dimecres, 24 de juny de 2009

Visibilitat Lésbica

Amb motiu de la propera diada per l'alliberament gai-lèsbic-transexual, el meu amic Ander em demanà una il·lustració, que aparegué el passat dilluns al Diari de Balears.
El tema era la visibilitat lèsbica, i com a mostra, cap de les entrevistades volgué que aparegués la seua foto al periòdic. Així doncs, encara queda molt de camí per a que cadascú puga estimar com vulga de manera pública. Tota la meua solidaritat envers les persones perseguides per la seua sexualitat. Que d'una vegada per totes ens deixen estimar-nos com ens vinga en gana.

Preguntes i Respostes...

Una bona forma de fer amics, establir relacions socials atípiques i dissipar l'avorriment.Blogosfera: Molt millor que el Facebook.
Aquest escrit me l'he trobat al blog Del Sud dels companys Antoni Rubio i Hèctor Sanjuan. Com el tema era el que tractàvem, no m'he pogut estar de respondre, si és que sóc un morbós!


Acàs no ens teniu "estigmatitzats" els que sou nacionalistes a allò que sone, parega o s'arrime a alguna cosa que sone "espanyola"? Acàs no titlleu de traïdors aquells valencians de tota la vida, que tenim familia amb terra, amb generacions i generacions d'avantpassats parlant valencià però que ens sentim part de la Nació espanyola? (com la majoria de valencians, per altra banda)

Criminalitzeu tot allò que siga estar a favor de la idea d'Espanya, i no podeu suportar entendre que la cultura valenciana i catalana no és una cultura a banda de l'espanyola sino que forma part de l'espanyola. No discrimineu res i denomineu tot allò que sone espanyol com "feixista", sense cap tipus de distinció, tots en el mateix sac.

Doncs bé, tot eixe discurs d'anys i anys (és exactament el mateix des de la Transició, però Espanya no és la mateixa) no ha evolucionat, i els valencians estem farts de que el nacionalisme ens diga el que és ser un bon valencià "amb arrels", el que és ser un "país més lliure, més solidari i més valencià".

Jo no soc del PP; jo no soc de ningú. Soc un valencià més que no està dispost a veure com alguns nacionalistes ens volen "descentralitzar" de Madrid, per a "centralitzar-nos" en Barcelona. Doncs no, mira per on, tenim autonomia, però som espanyols, i si la denominació "país valencià" te una connotació que els nacionalistes ja s'han encarregat de remarcar, els que no som nacionalistes és normal que vullgam desterrar-la dels nostres carrers. Si voleu que la denominació "país valencià" siga de tots, heu de fer-la de tots, però si sols voleu que signifique una cosa, no s'extranyeu si a molta gent no li agrada.

I si vivím en democràcia, l'alcalde de Torrent vol fer un referéndum. No tingau por a que el poble parle. Així és la democràcia. O acàs voleu imposar-nos a tots les vostres idees nacionalistes? Franco sempre parlava del poble español, que éste era molt inteligent, el millor del món!, però mai el va escoltar. Sols a una part del que ell pensava que era el vertader poble español tenia veu. Vosaltres feu el mateix amb el "bon valencià". Menys mal que no teniu el mateix poder que el dictador.

Ja veieu. Soc un valencià més. encara que per a vosaltres dec de ser un "feixista". Què poc seriós és tot això. Però mai ho veureu.



Eus ací el discurs d'un Nacionalista espanyol. Ai no, disculpa, que tu no ets nacionalista, quina patinada...
Segurament aquesta estigmatització de la qual parles et deu fer la vida molt feixuga. Sobretot tenint en compte que el teu discurs és exacte al del pensament únic al País Valencià. Pensament únic repetit, al No-Do, ( ups, volia dir Canal 9 ), a totes les ràdios, les televisions espanyoles etc.
La teua vida formant part de la corrent imperant deu haver estat molt dura, m'esgarrifa de pensar-hi. Casualment, no se si te n'hauràs adonat, però els teus companys de viatge, fan aquest discurs en perfecte espanyol. Ves per on, aquesta és la manera autonòmica d'integrar que tant t'agrada.
Però Jordi, el teu discurs victimista cau pel seu propi pes, perquè en primer lloc, el que s'ha perseguit justament ací ha estat justament aquesta idea de País que nosaltres defensem, i no per res, sinó perquè Espanya no tolera que hi haja realitats culturals diferents a la Castellana. No ho permet perquè hi ha molt en joc, i amic Jordi, algun dia te n'adonaràs d'aquesta trista realitat.
Estic segur que renegues de la teua llengua cada vegada que et topes amb algun castellanoparlant. Per això t'emplace a una prova: Passa tot un dia parlant en valencià a València. Pel matí dirigeix-te a algun funcionari públic , et recomane fervorosament fer-lo a algun membre de la Policia, després ves a algun centre de secundària i prova a fer-te amics, intenta buscar feina parlant en valencià i després et recomane intentar veure alguna pel·li, la televisió, llegir el periòdic o un llibre. Fes la prova i després xarrem. Com se't queda el cos?
Ah, i si parlem de Democràcia, vols que xarrem de la llei d'Hont, al PV hi ha la barrera electoral més alta de l'Estat, si hi hagués la mateixa llei electoral que a Catalunya, per exemple, tindríem un partit nacionalista a les corts des de la transició.
I per cert, a vore si et penses que el poble valencià és així per art de màgia. Hi hagué 40 anys de dictadura franquista, el temps suficient per anihilar qualsevol dissidència. I per cert, la monarquia i el sistema que adores va estar implantat per un dictador feixista, sense cap filtre ni discriminació, com tu dius.... I aquests són els seus hereus. Ningú parla de bons valencians, parlem de sangoneres que especulen amb el nostre País, d'un estat d'arrels feixistes que ens manté en la indigència, d'una cultura arrasada, de crisi generada per la llei de la selva immobiliària, del malmés medi ambient, de la costa arrasada, i si, parlem d'una tirania colonial de la qual tu ets còmplice.
Tingues un bon dia, Jordi.

País Valencià.


L'alcaldessa de Torrent, vol muntar un referèndum en el poble per votar si s'elimina la denominació de l'avinguda principal. Es veu que el nom molesta als seus companys de partit ( m'imagine ), i ara muntaran aquesta comèdia per acabar eliminant la denominació.
Recordem que fa anys, el PSOE, renegant dels seus postulats ( si és que els tingueren alguna vegada ), ja va canviar la Plaça del País Valencià pel terme neutre plaça de l'Ajuntament a València.
Algun altre dia escriuré més detalladament perquè crec que el terme País Valencià hauria de ser irrenunciable.
Hui volia proposar-li als tecnòcrates peperos, que sempre s'engresquen amb qualsevol nova ocurrència, altres possibles referèndums.







1. Canviar-li el nom al poble, d'acord amb el model que proposa el visionari Font de Mora, i fomentar el model trilingüe.
a. Torrente
b. Towers
c. 汉语/漢語

2. Canviar-li el nom a València, que sona molt polak i posar-li:
a. Ocean Volvo Race Cup F1s Families International Meeting City
b. El Levante Feliz & CO.
c. SMIM: El Solar Más Increíble del Mundo.
d. Rita's cottage.

3.Canviar-li el nom a Alacant:
a. La ciudad antes conocida como Alacant
b. Murcia del Norte
c. DAPC: Dádnos agua, putos catalanes!

4. Canviar-li el nom a Castelló:
a. El Balneario de agua del grifo más grande de Europa.
b. Putes, Crack i Rajoles inc.
c. Sort
d. Bucarestón.

5. Canviar-li el nom a la Comunidad Valenciana per a estar més d'acord amb els temps que corren:
a. Comunidad Levantina
b. Currupipi
c. LNMB: Lo nuestro es muy bonito
d. Madrid Beach

dissabte, 20 de juny de 2009

Aniversari

El lloc Des de l'illa fa dos anys, en la seua fase bloggera. La secció, idea o conjunt d'escrits començà com a experiència de col·laboració en el gènere de l'opinió, del Periòdic L'Avanç, després de la seua desaparició ( esperem que renasca com au Fènix, o com el pardal que siga, però que reaparega, xè...). Es tractava de fer una anàlisi de la realitat valenciana des de la distància que compartim milers de valencians en l'exil·li. I també per suposat de parlar de la realitat de Mallorca, sovint desconeguda malgrat la proximitat cultural i els llaços que ens uneixen.
Poc a poc el blog anà tractant més i més realitats, els temes que m'interessaven del món, política, llengua, cultura, art, la revolta.... També s'anà carregant d'imatges, les que anava creant sobre tot tipus de suports, tatuant aquesta ciutat que m'adoptà.
Però el to seriós, sense pretendre-ho, o públic o què se jo, em resultava insuficient, la meua complexitat com a ésser humà, les meues dèries absurdes o passions insignificants necessitaven un espai per bucejar sense restriccions.
Ara, dos anys després, aquesta frontera s'ha anat desdibuixant poc a poc, i m'ha fet plantejar-me la possibilitat d'unificar-los, i dignificar la producció de posts per a que aquelles i aquells que us passeu per ací trobeu quelcom per posar-vos front als ulls. Bloggers del món, seguiu-me ( literalment, si voleu...).
Bé, i com a celebració, dir-vos que gràcies al treball de Jordi Muñoz, ha eixit un llibre-reflexió coral-intent d'arreglar el país-retrat generacional-o tot plegat, en el qual s'inclou un escrit meu, homònim d'aquest indret, i que us podeu descarregar en PDF ací. A més, en aquest lloc també s'inclou un llistat de participants, companys i amics que hem compartit des de fa anys la il·lussió per arribar a tindre un País digne.
Salut, espere que us agrade.
Att. Marc Peris

dijous, 18 de juny de 2009

A hòsties amb l'església.


Una il·lustració per al Diari de Balears que eixirà demà. Trobe que d'una manera inconscient, m'ha quedat prou paregut al Rouco. La nova llei de l'avortament del govern central, ha encés les ires del clergat. Es tracta de seguir clavant l'urpa en tots els àmbits de la vida dels catòlics i per suposat dels no catòlics.
La dona ha lluitat durant molt de temps pel dret a l'avortament de l'embaràs, i només a ella li correspon decidir com i quan tindre un fill. Jutjar que no pot decidir per ella mateixa, és continuar amb la consideració catòlica que les dones són volubles, immadures i ximples. Només una dona pot decidir sobre el seu propi cos, ella coneix molt millor que qualsevol bisbe la seua situació vital. Qualsevol dona passa per un trauma dolorós en haver d'avortar, la biologia, i els seus sentiments li ho fan encara més difícil. Però és una situació a la que només ella pot fer front.
I a més, l'única alternativa útil per a no estar condemnades a viure per tindre fills és el preservatiu, o altres mètodes anticonceptius que l'església condemna igualment, encara que hi haja un alt risc d'adquirir malalties venèries.
En fi, no hi plantegen so·lució ni alternativa.
Tammateix cal dir, que l'alternativa que planteja el PSOE, per mitjà de la superprogre Trinidad Jiménez, és la venta de la píndola del dia després com si fora una aspirina qualsevol. No se quin problema hi hauria d'haver, si qualsevol metge l'administrés com fins ara. O és que potser es tem que el sector sanitari estiga en mans d'una colla de sabotejadors? Que també n'hi ha de fatxes, a la sanitat.

dimecres, 17 de juny de 2009

Un camió d'il·lussions.




El Sàhara.


Jo no m'oblide del Sàhara. L'exil·li massiu de la seua població als campaments de refugiats en Tindouf, Algèria és una injustícia que ens costa d'imaginar als occidentals.
L'altre dia, xarrava amb Maulud, i comentàvem la precària situació del món àrab, i ho fèiem en la seua llengua que ara també és meua. El Sàhara, com els palestins, pateix una doble o triple opressió. En primer lloc per pertànyer a allò que coneixem per tercer món, en segon lloc, per ser una nació àrab, en un món que tem i menysprea la cultura àrab, i en tercer lloc per ser una nació oprimida per un estat aliat d'Europa, EUA i Israel.
Em contava que el poble saharaui encara viu en tendes perquè algun dia esperen tornar a la seua terra. Com tots els pobles àrabs lluitaran fins la fi, i com tots els pobles àrabs, saben esperar. La paciència, aquesta virtut dels àrabs quasi desapareguda del llegat cultural que ens ha arribat als nostres dies. Nosaltres només vivim amb presses, esperem els resultats immediats, ens deixem endur per la urgència que ens imposa Espanya. En la lluita també abandonem de manera covard si no veiem resultats immediats. Almenys tenim aquesta possibilitat d'abandonar, i açò és la nostra feblesa. El poble saharahui no pot i aquesta és la seua força.
També algun dia, nosaltres serem lliures, li deia a Maulud. I ell em mirava de manera respectuosa, però amb una mirada que potser preguntava lliures de què?
Doncs lliures del segrest de la dignitat ( i si, aquesta existeix i jo hi crec ), lliures dels mediocres personatges que ens manen, lliures dels penosos explotadors que ens fan còmplices de totes les injustícies que els imposen als nostres germans de la Mediterrània i del món. Serem lliures i així ajudarem a alliberar a altres que també ho volen ser.
El poble saharahui, el poble palestí, són el nostre reflex en un espill trencat en mil bocins, si ens hi fixem bé, sabrem reconeixer-nos en aquest reflex.
Els meus millors desitjos de llibertat per a aquest noble poble.

dijous, 4 de juny de 2009

Spam Internacionalista.


No paren d'arribar-me postals, potser des del paradís? Pareix que algú s'ho està currant. Els i les ciutadanes anònimes, hem decidit posar el nostre granet de sorra, per donar-li una lliçò a aquest estat criminal que ens vol anihilar com a poble. Contra això ja poden inventar-se lleis els Rubalcaves, Mr Dangers, Sarkozys, Fills de Putin ( Medvedev ) and company, que la resistència indígena continua, ja siga ací en els Països Catalans, en el Alto Paraná o en Tamilandia ...
Guanyarem!