El viatge des de Canaima en avioneta fou brutal. Un recorregut per la pell d'aquesta terra tan antiga que és diferent a tot allò que hem conegut abans. Tenia aquesta superfície un valor pictòric per se. Textures, colors, grans ferides des d'on brollaven fils d'aigua... Escarificacions que quasi es podien tocar, pareixien construir-se des del dolor de la terra. Una història de xocs salvatges permet una pell difícil, quasi impenetrable, on la línia recta, fruit del deliri humà, és impossible...
1 comentari:
Ei, que tal marc?
Ja ets per Palma? Jo ara hi estaré uns dies. De totes maneres, però, fins octubre no m'hi quedaré.
Ja diràs coses en ser per-hi!
Publica un comentari a l'entrada