dimarts, 29 de setembre de 2009

Flashback I

Reciclatge de llibreta. Com realment, no tinc res nou a dir, en els propers posts em dedicaré a recuperar escrits inèdits des de les llibretes. Res a dir, o tot ho han dit ja uns altres. El món continua igual, i les meues paraules no faran la diferència. De moment, la meua vena literària es limita a escriure un relat, o quelcom així, que ronda la pantalla de l'ordinador des de fa massa, i m'he decidit a abordar-lo com un fotut pirata, saquejar i incendiar, no deixar testimonis, i fotre el camp esborrant el rastre. Tirar la pedra i amagar la mà.
Així que açò és un reciclatge. Per a qui l'interesse. Hi haurà unes quantes parts, i no segueixen cap lògica, trobe.
Crònica submarina a Veneçuela.
Avui hem anat Ivan i jo a les 16 hores al club Submatur de Tucacas, Morrocoy. El propietari és un gringo anomenat Mike. Els seus treballadors ens han donat l'equip. En Choe, l'home que havia d'acompanyar-nos i dur-nos en barca, no arribava. Finalment ha arribat. En Choe és un home mulat, enorme, somriu amb aquesta expressió ambigua, una panxa enorme i va a càmera lenta. Després d'esperar l'oportú segons les costums caribenyes, i canviar de barca a causa del seu motor espanyat, eixim en direcció al Cayo del Sur. les onades ens duien pegant bacs en la lanxa i naturalment hem arribat xops, al capvespre. La llum és taronja i hi ha dos illes amb sorra blanca. Ens situem entre elles. Ens equipem, neopré de 3 mm. de camal curt. El manòmetre marca 3000 lliures de pressió.
1a Immersió: Baixem uns 10 m. i de seguida comencem a pujar per la sorra, baix l'illot. Hi ha un parell de troncs pelats al fons, que hi faran allà? Seguint la línia de la costa, veiem les primeres formacions de coral. Un caos de peixos de colors es gronxa com endormiscat a la nostra dreta, busquen un lloc on passar la nit. Peixos trompeta, lloros, pargos... La llum es retalla ataronjada en formacions tubulars de color violeta. Uns altres coralls enormes que pareixen cervells, branques llargues, fulles com de palma ballen amb la corrent. De sobte, un solitària tortuga de mar avança movent les aletes per baix nostre. Traiem la llanterna per escodrinyar els racons foscos, on els peixos es preparen per dormir. Tot el lloc és com un bressol gegant. Una enorme morena treu el cap d'un forat, com per veure que passa. Ens queda la meitat del tanc i tornem a la barca. De sobte, el camí es fa menys profund, i com no duc ploms suficients, em veig xuclat cap a la superfície, arribant a treure el cul.
Faig força amb les aletes i torne a endinsar-me, encara que duc el jacket buit.
Pugem pel cap de barca. Dalt, xarrem animadament amb en Choe, esperant el temps de refresc fins la propera immersió, ja de nit tancada. Ens explica que fa anys, misteriosament, l'escull començà a morir. Fou un desastre. M'agradaria dir ací que fou per l'acció de la planta petrolífera que veiem en l'horitzó des de la barca. Però es veu que el responsable era una espècie de plàncton. També ens parla que des d'època ben recent, en concret des de que hi ha en Chávez, s'ha començat a prendre més cura del medi ambient. Es tanquen els cayos on van a desovar les tortugues marines i per això se'n veuen de bell nou.
2a Immersió:Baixem enmig d'una foscor total només retallada per la llum de les llanternes. Quan baixe, el primer que em crida l'atenció són les partícules, plàncton, peixets transparents que es veuen davant amb una llum. És realment com estar surant a l'espai, una sensació estranya, intrauterina, ens recorre. Comencem el recorregut cap a l'altre Cayo. Aviat estem situats front el seu arrecife. Els coralls tenen colors encara més nítids que abans. Som astronautes de les profunditats. Les imatges que ens acompanyen són d'una bellesa inquietant. Un peix cofre neda còmicament amb les seues diminutes aletes, i es queda molt prop de mi sense immutar-se. No se qui resultarà més estrany a qui. Espera pacientment que m'aparte per passar. Baix nostre neda amb una ondulació sensual una morena. N'Ivan i jo ens quedem enrere, m'indica que apague la llanterna, i m'envolta una constel·lació de punts lluminosos. Durant uns moments perd la noció del temps i l'espai.
Seguim el guia, i al passar pel costat de la roca quelcom em toca el canell i em comença a cremar immediatament. Em cou, i no se què m'ha picat, la qual cosa em comença a inquietar prou. El dolor és intens. Li ho senyale a en Choe, i m'indica amb gestos que no passa res, fet que no acaba de dissipar la meua por. Prove de tranquil·litzar-me. Avancem i en el fons veig una altra tortuga de mar. Un bell animal. Em passa molt a prop. Una altra morena ens somriu de manera tètrica des d'un forat a la paret de corall. És blanca amb punts negres, i té una cara femenina, crec que va a la moda. Tornem a la barca, amb temps de vore un enorme lloro roig. Gaudim d'aquesta irrealitat.
La lluna taronja ens acompanya, en la tornada cap a les llums i la lletjor de la superfície.
Tucacas. Juliol del 2007.

dimarts, 22 de setembre de 2009

Sketchbook 2009

Aquests dies he estat desconnectat del blog, perquè estava fent un catàleg virtual, a partir dels dibuixos que faig als quaderns que duc sovint a sobre. Finalment, més feina de la que em pensava, però crec que és una bona manera de mostrar el que faig i que no es quede perdut en un quadern per sempre més. L'aplicació que he utilitzat és Photoshop, que treia fum, i l'eina web que em permet compartir-lo a la xarxa és issuu, que treballa amb publicacions web en format PDF. Estic prou content del resultat. Ja em direu que us pareix, si voleu vore-ho millor, només heu de clicar damunt.

Per cert, el disseny de la portada, també l'he utilitzat per a l'agenda escolar del meu institut, guardeu-me el secret.

divendres, 18 de setembre de 2009

Nacions, referèndums i tot plegat.

L'article de Josep Nadal, valorant amb una sèrie de reflexions el referèndum d'Arenys de Munt, ha alçat polseguera. El debat s'ha donat al seu blog, i ha tingut rèpliques en altres com el del company Vicent Baydal. Jo hi he participat, i m'agradaria saber quina és l'opinió d'aquells que llegiu aquest blog. Més o menys, la meua posició sobre el tema, es resumiria en el comentari que he deixat per allà:
A ningú amb un mínim de trellat se li ocorreria ací afirmar que existeix una Nació Mallorquina. Senzillament per una raó: El projecte secessionista mai ha quallat a les illes, i us assegure que s'ha intentat. Podem afirmar que aquests tipus de debat són la prova més evident que el discurs secessionista ha triomfat, i esquerda la unitat del nacionalisme valencià. Les coordenades en les que s'ha formulat aquest discurs, potencien el folklore i menyspreen la identitat. Els fets que plantegeu com a diferencials respecte a la resta de catalans són en la majoria de casos, anecdòtics. El sistema ho ha fet així, perquè al cap i a la fi, el regionalisme valencià, sempre s'ha donat en clau espanyola. No és casualitat l'himne regional que tenim, o que els suposats valencianistes ( abanderats de l'auto-odi ) d'UV i similars, han acabat sent abduïts pel PP. El seu projecte està clar. No entenc perquè nosaltres ens deixem seduir pels càntics de sirena. La raó em diu: Cal valencianitzar el país, d'acord, cal fer un discurs valencianista, d'acord, però a la vegada cal aprofitar la força i l'embranzida dels nostres germans de Catalunya, i treballar conjuntament per crear una indústria cultural potent que enllace els Països Catalans, una comunitat de més de deu milions de persones. Voreu que quan aquests llaços es donen, els prejudicis anticatalans ( fomentats per Espanya, no ens enganyem...) s'esvaeixen. Parle des del cas que m'afecta. Els valencians que treballem a les illes participem en una realitat catalana que no és la principotina, i ho fem amb naturalitat, sense deixar de ser valencians.
I per últim, jo no em sent pancatalà, crec que aquest terme implica l'expansió a casa nostra d'un projecte nacional que ens és aliè. No és el meu cas. Jo em sent senzillament valencià, i crec que aquesta és la nostra manera de ser catalans. I això m'uneix, sense canviar ni una coma del meu discurs als meus companys mallorquins, per exemple.

diumenge, 13 de setembre de 2009

El negoci de la prostitució


Ací teniu una nova il·lustració per a un article de na Carol sobre la darrera polèmica al voltant de la prostitució. Per a mi el tema està clar, l'explotació sexual no és cap joc. La majoria de dones són treballadores extorsionades per màfies, sense seguretat social, sense dies de vacances, exposades a tot tipus de perills, i aguantant als proxenetes, que els fan d'ETT, quedant-se una part substancial del seu benefici.
Sí, existeix la prostitució voluntària, però és una gota enmig de l'oceà. Que es podria legalitzar la prostitució? Doncs sí, encara que no estic massa segur que això les protegís de la seua clientel·la. Tammateix, sempre és millor treballar per a ú mateix, i així tindrien una cobertura social necessària. També estarien millor en locals, però lluny d'explotadors de l'estil d'ANELA, xiringuito del mafiós i ultrafatxa El Cojo, kapo d'España 2000.
Baix de casa, cada dia hi ha desenes de prostitutes a ple dia, de tot tipus d'orígens, però tenen una fet en comú: la classe social. Estan exposades a tot, i la veritat, és una imatge quotidiana molt dura.
El debat està servit.

divendres, 11 de setembre de 2009

Ciber Activisme.

Aquest article escrit per en Jordi Muñoz al diari Público, molt lúcid, m'ha generat la següent reflexió:
El problema de fondo es por qué no hay democracia en el Estado Espanyol. La Transición fue un auténtico paripé. La monarquía se impuso como garante de la sacrosanta unidad de España. Se aniquilaron todas las voces críticas. La disidencia nacional, se postuló, desde la opción PPSOE, como sospechosa de todo tipo de maldades. La población española se ha ubicado en un rancio patriotismo de opereta que esconde los más turbios intereses. Los jueces no son ajenos a esta ideología. Y esta situación cada vez nos aleja más a los catalanes, que vemos como no entramos en su concepto de España. El buenrollito pasa por agachar la cabeza y abandonar nuestra cultura y identidad, mientras el sistema, nos da patadas por debajo de la mesa ( represión, cárcel, bloqueo a las selecciones, café para todos, exclusión, ostracismo, sustitución lingüística, bloqueo de las emisiones de TV3, mangoneos presupuestarios, alas a la extrema derecha, con tal de que nos dé óstias a nosotros etc.). Y sinceramente, estamos hartos de esta situación. Cada vez somos más los que queremos la independéncia.
Sólo así podremos recuperar el respeto mútuo.
Entreu-hi i digueu la vostra, és important fer entendre el nostre punt de vista als espanyols progressistes.

dimecres, 9 de setembre de 2009

Música

D'allò més eclèctica, és la que m'he descarregat els últimes dies a l'iTunes. Havia de renovar un poc el fons d'armari. Ja fa temps vaig descobrir un programa brutal per descarregar música. Que us pareix aquesta col·lecció? La veritat és que la combinació és anti-ortodòxia pura.

Pink Floyd
- wish you were here. Mític disc, la meua herència punk em feia menysprear la seua música, un pèl onanista, però magistral.
Rolling Stones-Forty Licks: Jo sempre he estat més de Beatles, però la veritat és que tenen autèntics temassos. Recopilatori essencial.
Tupac Shakur - The Best Of 2Pac. El poder de les descàrregues, em permet escoltar els clàssics de tant en tant. Encara que mai he estat massa sectari amb el tema del Hip-Hop, l'estil amaga autèntiques perles. 2pac fou mite, fou breu, i la seua música destil·la soul. Per a moments gangsta, que t'agradaria arrugar el morro i treure la Uzi a passejar amb 2pac petant els baixos del carro.
Phoenix - Wolfgang Amadeus Phoenix(2009). Per a mi, un autèntic descobriment. El disc és brutal. Em fa vibrar, té temes molt bons. No pare d'escoltar-los.
Beirut - Gulag Orkestar. Havia escoltat parlar molt d'aquesta banda. Potser necessite escoltar-los més. De moment preferesc Goran Bregovic o Emir Kusturica.
Arctic Monkeys: Pareix un producte de màrketing. L'escoltaré més a vore què.
The Israelites: Desmond Dekker en estat pur.
The Toasters: Toquen a Palma a la Fira del disc aquest cap de setmana, i volia escoltar-los encara més. Ska explossiu.
I a més, encara no els he escoltat, me'ls vaig baixar quan anava a anar al BBK...
Fischerspooner
Basement Jaxxx.
He escoltat algun tema de pista de ball i és molt festiu.
Doncs això, accepte suggerències i opinions.

dimarts, 8 de setembre de 2009

La cosa es posa seriosa...


El que havia de ser una anècdota, està prenent dimensions insospitades. La consulta convocada a Arenys de Munt del dia 13 de setembre, s'ha vist enfortida per la reacció furibunda, infantil de l'estructura de l'Estat Espanyol. La Falange Espanyola ha amenaçat d'assistir com a força de xoc per impedir la consulta. Què passarà?
Tota una incògnita. Però per primera vegada la cosa va seriosament, i això pot suposar un punt d'inflexió per al nostre país.
Tampoc esmentaré ací la qualitat moral d'alguns dels personatges que ara s'apunten al carro de manera oportunista. O potser veuen quelcom que abans no existia? En tot cas, la lluita, en el cas d'assolir l'èxit no acabarà ací. La revolució ha de ser permanent, com va dir Trotsky. De moment, aquesta anècdota ens ha permés somniar. Perquè sí, el nostre poble ha patit ja massa humiliacions. No té sentit continuar, com no té sentit per a una dona seguir amb un home que la maltracta. El mínim que es pot fer és posar distància. Només així podrem tornar a respectar-nos mútuament.
I al País Valencià, què pot passar? Uff, Serbo-Bòsnia?

dilluns, 7 de setembre de 2009

Il·lustració sobre Veneçuela


Una il·lustració sobre la llei de reforma educativa a Veneçuela. Entre altres propostes, la reforma proposa la laïcitat de la educació, per la qual cosa, els de sempre ja se'ls han tirat a sobre. Les crítiques de l'Església Catòlica, i de l'oposició, encapçalada pel partit Democracia Nacional ( no us sona el nom? ), han trobat l'oportú ressò en els mitjans internacionals.
En els articles que he pogut llegir, hi consta que el sistema ha de garantir una educació integral, gratuïta, que sigui inclusiva, plurilingüe, que tengui esment a aspectes com l’orientació dels alumnes, que sigui una escola en sintonia amb els mitjans comunicatius o que fomenti la pàtria

En fi, supose que serà la matraca dels propers dies a les nostres pantalles. Per a mi, l'Educació és essencial per assolir qualsevol canvi social, i per tant entenc que es reforme.

dissabte, 5 de setembre de 2009

Comunicat de Gent Activa Palma

Comunicat de Gent Activa Palma en referència a l’agressió de la Guardia Civil a un catalanoparlant

La plataforma Gent Activa Palma volem fer una sèrie de valoracions i reclamacions sobre els fets succeïts el passat 7 d'agost a l'aeroport de Palma, quan un jove i la seva parella foren amenaçats i agredits per agents de la Guardia Civil pel fet d’adreçar-s’hi en català.

Primer de tot, recordar que aquest no és ni molt menys un fet aïllat. En la nostra ment hi ha el cas semblant d’en Toni Mestre (també a l’aeroport i per la Guardia Civil), el d’en Marc Peris, na Saïda Saddouki i ara n’Ivan Cortés.

Segon. Consideram del tot intolerable que una persona sigui molestada, detinguda i apallissada per parlar en català a Mallorca. És indignant que en ple segle XXI haguem de recordar a les Forces de Seguretat de l’Estat (FSE) que tenim dret a parlar la nostra llengua, que això no és ni delicte ni motiu de pallissa.

Tercer. Consideram aquestes FSE com a autèntiques forces d’ocupació del nostre poble. Agredir a un jove perquè parla la seva llengua a la seva terra no mereix cap altre qualificatiu que el de força d’ocupació. I, conseqüentment, així mereixen ser tractades.

Quart. Per tant, des de la nostra plataforma lluitarem per l’expulsió al més prompte possible de la Guardia Civil i la Policia Nacional espanyola de les Illes Balears i de la resta dels Països Catalans.

Cinquè. Volem també fer una crítica als actuals partits polítics en el Govern. Nosaltres, com a plataforma, ens toca denunciar, criticar, exigir, etc. Als governants, en canvi, no els hi toca fer declaracions publiques sinó fer les passes necessàries per solucionar el problema. I si no ho fan en són còmplices del que passa per omissió dels seus deures.

Sisè. Per aquest motiu, exigim als partits polítics governants que comencin ja les passes pertinents per fer fora les FSE de la nostra terra al més aviat possible.

Setè. Per tot el succeït, exigim la depuració de responsabilitats dels agents implicats, dels caps responsables i, més concretament, la dimissió de Ramon Socias i la commutació de la sanció a n’Ivan Cortés, en cas que n’hi hagi.

Finalment, només afegir que Gent Activa ens reafirmam en la nostra lluita per la llibertat del nostre poble, ja que només en uns Països Catalans realment lliures aquestes brutals agressions no seran possibles.

divendres, 4 de setembre de 2009

Agressió per parlar català.

Em faig ressò d'un nou atemptat gravíssim, contra els drets dels catalanoparlants ací en Mallorca, un més dels que esdevenen arreu dels Països Catalans. Pel que es pot vore, en l'estiu, amb l'arribada de grans contingents de membres dels cossos repressius a causa de les vacances pagades ( per tots nosaltres ) del rei borbó a l'illa, els casos es multipliquen. Evidentment, a més de patir les seues vexacions i agressions, ens toca a nosaltres ser jutjats. Només dir que em fa molta ràbia i m'entristeix molt, ja que sé i entenc perfectament el que es sent. Tot el meu suport i la meua solidaritat amb n'Ivan Cortés, a qui ha tocat ara patir els abusos de la guàrdia Civil per la cara. Després els retrataran com a fil·làntrops els mitjans, però els que els hem patit sabem bé el que són: uns feixistes. En el fons, també són víctimes d'aquest sistema.
http://desdelilla.blogspot.com/2007/09/dignitat.html
http://desdelilla.blogspot.com/2007/09/la-batalla-continua.html
Publique ací el comunicat de premsa de L'Obra Cultural Balear, a través de l'oficina de drets lingüístics.

L'Oficina de Drets Lingüístics de l'Obra Cultural Balear ha fet avui una roda de premsa per denunciar un gravíssim cas de discriminació lingüística que va anar acompanyat d'una agressió física. L'incident, que es va produir el passat 7 d'agost a l'aeroport de Palma, està essent tramitat en aquests moments l'Oficina de Drets Lingüístics. La roda de premsa ha comptat amb la participació de l'agredit, Iván Cortés; d'Iraïs seguí, responsable de l'Oficina de Drets Lingüístics; i del coordinador de l'Obra Cultural Balear, Tomeu Martí.
En primer lloc, Iván Cortés ha explicat els fets, tot remarcant que procedeix d'una família castellanoparlant i que haver après i fer servir el català és la seva aportació a la societat mallorquina. Els fets varen passar el 7 d'agost, quan ell i la seva al•lota Laura estaven a punt d'agafar un avió cap a Londres. Uns agents de la Guàrdia Civil els varen aturar per demanar-los la documentació. En dues ocasions va respondre a les preguntes que li feien en català. Finalment, davant el to agressiu d'un dels agents ho va fer en castellà. No va servir de res: els tres agents el varen arrossegar dins un quartet on va ser víctima d'una agressió al cap, al llavi i a l'estómac (Podeu veure un relat detallat dels fets més avall). A la seva arribada a Londres Iván Cortés es va desplaçar a un centre mèdic, on varen fer un informe amb les lesions. A la seva tornada a Palma es varen desplaçar primer a una comissaria de la Policia Nacional i després a un jutjat per posar una denúncia.
Tomeu Martí, coordinador de l'OCB, ha valorat els fets com a gravíssims i ha manifestat el seu suport a Iván Cortès. L'Oficina de Drets Lingüístics ha fet un seguiment del cas des del primer moment. El coordinador ha afirmat que els fets són comprovables, ja que hi havia càmeres que ho enregistraven tot. Martí considera, a més, que són injustificables: res en democràcia no justifica l'agressió a un ciutadà que simplement transitava per un aeroport. El coordinador ha assenyalat, a més, que no és la primera vegada, i ha recordat que l'OCB va fer una visita al Ministeri de l'Interior espanyol en els temps en que el responsable dels cossos de seguretat era Joan Mesquida. D'aquesta reunió en va sortir una ordre, que una altra vegada ha estat incomplerta pels mateixos agents, que obligava els cossos policials a respectar el dret dels ciutadans a parlar en català. Martí ha responsabilitzat de l'incident el delegat del Govern espanyol, Ramon Socies, que ha estat incapaç d'evitar que s'arribàs a l'extrem de l'agressió física. Aquest fet és conseqüència de la seva manca de resposta davant els actes discriminatoris anteriors. El coordinador ha afirmat que a la reunió de la junta directiva de l'OCB, que es farà avui vespre, es decidiran les següents passes a fer. Martí ha insistit que tots els ciutadans tenen el dret de parlar en català sempre i arreu, i que ningú pot ser discriminat per això.
Els fets narrats per Iván:
El passat divendres 7 d'agost vàrem viatjar a Londres des de Palma. En passar el control de passatgers de l'aeroport de Palma, dos guàrdies civils uniformats de blau marí i amb boina del mateix color varen aturar-me, a mi i a la persona que m'acompanyava, i ens demanaren la documentació. Els entregàrem el DNI i el passaport, respectivament, i acte seguit ens demanaren el número d'identificació i l'adreça. Nosaltres els facilitàrem la informació sense vacil•lar, amb normalitat i en català. Ens la feren repetir i la donàrem un altre cop en català. El guàrdia civil que es va encarregar d'agafar-me la documentació va dir, amb to agressiu: "háblame en español". Vaig repetir les dades per tercer cop, ara en castellà.
El guàrdia civil que s'encarregava de la documentació de na Laura es va dirigir a mi amenaçant-me de manera explícita. No vaig entendre la situació ni què era exactament el que m'estava dient l'agent i vaig demanar que m'ho repetís: "¿cómo dice?". En aquell moment, el guàrdia civil em va dir: "¿que cómo?, ¿que cómo?, vas a verlo". I a la força, entre tres agents, em dugueren a un quartet proper al lloc on esdevingueren els fets.
Em van agafar entre tres guàrdies civils (els dos guàrdia civils que ens havien demanat la documentació i un altre que se'ls afegí) i, sense deixar-me dir res, em feren entrar dins un quartet mentre m'amenaçaven dient: "¡Ahora verás tú!".
Encara no s'havia tancat la porta quan em pegaren enèrgicament al cap i, sense tenir temps per reaccionar, em varen pegar un cop a la boca, per on vaig començar a sagnar, i un altre a la panxa. Em vaig quedar doblegat pel mal i en alçar la mirada el guàrdia civil que m'havia agredit ja no hi era. En el quartet també s'hi trobava personal de seguretat de l'aeroport assegut davant d'ordinadors, el qual fugí del lloc just quan m'estaven copejant.
Després de l'agressió, m'explicaren que havia estat una falta de respecte parlar-los en català, que ells eren allà per protegir-nos. Estaven visiblement ofesos perquè els vàrem parlar en català.
En aquells moments entraren dos guàrdies civils més demanant què havia passat. Un d'ells els respongué: "Que el chaval le ha hablado en catalán y al cabo se le ha ido la mano".
Em demanaren si tenia antecedents, no en tenc, i així els ho vaig fer saber. Un guàrdia civil més major que pareixia la màxima autoritat del grup de persones que em retingueren em va interrogar sobre la meva feina, la destinació del meu vol, els motius del viatge... Mentre m'interrogava ordenà que m'escorcollassin la bossa de mà que duia, la qual ja havia passat els controls adients.
Després d'això, em feren esperar aproximadament quinze minuts sense donar-me cap informació, sense saber què n'havia estat de na Laura, ni què farien amb mi.
El guàrdia civil major que se n'havia dut el meu DNI, me'l va tornar i s'encarregà de notificar-me que m'havien denunciat per alteració de l'ordre públic. Davant la meva pregunta de què significava aquella denúncia, què em suposaria, em va respondre: "Te citarán en el juzgado y cuando estés allí, declara lo que te de la gana"
Declaració Laura:
De cop, en qüestió de tres segons, tenien el meu company amb els braços immobilitzats, direcció a una porta. Abans que es tancàs, vaig veure amb claredat com l'agredien al cap. Vaig esclatar a plorar i a cridar: "Li estan pegant". Tothom mirava, els passatgers, el personal de seguretat de l'aeroport, però ningú no va fer res.
Un guàrdia civil em va agafar del braç i em va retirar cap a un costat. Jo no feia més que demanar-li què havíem fet, què havia passat i demanar-li per favor que no peguessin més a n'Iván.
Alguns minuts després se'm va acostar un altre guàrdia civil visiblement més major que la resta i em va parlar de la falta d'educació que suposava haver-nos dirigit a ells en català. Jo estava intimidada, no vaig ser capaç d'obrir la boca, només escoltava el que deia. Aquest guàrdia civil va entrar de nou al quartet i li vaig dir al guàrdia civil que va quedar amb mi que si tot havia estat per una qüestió lingüística, la llei garantia el meu dret de parlar català en qualsevol àmbit, almenys a Mallorca. No li degué agradar perquè tot seguit em va tallar dient-me que si continuava així a mi també em ficarien al quartet. Jo li vaig respondre que no era legal i em digué amb un to xulesc i amenaçant: "¿Quieres que hablemos de leyes?, pues si a mí me da la gana lo puedo tener siete horas retenido allí dentro".
Vaig optar per intentar suavitzar les coses i, òbviament en castellà, dir-li que érem gent normal i corrent que viatjava a Londres de vacances, que no havíem fet res, que n'Iván era una persona molt pacífica, que per favor no li pegassin...
Els altres guàrdies civils s'apropaven per torns per escoltar què li deia i em clavaven, un altre cop, la mirada intentant intimidar-me.
N'Iván sortí del quartet passats vint minuts eterns, amb la boca sagnant. El vaig abraçar i mentre ens abraçàvem em digué: "Anem d'aquí". Jo li vaig demanar què li havien fet i ell em va dir que li havien pegat i a sobre l'havien denunciat.
L'endemà d'arribar a Londres, anàrem a l'hospital perquè li pegassin un cop d'ull a n'Ivan. Adjuntam l'informe mèdic de les lesions.

Un pensament

Espanya.
Què és, que significa per a mi aquest Estat, antic imperi, al qual pertanyem, segons el que posa al nostre DNI?
No és que jo n'estiga en contra per plantejaments ideològics a priori. No partia d'una aversió prèvia, malgrat que sí, era catalanoparlant, i provinc d'una família d'idees progressistes. El primer contacte amb el que era realment Espanya, el vaig tindre en els llibres, i es centrava en dos eixos que sempre m'han interessat: La història d'Amèrica Llatina, i la del nostre poble. Colònies diferents, però no tan diferents, en realitat. El contacte definitiu fou després d'experimentar com ens tracten els cossos de repressió espanyols. I si, anomene així la policia, perquè he tingut ocasió de conéixer els seus mètodes molt de prop, des que era un adolescent. No cal fer un recorregut per les batalletes que hem viscut. També he tingut l'ocasió d'experimentar amb quina impunitat actuen els feixistes a ca nostra. De fet policia, militars ( com el que assassinà en Carlos ) i "ultres" ( com ells anomenen, de manera condescendent, els feixistes ) comparteixen molts espais, es coneixen, s'ajuden, bescanvien informació, i sobretot els uneix massa sovint la manera de pensar. Si a més, es cobreixen mútuament les esquenes, tenim un escenari vertaderament aterrador. Com deia, és la meua experiència personal, i el coneixement, el que m'ha fet rebutjar a Espanya, i adquirir una forma de pensar, i no al contrari. No hi vull tindre res a veure, i comprenc que cada vegada en som més.
I tinc sis punts al cap que m'ho recorden de tant en tant.