İstambul

Advertèncıa: Efectuat amb un teclat turc. No existeix la dıèresi. La voluntat de no abandonar el bloc em fa escrıure un text que serà corregıta aposteriori.

Despertar a Istambul.

Cıutat comfosa, on tot es barreja, ací rau la seua grandesa. Apoteosi Mediterrània, en una mar que no és la Mediterrània. Les pedres dels segles, mil.lenis, són poblades per gent ben vıva, en constant moviment. Aquest contrast entre el pes de la històrıa, i la lleugeresa de la vıda quotidıana, esclata a cada carrer. La cıutat vessa cap a la mar. El sol ruıxa espurnes sobre aquesta vil.la turística. Trobades de persones de tots els indrets amb un café a la mà. Vaixells de càrrega llisquen com caragols sobre la ribera del Mar de Mar Mar A. Exerceıxen feixugues carreres endinsant-se a l'estret del Bòsfor com si aquest fora una vagina. Les dos ribes són les cames d'una matriarca mil.lenàrıa. Camins d'aigua revısıtats, expugnats una i una altra vegada. Ecos de trànsıt, vida en trànsıt. Vida, en definitiva...