Seria un tòpic incidir en la ràbia i la impotència que generen aquests assassinats. Ahir un jove va ser apunyalat al metro de Madrid. Com sempre una marxa nazi legalitzada per l'ajuntament, ara de Democracia Nazional. Impunitat, sempre la mateixa història. La policia carregant contra els amics i companys. Pilotes de goma impactant contra caps que pensen, mentre caps buits només saben matar, destruir, apallissar. Em pose a pensar en la seua família, amics i em venen ganes de plorar. Quant més haurem de tragar? Si l'estat els deixa fer els seus crims, aleshores són crims d'estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada