Satèl·lits

En Istambul, en l'agradable hotel Eski Konak ( Sultanahmet ), he tingut l'oportunitat de tornar a mirar la tele. No cal dir que he seguit l'actualitat de la guerra de Geòrgia, de la qual, per cert, m'abstindré de fer comentaris, perquè potser ja està tot dit, i per cert, amb prou encert, en alguns blocs amics. Només diré, que sovint en les esquerres occidentals, es tendeix a lloar tot aquell que conjunturalment s'enfrote als ianquis i la seua estratègia imperial. Els russos, així, serien retratats com "els bons" ( només cal vore les decaracions del president de Venezuela Hugo Chávez, de les quals diferisc completament ) i els georgians serien agents de l'imperi en la zona ( ho són, però això no atorga virtut als invasors russos ). En fi, ens trobem en una reapertura de la cicatriu, mal curada, anomenada Guerra Freda. Ara la segona part, consisteix en envoltar a Rússia amb països que signen el maquiavèlic escut antimíssils dels ianquis, el qual, d'altra banda, desitgen aquests països per ser independents de l'òrbita russa i els seus míssils, encara que açò supose caure en les mans de l'imperi USA. Pareix ser que és norma, el fet que hom prefereix ser colonitzat per una metropoli, quan més llunyana, millor. I un servidor, sentint-lo molt, refusa prendre partit. Em pareix que uns i altres estan tots plegats com un llum. I que les persones i els pobles només som peces d'escacs en un sinistre joc global, el qual per cert, està destruïnt el tauler.

Però al que anava. El llistat de televisions em va paréixer tan diferent al ventall del que disposem a casa nostra, i la seua visió del món, el seu eix, tan divergent, que em vaig posar a prendre nota de les més significatives, anant des del frikisme més absolut, fins als recursos i la solvència d'Al Jazeera. Per cert, mirar aquests canals em va possibilitar de practicar l'Àrab, i em vaig sorprende d'entendre més del que m'esperava. Bon profit.
Televisions destacades.
BBC International. BBC Arabic. BBC Persian. Multinacional de la informació britànica.
Cal dir que les diferents cadenes intenten entrar al pastís mediàtic àrab, amb més de mil milions de públic potencial.
Rusia Today. Rusia Al Yaum ( àrabs pro russos? vinga ja! ).
Al Anwar. Al Hiwar TV. Hayat TV. Teles sunnites en àrab. Diversa penya pregant i notícies amb bona presentació.
Nour Sat. Cristians en Àrab. Supose que d'El Líban.
Holy God. God TV. Telepredicadors grigos amb les seues patranyes. Hope TV, predicador africà parlant en anglés.
Al Forat??? Enigmàtic nom de reminiscències evidents. No se què o qui ha estat llançat allà dins, però pregue a Alà per la seua ànima. Àrabs Xiis? Potser de Síria.
Acerbayan TV. Pel·lis de Chuck Norris subtitolades en acerí. Per petar de riure. Mai els diàlegs de Chuck foren tan bons.
Yemen TV. Un desconcertant videoclip en el qual un grup d'homes, vestits a la tradicional manera Iemení, ballen agafats, com si d'una quadrilla en greu estat d'ebrietat es tractés ( potser van fins les celles de Kat? ). Un d'ells toca una flauta mentre sona un xumba xumba de fons. A jutjar pel paisatge inhòspit, espere en qualsevol moment que aparega una cabra per unir-se'ls. L'efusiva familiaritat dels artistes, em fa pensar més en l'entorn d'una discoteca d'Eivissa que en les àrides sorres del desert.
Viva. Videoclips en turc. No comment. Supersports, partits de lliga turca.
TVE Internacional. Ejpanya, ejpanya, ejpanya!
Georgia Tv. Ni una imatge de la guerra.
Rustavis. Lletres d'impossible identicació.
Arrabia, Al Sadisa, Al Magribia, Qatar TV, Saudí 1 ( anuncis de mòbils amb models vestits amb vestits tradicionals ). Al Iraquiya, Al Saudia, Oman TV, Libia TV. Jordan TV, Syria Satellit...
Gali Kurdistan, Newroz, Kurd 1. Nombroses cadenes kurdes. Entenen la importància de tindre els seus media. Bona realització. Ajudats pels EUA?
Al Jazeera:
English, locutors occidentals en anglés. Corresposals en EUA i Europa.Documentals brutals. Children ( Al atfaal ), animació d'última generació, en àrab, amb continguts molt guapos.
Barbaritats de cadenes italianes ( potser Berlusconi en fa la distribució de tot plegat? ), turques, xineses, Korea's Global TV, Polonia 1, Telesud ( Àfrica en francés ), Dengue Tv...
Pràcticament cap cadena Alemana. Açò concorda amb el fet que pràcticament no s'hi veuen, d'Alemanys, en Turquia.

Kapadokia

Ja en València, m'assec davant l'ordinador per transcriure algunes reflexions d'aquestes que apunte en un quadern mentre estic de viatge. Vaig dessistir de batallar amb l'inexpugnable sistema de grafies del turc, per acualitzar uns blocs que pràcticament han estat de vacances, amb mi. Ja deslliurat de l'ortopèdic - des del meu punt de vista - teclat turc, intentaré plasmar aquestes coses que a un se li acudeixen des de la superficialitat del viatge.

17-agost-08
Kapadokia.
Cruïlla de cultures, barreja de pobles mediterranis i asiàtics. Les antigues caravanes de la ruta de la seda, establien contactes tangencials entre visions antagòniques i generaven un brou amb substància. Ara tenen la seua moderna traducció en l'afluència d'autobusos de turistes. La Kapadokia acull, de nou, l'encontre entre orient i occident, entre Europa i Àsia. Els turistes japonesos competeixen amb els italians, francesos, espanyols, catalans, per la millor fotografia. En el fons, la imatge recurrent no és més que un trofeu viu per mostrar al retorn a la seguretat de la llar. Igualment, els antics pugnaven per atresorar una sagrada relíquia que hauria d'ubicar-se en el temple de la seua ciutat natal. No hem canviat tant, els humans. Només un aclucar d'ulls en la vida d'aquesta àrida regió.
Les pedres, la lava seca, la sorra compactada, continuen la seua dansa ambígua amb erosió de l'aigua, la neu i el vent, aliens als objectius indiscrets dels turistes, aliens a les primitives icones cristianes que decoraven els forats excavats en la roca, i que ara jauen esborrades i esgarrapades per altres mans . Aquesta dansa continuarà quan l'edat dels humans - i els seus tràfecs - haja passat.

İstambul

Advertèncıa: Efectuat amb un teclat turc. No existeix la dıèresi. La voluntat de no abandonar el bloc em fa escrıure un text que serà corregıta aposteriori.

Despertar a Istambul.

Cıutat comfosa, on tot es barreja, ací rau la seua grandesa. Apoteosi Mediterrània, en una mar que no és la Mediterrània. Les pedres dels segles, mil.lenis, són poblades per gent ben vıva, en constant moviment. Aquest contrast entre el pes de la històrıa, i la lleugeresa de la vıda quotidıana, esclata a cada carrer. La cıutat vessa cap a la mar. El sol ruıxa espurnes sobre aquesta vil.la turística. Trobades de persones de tots els indrets amb un café a la mà. Vaixells de càrrega llisquen com caragols sobre la ribera del Mar de Mar Mar A. Exerceıxen feixugues carreres endinsant-se a l'estret del Bòsfor com si aquest fora una vagina. Les dos ribes són les cames d'una matriarca mil.lenàrıa. Camins d'aigua revısıtats, expugnats una i una altra vegada. Ecos de trànsıt, vida en trànsıt. Vida, en definitiva...

La balança.

Fa poc, han eixit publicades les balances fiscals de l'estat. Es confirma el que fa temps sabíem. Els Països Catalans ( en efecte, els valencians, illencs, i catalans ) paguem la festa, i damunt ens toca llavar els plats. Així de clar, les tres comunitats autònomes que aporten més, junt amb Madrid ( per raons òbvies ), són les que menys reben. No només això, quan algú de nosaltres, i especialment els companys de la Catalunya central, ens atrevim a denunciar la injusta situació, som titllats d'insolidaris, avars, o coses pitjors.
Però analitzem primer en que consiteix aquesta manca de solidaritat. Per començar, la solidaritat s'hauria d'exercir amb aquells que més ho necessiten, em pareix un exercici d'hipocresia que els mèdia espanyols ens pengen aquesta etiqueta, quan el mateix estat condemna a mort a milers d'immigrants que moren en l'estret intentant gaudir d'aquesta "solidaritat" espanyola. Potser ells, per tindre la pell fosca són menys humans, o es mereixen menys la solidaritat de nosaltres, els catalans? Al contrari, hauria de ser norma el fet que la solidaritat és de millor qualitat quan es dirigeix a aquells que més ho necessiten. Com pot una màquina de segregar, un estat que rebutja i expulsa persones, quan ja no les necessita per ser explotades, tindre l'alçada moral de parlar de solidaritat? Només és hipocresia.
En segon terme, cal estudiar, com es produeix aquesta solidaritat que ens venen... En primer lloc, perquè un treballador català ha de pagar per tota una sèrie d'infraestructures sagnants, com les autopistes, i un treballador andalús o extremeny les té de bades? No cal refregir una altra vegada l'endarreriment que patim en les infraestructures ( i no parle precisament de grans negocis innecesàris com ho és l'AVE ), com per exemple en matèria educativa ( barraques prefabricades ), transports públics ( xarxa ferroviària penosa, absència de comunicació efectiva inter illes etc.) o la sanitat ( sense comentaris ).
Als darrers anys, hem pogut vore com les grans peonades agràries es mantenien amb subvencions, mentre la majoria de l'extensió agrícola dels terratinents, restava sense ser treballada. Moltes han estat les veus en Andalusia que s'han alçat contra el sistema de regalies que manté als senyoritos a costa de l'estat. Al mateix temps, molts llauradors romanen ociosos per no tindre terres, i han d'anar d'ací a allà, lluny de les seues famílies per treballar la terra dels demés.
Aquest és el sistema que engendrà Espanya, que representa la tradició rentista dels nobles Castellans, i que genera i ha generat unes desigualtats enormes en els seus territoris. Nosaltres no som així. Si ells mateixos no apliquen la solidaritat entre classes, perquè hauíem de sufragar nosaltres els seus privilegis, el seu sistema d'explotació?
Cada vegada més ( i per això és positiu la publicació de les balances ) els descendents d'andalusos, extremenys i demés que viuen al nostre país estan adonant-se, per damunt de la demagògia, que tot el sistema és injust, errat i nociu també per ells, més enllà de la seua arrel cultural.