divendres, 26 de març de 2010

Matas, finalment.



He assistit a la foto, com molts de nosaltres, amb una barreja de sentiments. Al principi em fregava els ulls, car, sóc valencià, i no estem massa acostumats a jutges que jutgen, a fiscals que demanen condemnes, als poderosos arrossegar-se amb mala cara i pitjor gana pels tribunals. Matas per fi és preguntat en un jutjat sobre això que tots i totes ens preguntàvem. Com és possible, una acumulació de capital i bens a una velocitat que deixa la febra de l'or en ridícul? Ni els personatges bíblics més reeixits aconseguiren mai aquesta multiplicació dels pans i els peixos.
Aquests dies, assistim a les preguntes públiques que tothom fèiem en privat, però mai haguérem imaginat aquesta inconsistència en les respostes. Excuses de mal pagador. Afirma Matas que la seua acumulació de capital es devia a herències, encara que no n'especifica de qui, o de què, i a la facturació de quan era Conseller d'Hisenda. Això li hauria permés pagar en efectiu 100000 euros, dins de sobres, xavalla considerant que tenia la gallina dels bitllets de 500 euros. Aquests sobres anaven destinats al palau renaixentista que finalment li ha servit de mortalla política. Ja sabem que en Matas es considerava a si mateix tot un Cèsar Bòrgia, però finalment, no estigué ni a l'alçada d'un Eduardo Zaplana, el seu amic i model, el qual almenys reeixí a escapolir-se de la justícia i acabar en un exili daurat. O potser és que açò no és València, i ací no existeixen els ninots indultats.
PD. Hui li han retirat el passaport, i la fiscalia anticorrupció demana una fiança de 3 milions d'euros. Estic segur que també apareixerà una herència d'última hora que li permetrà pagar-la. El millor és que ja no podrà escapar, haurà d'encarar-se cada dia a les reaccions que els seus delictes generen entre la plebs que no arribem a final de mes.