divendres, 30 de novembre de 2007

Traïció a La Real. Traïció a Mallorca



Ha tornat a passar. De nou el govern de les illes, en mans d’un ampli ventall de forces suposadament d’esquerres i soberanistes ( evidentment exceptuant UM ), ha tornat a fallar el seu electorat. De nou la promesa que s’incompleix, traïnt a aquells i aquelles que confiaren en un canvi a les illes. De res serveixen aquests canvis de noms o de sigles, si no s’acompanyen d’un canvi real de maneres de fer.
Us pose en situació: La Real és un entorn rústic, d’un gran valor paisagístic, que envolta el monestir que porta el mateix nom. La seua proximitat a la ciutat de Palma, l’ha convertit, des de fa temps, en un mos molt abellidor per als taurons urbanístics. L’anterior govern, del PP, va planificar la destrucció de l’entorn de La Real amb un projecte d’hospital a Son Espases, que afectaria el Secar de la Real. L’estratègia que pretenien seguir era la següent: emplaçar-hi un hospital i així tramitar l’obra via interés general, amb l’argument que era necessari un nou hospital i que l’ampliació de Son Dureta podria ocasionar molèsties als malalts. En el fons es tractava del de sempre: preparar el terreny per als seus amiguets i testaferros especuladors, que tindrien així el camí obert a una posterior requalificació de l’esmentat terreny rústic en urbanitzable. Tot per ajudar al creixement exagerat de la ciutat de Palma, que engolirà així el seu valuós entorn, tot per construir vivendes innecessàries, que es publicitaran com a vitals per baixar el preu de la vivenda, pisos de protecció oficial o el que faça falta.
Bé doncs, després d’haver promés que el projecte de Son Espases es paralitzaria -i ho prometeren tant el PSIB, com el Bloc ( PSM, EU, Els Verds... ) més la comparsa ERC- ,el primer que ha fet el nostre flamant president, en Xisco Antich, ha estat anunciar la ubicació del nou hospital en... ( ací caldria redoblar el tabal...), premi: Son Espases. N’Antich li donà suspens a la mesura, anunciant que s’estaven considerant totes les alternatives, que encara no estava res decidit, però finalment ha fet el que molts ja prevéiem. I no per ser adiví, ni per ser més llest que els demés, sinò perquè a mi tot açò m’ha deixat un regust de deja vú.

divendres, 23 de novembre de 2007

Cartell 31 de desembre


La diada genuïna de Mallorca és el 31 de desembre. Dia de l'entrada de Jaume I a l'illa. Malgrat que la lloança d'un monarca, per molt català que siga, no em fa massa gràcia, el dia s'aprofita per fer una autoafirmació del fet nacional. La veritat és que crec que els i les mallorquines no són molt de dates assenyalades, i més de la quotidianeitat del dia a dia. Així han anat preservant la seua identitat, per molta gent que vinga a l'illa de per tot arreu. Ah, i un exemple de la consciència de ser un sol poble l'altre dia em deien unes amigues d'ací: Els valencians no sou forasters, sou una altra cosa, més familiar, més propera... valencians. Ací va un cartell que he dissenyat per als companys i companyes de Maulets Mallorca. Una abraçada. Espere que us agrade...

dilluns, 12 de novembre de 2007

Assassinat feixista a Madrid

Seria un tòpic incidir en la ràbia i la impotència que generen aquests assassinats. Ahir un jove va ser apunyalat al metro de Madrid. Com sempre una marxa nazi legalitzada per l'ajuntament, ara de Democracia Nazional. Impunitat, sempre la mateixa història. La policia carregant contra els amics i companys. Pilotes de goma impactant contra caps que pensen, mentre caps buits només saben matar, destruir, apallissar. Em pose a pensar en la seua família, amics i em venen ganes de plorar. Quant més haurem de tragar? Si l'estat els deixa fer els seus crims, aleshores són crims d'estat.

El País vs. El Público vs. Amèrica Llatina.



Ahir vaig comprar els diaris El País i El Público per llegir els detalls de la polèmica generada pel Borbó Juan Carlos en escopir-li un "porqué no te callas?" al president de Veneçuela Hugo Chávez, mentre Zapatero feia una encesa defensa de l’expresident Aznar. M'interessava fer una comparativa entre els dos, i vore el tractament que li donaven al tema en qüestió. És evident que l'objectiu perseguit pels dos diaris és destruir la imatge d'en Chávez entre els seus lectors potencials, és a dir, els lectors amb un perfil esquerrós. Moltes persones properes, que habitualment són crítiques a l'hora de valorar la realitat política, social o econòmica, esgrimeixen en aquest tema concret els mateixos tòpics esbiaixats i sense digerir que els fan engolir els mitjans de PRISA o d'altres. En el tema de Veneçuela, la desinformació és total. No es coneix absolutament res de les mesures que el govern ha adoptat en matèria d'educació, sanitat, igualtat social, o socialització de la riquesa de recursos. No obstant, la majoria et podran contar que Chávez té un programa de televisió, o que anomenà dimoni a en Bush. Benvingudes a la informació ràpida: és bó si és simple, es recorda i no necessita digestió. En aquesta línia va el tractament que els periòdics confereixen a aquesta notícia. L'explicació dels fets és nímia, no obstant s'incideix una i una altra vegada en l'anécdota del "porqué no te callas?" per ací i per allà. Però hi ha una seqüència dels fets més àmplia, en la qual cal analitzar la intromissió d’empreses espanyoles, i de l’anterior govern d’Aznar, en la vida política de governs elegits democràticament. Seria més interessant que s’investigués la connexió entre la FAES, el lobby de Miami, els media espanyols, i els abans citats en la reacció que està havent en Bolívia i Veneçuela per part d’estudiants d’universitats privades, què han arribat a cremar universitats públiques, linxar o inclús assassinar. Si es destapen els interessos d’empreses com Repsol, Santander, Telefónica, segurament podríem saber millor de què va tot. El País, dedica més espai a la indignació de la CEOE que a la resposta de Daniel Ortega, president electe de Nicaragua. Es considera populista i líder d’un règim a en Chávez, mentre que Aznar mereix una defensa només pel fet d’haver estat president espanyol, encara que ens dugués a una guerra genocida, mentisca sobre l’11-M, donés suport a l’intent d’un cop d’estat i mostrés un irresponsable ultra patriotisme espanyol a costa dels demés. La gran diferència que he pogut comprovar, és que mentre El País no dóna cap crèdit a la intervenció de l’ambaixada i el govern espanyol en l’intent de cop del 2002 ( i amb açò desautoritzen ni més ni menys que a l’actual ministre d’afers exteriors Moratinos, que quedà el pobre amb el cul a l’aire ), El Público ho insinua, per matitzar la defensa d’Aznar. La vertadera novetat, l'enceta El Público, amb una secció amb els comentaris dels lectors a la web del diari, i dic novetat perquè ací no hi cap censura. Mentre que les cartes al director d'El País pareixen fetes per clons de les joventuts del PZOE, a El Público podem llegir coses com: "Pero al rey quien lo voto?... Franco, y a Chávez? La mayoria de los venezolanos". Un 10 per als lectors, i felicitats al periòdic, que és capaç de publicar aquestes opinions. En canvi, els dos mitjans es dediquen a lloar Zapatero per aquesta qüestió, pujant-lo a cims de noblesa als quals mai podran ascendir, segons ells, els representants del PP... La resposta del partit defensat, ha estat la matraca habitual de crítiques cap a Zapatero. Serà una hàbil estratègia, però realment pagava la pena muntar aquest sarau internacional? En fi, ja s’ho faran...

diumenge, 11 de novembre de 2007

El Terror cau del cel.


Ni muntanyes llunyanes, ni deserts ni res, l'autèntic Terror cau en
forma de bombes fragmentàries; ho arrassen tot al seu pas. Com una
imatge moderna dels quatre genets de l'apocalipsi, per allà on passen
s'esborra la història, la humanitat torna a la zona zero. Fins quant
durarà la masacre? Ara emmig del caos, els crits dels fantasmes demanen
justícia. L'única possible arribarà quan l'ocupant siga expulsat. Iraq ja quasi no apareix en les notícies, i l'oblit és el millor context per a la impunitat. Algun dia s'haurà d'escriure la història de l'infern a Fallujah, a Kerbala, la de l'ira dels dimonis que caigué del cel. Als reclutes, en les legions de l'imperi, els fan cantar" I want to Kill somebody ". No oblidem. Açò no s'ha acabat.
Una descàrrega en forma de cançó. RATM i OutKast en estat pur. Inclús el que vol ser propaganda, demostració de forces, es torna contra l'agressor. David sempre genera més simpaties que Goliath.

divendres, 2 de novembre de 2007

Ara si...iRaq

A la fi he descobert com penjar vídeos al meu blog. Aurora, és molt
senzill, només els has de descarregar al teu equip, a través d'alguna
aplicació especial o d'alguna web que hi ha. En el meu cas el
convertisc a mp4, l'afegisc a l'iTunes i ja està. Espere que us agrade
aquesta paròdia de l'anunci d'iPod que va fer Eminem.