El País vs. El Público vs. Amèrica Llatina.

Ahir vaig comprar els diaris El País i El Público per llegir els detalls de la polèmica generada pel Borbó Juan Carlos en escopir-li un "porqué no te callas?" al president de Veneçuela Hugo Chávez, mentre Zapatero feia una encesa defensa de l’expresident Aznar. M'interessava fer una comparativa entre els dos, i vore el tractament que li donaven al tema en qüestió. És evident que l'objectiu perseguit pels dos diaris és destruir la imatge d'en Chávez entre els seus lectors potencials, és a dir, els lectors amb un perfil esquerrós. Moltes persones properes, que habitualment són crítiques a l'hora de valorar la realitat política, social o econòmica, esgrimeixen en aquest tema concret els mateixos tòpics esbiaixats i sense digerir que els fan engolir els mitjans de PRISA o d'altres. En el tema de Veneçuela, la desinformació és total. No es coneix absolutament res de les mesures que el govern ha adoptat en matèria d'educació, sanitat, igualtat social, o socialització de la riquesa de recursos. No obstant, la majoria et podran contar que Chávez té un programa de televisió, o que anomenà dimoni a en Bush. Benvingudes a la informació ràpida: és bó si és simple, es recorda i no necessita digestió. En aquesta línia va el tractament que els periòdics confereixen a aquesta notícia. L'explicació dels fets és nímia, no obstant s'incideix una i una altra vegada en l'anécdota del "porqué no te callas?" per ací i per allà. Però hi ha una seqüència dels fets més àmplia, en la qual cal analitzar la intromissió d’empreses espanyoles, i de l’anterior govern d’Aznar, en la vida política de governs elegits democràticament. Seria més interessant que s’investigués la connexió entre la FAES, el lobby de Miami, els media espanyols, i els abans citats en la reacció que està havent en Bolívia i Veneçuela per part d’estudiants d’universitats privades, què han arribat a cremar universitats públiques, linxar o inclús assassinar. Si es destapen els interessos d’empreses com Repsol, Santander, Telefónica, segurament podríem saber millor de què va tot. El País, dedica més espai a la indignació de la CEOE que a la resposta de Daniel Ortega, president electe de Nicaragua. Es considera populista i líder d’un règim a en Chávez, mentre que Aznar mereix una defensa només pel fet d’haver estat president espanyol, encara que ens dugués a una guerra genocida, mentisca sobre l’11-M, donés suport a l’intent d’un cop d’estat i mostrés un irresponsable ultra patriotisme espanyol a costa dels demés. La gran diferència que he pogut comprovar, és que mentre El País no dóna cap crèdit a la intervenció de l’ambaixada i el govern espanyol en l’intent de cop del 2002 ( i amb açò desautoritzen ni més ni menys que a l’actual ministre d’afers exteriors Moratinos, que quedà el pobre amb el cul a l’aire ), El Público ho insinua, per matitzar la defensa d’Aznar. La vertadera novetat, l'enceta El Público, amb una secció amb els comentaris dels lectors a la web del diari, i dic novetat perquè ací no hi cap censura. Mentre que les cartes al director d'El País pareixen fetes per clons de les joventuts del PZOE, a El Público podem llegir coses com: "Pero al rey quien lo voto?... Franco, y a Chávez? La mayoria de los venezolanos". Un 10 per als lectors, i felicitats al periòdic, que és capaç de publicar aquestes opinions. En canvi, els dos mitjans es dediquen a lloar Zapatero per aquesta qüestió, pujant-lo a cims de noblesa als quals mai podran ascendir, segons ells, els representants del PP... La resposta del partit defensat, ha estat la matraca habitual de crítiques cap a Zapatero. Serà una hàbil estratègia, però realment pagava la pena muntar aquest sarau internacional? En fi, ja s’ho faran...