dilluns, 28 de juny de 2010

Si les parets parlaren...




Sense massa ganes per res més. Hi ha algú en casa?

Un pensament

Què passaria si després de tanta història, tots aquells mals que atribuïm al capitalisme, foren en realitat fruit de la sempre sorprenent i infinita estupidesa humana?
Què passaria?

divendres, 18 de juny de 2010

Pel Sàhara.


Aquests dies frenètics de final de curs, he estat pintant un camió que anirà al Sàhara farcit de material sanitari. Amb l'ajuda d'Àlvar, hem deixat una peça doble. La novetat, i crec que pot causar sensació per Tinduf si funciona, és que he pintat estels amb pintura foto-lumínica, que brillarà per la nit. No pot rivalitzar amb les nits farcides d'estreles de Sàhara, que alguna vegada m'ha tocat viure.
Els companys de Tinduf viuen en un estat de provisionalitat pacient, tot esperant el dia en el que podran tornar a la seua terra al Sàhara occidental, reunir-se amb els seus iguals, abraçar-se i caminar tots junts fins banyar-se els peus en la mar.
Aquest dia arribarà, quan un poble té la determinació de ser lliure, no hi ha monarquies autoritàries, ni complicitat internacional, ni foscos interessos econòmics que siguen capaços d'aturar-lo. Perquè la voluntat de tot un poble sobreviu la travessia pel desert més àrid.

dimarts, 8 de juny de 2010

Fent Vaga


Perquè la lluita és l'únic camí. No ens enganyem, de moment només la vaga ens serveix per reivindicar els nostres drets. La nostra retallada és l'efecte de la depredació especulativa, amb la qual el govern dels pocs es fregava les mans. I ara què?
Els que érem titllats gairebé de bojos per afirmar que aquesta bombolla esclataria, ara paguem la desfeta?
A la vaga. Ningú ens regalarà res. La lluita és l'únic camí.