Des de Veneçuela...

Escric amb el temps just per resumir fins ara el nostre viatge o aventura per terres caribenyes. Començàrem ruta en Caracas, ciutat bèstia, producte del saqueig petrolífer. Enormes gratacels en ruïnes confereixen a l'urbs un aspecte fantasmagòric. Veierem la ciutat des d'una perspectiva segurament sesgada, ja que ens acollí el meu amic de l'institut, Jorge, avui vicecònsul d'Espanya en Veneçuela... Evidentment el seu ritme de vida contrasta enormement amb la realitat diària dels i les habitants de Caracas. Amb els estralls del jet lag ens arrossegàrem per aquesta ciutat bruta, però enormement vital. Allà se'ns uniren amics valencians i mexicans, i intentàrem buscar una ruta improvisada. Sense massa temps per res, eixírem cap a Maracay en un bus atrotinat, i després en un altre encara més atrotinat cap a Choroní, poblet caribeny brutalment preciós. Sonava salsa a tota òstia sense parar, la carretera estreta per emmig de la selva, pareixia en tot moment que ens despenyàvem...