació als mitjans de comunicació i denunciarem davant del barri i de la societat el que ha passat, sobretot per deixar ben clar que Jose Luis Roberto i els seus companys del partit ultradretà “España 2000” no només ens ha amenaçat al Terra, ha amenaçat a un col·lectiu que treballa per millorar i canviar un Benimaclet d'esperança i llibertat, ha amenaçat a tots els col·lectius que lluitem per un Benimaclet Viu, a totes les veïnes, a tots els comerços, a totes les escoles, a tots els centres socials, a tots els que defensem dia a dia la nostra cultura i llengua... Ens toquen a un, ens toquen a totes. Us demanem que feu córrer el que ha succeït avui a Benimaclet per ajudar-nos a que aquesta denúncia arribe a tots els racons possibles.

I si, com han advertit, aquesta gent decideix tornar, pública o clandestinament, per atacar el Terra o a la gent que en ell treballen o participen, haurem d'exigir responsabilitats a qui corresponga (Delegació de Govern, policia, jutges, polítics, etc.) per no aturar açò abans que siga massa tard. Com ens ha dit avui un policia espanyol: ací, fins que no hi haja un mort, no podem fer res. Doncs bé, que recorden (com nosaltres fem cada dia) a Guillem Agulló. Ja tenim morts. I no volem més.

De moment, volem transmetre que la gent que estava hui al Terra, afortunadament, estem bé i que anem a treballar les diferents possibilitats d'accions per dur a terme els propers dies. Esteu atents a les convocatòries. Finalment, volem reafirmar el nostre compromís amb la lluita per la llibertat, contra el racisme, per Benimaclet, contra el seu odi. Ací estem i ací estarem. Perquè som barri. Perquè la seua violència mai no podrà apagar aquesta flama de rebel·lia i coratge. Perquè mai podran baixar del nostre terrat aquesta bandera de llibertat. Perquè som un, un puny tancat i en alt. No estem sols, i això els fa mal. Demostrem-ho!

Sàhara

La massacre al campament d'Agdaym Izik, al Sàhara Occidental, ha posat damunt la taula de nou la injustícia i brutal repressió que pateix el poble saharià. Què podem dir sobre aquest tema que no estiga ja dit? Marroc és un terrible règim basat en la repressió, com bé saben els seus propis ciutadans.
Les paraules es tallen en escoltar el testimoni dels supervivents a la massacre, que després foren detinguts i torturats sistemàticament.
Aquesta situació sovinteja massa al nostre món, la comunitat internacional lamenta, però no condemna la brutal repressió. Som espectadors d'una situació indecent. En el joc d'aliances internacionals, evidentment valen més els interessos econòmics i estratègics que les persones i els pobles. Espanya mira cap a una altra part, no s'atreveix ni tan sols a qüestionar l'actuació salvatge de les forces d'ocupació marroquines. Massa interessos econòmics, dos monarques units per negocis i amistat, dos dinasties perpetrades contra els seus pobles respectius, que es donen la mà amb un somriure de hiena, mentre les masses es deixen endur per l'exaltació patriòtica i aplaudeixen la brutalitat.
Estarem vivint tots i totes en un món sord?

divendres, 19 de novembre de 2010

Noves generacions.


Continua la conquesta dels carrers del centre de Palma, armat amb uns quants esprais, imaginació i color. De moment sense conseqüències legals. Inspirat en el tipus de fauna que ens ha dut on som hui en dia.

diumenge, 14 de novembre de 2010

Bombes al carrer.

Nova peça en la reserva de Ca n'amunt. Omplint de color els murs nus d'aquesta ciutat, metre a metre, conquerint cada passa amb barricades fetes d'imatges. Assaltant les trinxeres de l'avorriment i el borreguisme amb atreviment.

De vegades ens emboliquem la llengua i costa transmetre allò que passa pel nostre cap.
Actualitzat hui.

dimarts, 9 de novembre de 2010

Referències al diari...

Està bé vore que està canviant la percepció al voltant de l'art de carrer. Ací a Mallorca no n'hi ha molts exemples, potser tants anys de repressió han fet forat. Un dels pocs exemples ha sortit hui referenciat al Diario de Mallorca.

diumenge, 7 de novembre de 2010

Caps de setmana de tardor.

He aprofitat els darrers caps de setmana per fer excursions per La Tramuntana. En un bot ens plantem en una serralada verda, escarpada, un racó del món que mereix ser patrimoni de la humanitat per la seua bellesa. També per ser un dels pocs exemples de serralada Mediterrània tan propera a la mar i tan ben conservada. Boscos de carrasques d'una altra època, encara.
El passat dissabte pujàrem el Puig de n'Alí, enfront del pic de la Massanella, i dinàrem refugiats del vent en una confortable cova.


El diumenge vàrem fer un ruta trencacames en bicicleta de muntanya per Na Burgesa, prop de Palma, i després anàrem a un refugi brutal entre Andratx i Estellencs a fer torrada i nit, al dia següent buscàrem bolets infructuosament. En collírem unes rúsules blaves, algun rovelló i alguna cosa més que menjàrem allà mateix.

divendres, 5 de novembre de 2010

dijous, 4 de novembre de 2010

Blog del departament de Plàstica.

Poques vegades barrege la meua feina, l'educació, amb aquest blog. Podria argumentar moltes raons, però la primera i més senzilla és que m'abelleix desconnectar del meu treball en aquest espai. Per a entendre'ns, m'agrada la meua feina, em sent realitzat i tota la pesca, però la naturalesa del meu treball és estressant i contra això, poca cosa hi puc fer. Ja feia temps que, malgrat la precarietat en l'ús de les noves tecnologies del meu centre, volia encetar un blog del departament de Dibuix de l'IES Francesc de Borja Moll. El cas és que els requeriments quotidians de feina no em deixaven dedicar-li el temps necessari. Ara ho he pogut fer. Es tracta d'una eina més per a aprofundir en l'educació en un entorn molt difícil com és el meu institut.
La llegenda urbana ens parla d'un ordinador per a cada alumne en aquest estat podrit, i aquesta aportació d'equips s'ha fet alababalà, sense parlar amb els docents implicats, és a dir, com es sol fer tot en aquest sistema educatiu. I així ens va. Ara però, els meus alumnes tenen finalment una finestra al món digital per a aprendre.
Aquesta és l'adreça:
http://plasticaborjamoll.blogspot.com/