dimarts, 23 de novembre de 2010

El món a l'inrevés. La policia torna a emparar els botxins a València


Avui, 22 de novembre, cap a les 21'30 hores hem viscut una situació que mai hauríem desitjat per nosaltres ni per tota la gent que en eixe moment es trobava al nostre espai, gaudint com cada dia d'aquest xicotet estel de llibertat i compromís que és el Terra.

Com si d'una desfilada militar es tractara, han entrat per la porta amb el seu maleït tuf d'intolerància, odi i violència, una quinzena de neonazis de mesures corporals considerables i amb gest impassible d'aquells que no estimen la vida de la resta, que no volen viure ni conviure amb els diferents, que odien la paraula LLIBERTAT. Al capdavant, el seu líder, Jose Luis Roberto, el rostre de l'odi.

Amb violència i intimidacions han demanat beure unes cerveses al nostre local. És possible que no sàpiguen que el Terra és un espai lliure de feixistes, xenòfobs, homòfobs, masclistes i espanyolistes? Senzillament, perquè nosaltres volem representar just el contrari. I així ho fem dia a dia, amb el treball sincer, constant i humil que realitzem al nostre barri, a la nostra ciutat. A un barri que ja els demostrà fa uns dies que no els vol, que no és el seu lloc i que el volem viu, alegre i combatiu, no brut d'odi i intolerància, la qual només es justifica amb gent com ells. Davant la nostra negativa, els neonazis identificats com a membres del partit “legal” España 2000, han decidit continuar amenaçant, insultant i intimidant a la gent que estava al Terra. Amenaces i intimidacions molt greus. Inclús de mort.

Així fins que han arribat diversos efectius de la policia local i espanyola, previstos de material antiavalots (potser sabien que aquesta era una gent perillosa?). Aquests, i davant les exigències dels neonazis, han decidit que era millor cedir davant dels agressors (demanant-nos a nosaltres els fulls de reclamació per a que els nostres agressors es queixaren perquè no els hem volgut servir cervesa) que protegir els agredits. Així, han pogut marxar del Terra entre riures i amenaces.

La notícia de l'agressió ha corregut com la pólvora des de dins del Terra cap enfora, i en només 30 minuts, s'han concentrat solidàriament davant les portes del Terra un gran nombre de persones per protegir-nos i recolzar-nos. Han sigut identificats per la policia.

Volem agrair públicament a tots aquells que heu estat allí, a totes les que ens heu transmès posteriorment el vostre suport i, molt especialment, a les persones que estaven aquesta nit al Terra i han hagut de patir aquest exercici de terrorisme psicològic per part d'aquests personatges fills dels gimnasos i de la violència, que han sofert amb nosaltres la por i la ràbia pel que estàvem veient i vivint. Una abraçada ben forta, perquè sense vosaltres no estaríem ací i perquè vosaltres sou el nostre orgull i la nostra raó per alçar-se i continuar el combat.

A partir de demà, farem pública aquesta situació als mitjans de comunicació i denunciarem davant del barri i de la societat el que ha passat, sobretot per deixar ben clar que Jose Luis Roberto i els seus companys del partit ultradretà “España 2000” no només ens ha amenaçat al Terra, ha amenaçat a un col·lectiu que treballa per millorar i canviar un Benimaclet d'esperança i llibertat, ha amenaçat a tots els col·lectius que lluitem per un Benimaclet Viu, a totes les veïnes, a tots els comerços, a totes les escoles, a tots els centres socials, a tots els que defensem dia a dia la nostra cultura i llengua... Ens toquen a un, ens toquen a totes. Us demanem que feu córrer el que ha succeït avui a Benimaclet per ajudar-nos a que aquesta denúncia arribe a tots els racons possibles.

I si, com han advertit, aquesta gent decideix tornar, pública o clandestinament, per atacar el Terra o a la gent que en ell treballen o participen, haurem d'exigir responsabilitats a qui corresponga (Delegació de Govern, policia, jutges, polítics, etc.) per no aturar açò abans que siga massa tard. Com ens ha dit avui un policia espanyol: ací, fins que no hi haja un mort, no podem fer res. Doncs bé, que recorden (com nosaltres fem cada dia) a Guillem Agulló. Ja tenim morts. I no volem més.

De moment, volem transmetre que la gent que estava hui al Terra, afortunadament, estem bé i que anem a treballar les diferents possibilitats d'accions per dur a terme els propers dies. Esteu atents a les convocatòries. Finalment, volem reafirmar el nostre compromís amb la lluita per la llibertat, contra el racisme, per Benimaclet, contra el seu odi. Ací estem i ací estarem. Perquè som barri. Perquè la seua violència mai no podrà apagar aquesta flama de rebel·lia i coratge. Perquè mai podran baixar del nostre terrat aquesta bandera de llibertat. Perquè som un, un puny tancat i en alt. No estem sols, i això els fa mal. Demostrem-ho!

2 comentaris:

Marc Peris ha dit...

Testimoni d'allò viscut al Terra:
No tinc paraules per descriure el que he viscut fa escassos minuts. No vull que aquesta narr...ació resulte melodramàtica ni res per l'estil, no vull fer creure a ningú res, ni ficar-te de cap bàndol. Sols vull que se m'escolte. Que algú em... diga que existeix la meua veu i la meua presència perquè sinó rebente. Per uns moments, per un instant ficat en la meua pell. Viu el que he viscut i després, dis-me que ací no ha passat res.Com cada dilluns em dirigia amb uns bons amics a un bar on passem hores i hores amb intenses i no tan intenses converses, que ens fan imaginar un món millor. Com cada dilluns es respirava bon ambient, està la gent que coneixes i d'altra que no però, que igualment et fan sentir com a casa. Com cada dilluns em demanat un refresc. Refresc que ha acabat convertint-se en un soparet improvisat.Aquest bar està dividit en dues sales. Una on està l'entrada i un altra, més endins. Hui em tingut que anar a la part de dins, ja que les tauletes de la part de fora estaven ocupades. Ens hem quedat els 3 sols a la part de dins, menjant la capritxosa punteta de calamar de cada dilluns i endinsant-nos en una agradable conversa.De sobte un dels meus amics se n'ha adonat, que al bar hi havia un silenci inusual. No li hem donat més importància i em seguit parlant. No hem tardat més d'un minut en saber quina era la causa que havia creat aquell silenci. Han entrat a la sala on ens trobàvem 4 subjectes. Subjectes que pertanyen al partit polític d'extrema dreta (España 2000). Han entrant a la sala cridant i intimidant-nos. Un d'ells duia una careta blanca que li cobria el rostre i ens mirava fixament amb els braços creuats al pit. Dos d'ells eren molt alts i corpulents i no paraven de mirar-nos de dalt a baix com si estiguérem empestats, i el que em falta, era el més menut (comparant-lo amb els seus companys , no amb mi, clar està), però el més cridaner de tots.A la sala on ens trobàvem estan els banys. A la porta del bany del xics hi ha una bandera d'Espanya taxada. Aquesta ha sigut la conversa que ha mantingut el subjecte menut amb els meus companys i amb mi:Y esto ¡¿qué es?!¡Mira! ¡Tienen la bandera de españa taxada, estos payasos!¿¡Y no os da vergüenza!?¿¡Pero no me bais a contestar!?¿¡Habiais visto esto!?Y no os da vergüenza eh!! eh!! El país que os ha dado de comer toda la vida. ¡Mira! ¡También tienen a Felipe V del revés! A ese todavia lo entiendo, pero ¿y esto? ¿qué sois vosotros? ¿¿¡¡como los de ETA, unos asesinos!!??¡¡No os da vergüenza!! ¡¿lo habias visto antes?!Davant la insistent pregunta, de resposta evident, un de nosaltres contesta: No, no l'havia vista.El subjecte ha començat en un to, no menys arrogant i amenaçador: ¿¿Me estàs llamando tonto?? A ver si ahora voy a ser un gilipoyas!! ( Aquesta frase, la repetida com a sis vegades ).

Anònim ha dit...

lamentable