Temps verbals a Veneçuela.

El passat de Veneçuela, com el de tota Amèrica Llatina, és com una obra de teatre, en la que moren i maten els personatges. Una història d'idealisme, sovint ingenu, però sempre enormement valent. D'herois reivindicats, reiterats, fins i tot convertits en billets, i d'altres als quals s'ha esborrat el rostre.
El present de Veneçuela es viu al dia, perquè la nit és dels malandros. S'encén una llum i s'il·lumina Amèrica. Comença quelcom, un cent-peus que aprén a caminar. Encara que alguna cama ensopegue, les altres l'ajuden a seguir.
El futur de Veneçuela és una pregunta, la resposta resta per escriure's...
Sta. Elena Uairén, segons impressions a Ciudad Bolívar, a la riba de l'Orinoco.