divendres, 15 de febrer de 2008

Vídeos Bascos


El poble basc no deixa de sorprendre'm. Mentre el sumari farsa 18/98, segueix el seu curs, és a dir, acabar amb qualsevol interlocutor polític en la presó. Amb tancaments, multes, repressió, tortures, i moltes persones empresonades, s'està intentant estrangular el moviment abertzale. Però les iniciatives innovadores no deixen d'aparèixer. A nivell pràctic, funcional, professional, quant hauríem d'aprendre d'ells! No és que busquen alternatives als canals de difusió dels media espanyols, sinó que van més enllà. Ara, davant la censura patida al cèlebre youtube, han fet una versió basca del lloc de vídeos. Evidentment, el contingut és prou monogràfic, però la qualitat tècnica és excel·lent. Per això l'he linkat al meu bloc. En aquests temps d'ofensiva espanyola contra qualsevol escletxa de diversitat d'opinió, quan el tema del terrorisme és l'excusa per a la deriva autoritària. Quan la justícia té una càrrega ideològica innegable, que alguns hem tastat en algun o altre moment, cal buscar amb imaginació nous camins, potser més enllà de la violència. De tota manera, serà el poble basc el que lluite per traçar el seu camí en llibertat. Askatasuna!

dijous, 7 de febrer de 2008

Indignació, de nou.

Indignació. Fa dos dissabtes em vaig assabentar d'una trista notícia. la d'un pobre xic que va ser apunyalat en la plaça del Cedre, a València. Com diu el Xavi Sarrià, la història es repeteix. Els que tenim la nostra edat, varem viure molt de prop l'assassinat de Guillem Agulló. Fou un fet traumàtic que marcà tota una generació. Una presa de consciència de la nostra fragilitat vers al sistema d'aniquilació colonial al qual vivim. Com pot ser que aquesta gent continue anant de cacera amb total impunitat? Ja està bé, home... Prompte farà quinze anys de la mort de Guillem. Em trenca el cor vore que res ha canviat. Si de cas, a pitjor. Fa poc morí en Carlos, un xaval normal, de barri, a Madrid. Com volen que encara hi creiem, en aquest sistema? Quan estem en el punt de mira de grups de nazis salvatges sense cap tipus de control.
Al meu cap duc la marca del que significa aquesta Espanya. Cinc punts em recorden la nit en la qual em tocà a mi. Era Castelló, com podria haver estat València. Com sempre, l'atac fou en grup, com sempre, no es detingué a ningú, i la denúncia anà al fem. Aquella nit, com diu el tòpic, vaig tornar a nàixer. El que no em mata em fa més fort. En els pensaments, en les idees, en la lluita. Perquè no ens oblidem, açò és una lluita, i la única eixida és la victòria.

dilluns, 4 de febrer de 2008

Sainet.



Com el tema paga la pena, he fet uns versets al més pur estil del mestre Escalante. Espere que vos agrade. Crec que la ironia mordaç és l'única resposta que aquesta gent es mereix. El rat penat, és un símbol nostre, el penós, el seu.

Rates Penoses.
Mentre nosaltres caminem, elles s’arrosseguen per la terra. Desconfiades, buscant entre el fem, entre el rebuig, miren cap a tots els racons. Roseguen, i es pensen que l’erosió també és una forma de crear quelcom. Que no s’enganyen. Els propagadors de la pesta blava només saben devorar subvencions, i alguna que altra paella esclatada i freda. Plouen calerons, premi a l’absurd filològic de Lo Rat Penós. Amb aquests dinerets, farem enganxines de No Mos fareu Calamars, posarem gasolina i comprarem sprais. Hui tornen a passar la nit en blanc, però és que ningú d’ells va demà al treball? Se vos passarà l’arrós, i no arribareu a les postres. Us agafarà la festa davant l’ordinador, difamant, amenaçant, la cara blanca de no eixir al sol. Me llamo Visente, soy alto, guapo y quiero conoserte. Terrorisme de baixa intensitat, sufragat per l’erari públic, no vos atreviríeu si no fora perquè teniu impunitat. La policia mira cap altra banda, se’n podeu anar a casa, una palmadeta. El centralisme espanyol ja té la feina feta. Enrere queden les malifetes, els locals destruïts, tacats de blau, les pol·lucions nocturnes... I els veïns i veïnes avorrits. Al principi fèieu més por, teníeu poder polític, i un periòdic i tot. Estava Maria Consuelo, Lizondo vivia, eren temps millors. Però la vostra vocació era el transfuguisme barat, sempre que li ha fet falta, el PP us ha utilitzat. L’enemic dels valencians no és el catalanisme, més aviat l’auto odi i el colonialisme. Vosaltres, les rates blaveres sou només una eina més. El blaverisme proclama la llengua valenciana, simple excusa per escriure com els dona la gana. D’això, disculpeu, se’n diu analfabetisme. Ara accents, ara sense accents. Que si la llengua ve del llemosí, que si del mossàrap, això tant em faria si algú de vosaltres la parlara. Però la trista veritat, és que quan eixiu de casa, quan parleu als vostres fills, l’únic que se vos sent és el Castellà. I això és estimar la llengua? I una merda! A vore, que quede clar, el Valencià és i serà Català. Vos agrade o no. Ho sabia Fuster, també, en el fons, ho sabia Casp.