dimecres, 26 de maig de 2010

Tota la resta m'és ben igual.

La meua feina, la faig pensant en els meus alumnes. M'agradaria pensar que, en xicoteta mesura, he ajudat a millorar les seues vides. Us assegure que les condicions que tenen són ben complicades, amb desplaçaments forçats, la vida en guetos on les persones s'agrupen en tribus segons l'origen, amb conflictes constants, problemes familiars molt greus (quan en tenen, de família).
No m'importa ja la insolidaritat d'alguns companys i companyes, que es posicionen sempre amb la bota que els xafa, no m'importa anar a contracorrent, en un món de caps cots, no m'importa fer bandera en solitari d'una llengua, mentre que es rendeix tothom al meu voltant, quan no ataquen amb foc de morter.
Només m'importa fer un poc millor la vida dels meus alumnes.
Tota la resta m'és ben igual.

2 comentaris:

nando ││││ ha dit...

molt guapo el mural, marc.

ara, que... ves-hi pensant: se t'acaben les parets, xato!

i bé, ànims i a seguir picant pedra, que no ens en queda d'altra...

Enmig de la mar ha dit...

Mestre,

molt bon text, ja saps perquè els alumnes i no els trepes són els que més t'estimen, o què no ho veres el dia del fútbol?

A mem si ho repetim, repetim un partidet, un muralet, una mani, un voluntarit lingüístic...sempre amb les ganes i l'alegria que et caracteritzen: i és que ja ho saps, company, que "no podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu"

Abraçada!!