El nou cas de corrupció del PP aprofundeix en la línia canyí que tant els agrada. Hi ha una dura competició per arribar al súmmum de la caspa. Es difícil discernir qui s'endú la grossa. Si fa uns mesos flipàvem amb el cas De Santos, pare de família exemplar del PP mallorquí, militant dels Quicos, que va ser retratat en un vídeo amb dos maromos, un consolador, quantitats industrials de farlopa i visionant simultàniament un entretingut documental de sexe zoofílic amb cavalls... Poc després descobríem la utilitat dels pots de colacao per amagar comissions il·legals, soterrades en el jardí, una tècnica cassolana amb la qual l'ex consellera Ordinas va aconseguir amagar uns 200 000 euros. Ara diu que escriurà un llibre per explicar com ho feu. Al País Valencià la història no es queda curta, tenim a l'home de la Loteria nacional: Carlos Fabra. Il Divo, un altre que pilla comissions inclús per respirar. Que dir de Rita i els seus negocis tèrbols amb l'expresident del València CF, el també constructor Bautista Soler? Els valencians som tan imbècils que la gent el defensava, quan l'equip descendia als abismes de la classificació, de manera inversament proporcional al que ascendien els seus beneficis. Xè, però anem a tindre el millor camp de tot lo món, Iè! Quin gran home! Però les darreres setmanes, han superat totes les previsions, primer, la trama d'espionatge bananero de la psicòpata política Esperanza Aguirre, experta privatitzadora de la sanitat, plusmarquista mundial en la carrera sense mirar enrere, com demostrà als atemptats de Mumbai, survivor d'accident d'helicòpter i més xula que ningú. A més, s'ha descobert una trama de corrupció en una empresa subsidiària del PP que aconseguia pràcticament tots els contractes per a l'organització d'esdveniments públics en els ajuntaments governats pel PP. La legió d'escaladors engominats, esgrimint actituds xulesques, i una eminentment filosofia vital hortera, ja fa anys que passeja tranquil·lament per les institucions governades pel PP. Personatges sinistres, com el tal Francisco Correa, o l'artista abans conegut com el bigotes, havien muntat un lucratiu xiringuito. Per cert, a la vessant hortera canyí, no ens guanya ningú. En bigotes, que sabia on podia pegar millor el pal, emigrà a València i muntà Orange Market, des de la qual subcontractava tot tipus d'actes al gust de la bijuteria valenciana: Volvo racer's cup, congressos, campanyes per a l'honorable president Camps de golf etc. Tan bé li anaven les coses que es casà amb una ex Mama Chicho, reciclada de manera oportuna en presentadora de Canal 9. Aquesta vida de dubtós refinament, en la línia del seu antic palmarés acompanyant a Pajares i Esteso en títols mítics com los bingueros, acabà dràsticament amb el seu processament ara fa una setmana. Poc a poc aniran caient...
Sóc un afortunat!
-
Un gat negre em barrava el pas davant el portal. Jeia al terra, amb les
potes estirades cap a un costat. M'observava, desafiant, des d'uns ulls
verds l...
T2E09. 30 anys de Moby
-
Aquest 2022 es compleixen 30 anys de l’àlbum de debut de Moby, de títol
homònim, i a Sampleòpolis volem aprofitar l’efemèride per a fer un
recorregut per...
Jo només salvo los siluros
-
M’avisen que per Facebook corre un vídeo gravat al tram de l’Ebre que passa
per Flix on se veu una llúdriga devorant un sirulo en qüestió de segons,
pim p...
Aprenentatges per a un judici
-
[Publicat al diari Berria i adreçat a les lectores i lectors d’Euskal
Herria] Mai tornarem a ser com abans de la tardor de 2017. L’amplíssim i
heterogeni m...
Maduresa i aplom
-
Jo no tinc enveja de Valero Sanmartí.
Jo no tinc enveja de Valero Sanmartí.
Jo no tinc enveja de Valero Sanmartí.
Jo no tinc enveja de Valero Sanmartí.
Jo...
Una mirada al País Basc
-
Plantejament
Per a algú que viu amb intensitat l’assolellat i calorós estiu mediterrani,
no hi ha cosa més extraordinària i motivadora que fer unes hores d...
-
Salut,
t'escric perquè estic preparant un documental, i un llibre, sobre la
saviesa popular dels valencians i les valencianes.
I volia demanar-te ajuda ...
Un otoño, nada más
-
Este noviembre extraño me sorprende
De una tarde calurosa y inusual,a una nueva semana de 10 dias de grises
mojados.
El teléfono se dedica a dejar la no...
Per una Sanitat Pública, Universal i de Qualitat.
-
Situació: Servei Valencià de Salut. Ambulatori de Benimaclet. 12:15h del
migdia.
- Paco Francès?- crida una dona que surt a la sala d'espera vestida de
car...
Cinc vint-i-cincs d'abril
-
*25 d'abril de 1707, Almansa*
En el context de la Guerra de Successió, un conflicte internacional pel
control de la Monarquia Hispànica, els camps d'Alma...
Abandono Blogger i migro a Wordpress
-
Des de 2006 he usat la URL http://julicuellar.blogspot.com però avui
Blogger me l'ha modificat unilateralment i m'ha imposat la gelolocalització
d'Espanya ...
El dret a ser llançat contra la paret
-
Fa dos mesos, una televisió italiana va entrevistar Terri de Niccoló, una
dona més o menys bella que havia participat, a canvi de diners, en les
festes fa...
Patriotes i idiotes
-
D’un temps ençà vaig donant voltes a la qüestió de la independència de
Kosovo. Record que al seu temps, com segurament li passà a molts
independentistes...
29 - Una de tiberis
-
Llegia l’altre dia una notícia que deia que s’havia fet una prova molt
interessant a un restaurant de Barcelona que consistia en que els clients
anaven e...
LECTURES ESTIUENQUES (en format breu)
-
He perdut el "ritme" (com els futbolistes) i veig que em costa força
posar-me a escriure, així que ho faré en format breu:
- Un autor de qui cada novel.la...
la revolta àrab
-
Fa temps, molt de temps, que no escrivia al blog, però és que l’ocasió s’ho
mereix. Els darrers dies hem pogut vore milers de notícies sobre la revolta
de...
he soñado tu libro
-
he soñado que leía libros junto a tu cama.
he soñado que mi voz retumbaba única
en las paredes de una habitación blanca que no reconoces.
he soñado que te pe...
Últims dies a la Quebrada del Toro
-
*"Ahora es el momento de volver a empezar, que empiece el carnaval,la orgía
en el Palacio de Invierno, de banderas y besos.Se cayeron mis alas y yo no ...
B E I R U T segons Mahmud Darwish
-
"El cielo de Beirut es una gran cúpula de chapa oscura. La tarde,
encapotada, deja que su flaccidez se nos meta por los huesos. El horizonte
es una pizarr...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada