Haâti

Tremolen les parets, cau el sostre, tot s'esfondra en cal pobre, com sempre, i la maquinària del circ neo cristià i la mala consciència colpegen des dels tubs catòdics sense pausa. Done ara, via SMS, si compra aquell producte, un cèntim anirà a parar als xiquets nus d'Haití. Poca broma.
Bones intencions, com deia aquell, serveixen de paviment pel sòl de l'infern. La tele ampliarà fins l'infinit aquell infant que plora, la mirada bruta dels saquejadors, vísceres i les gotes de miracle que representa aquella vida salvada per aterrar en la més absoluta misèria.
Mirades fora d'òrbita, no puc mirar-les en l'escenari de les televisions de tot el món que té televisió. Ens envien les imatges del naufragi, de la desesperació, però ells no poden enviar les seues imatges d'injustícia quotidiana. Mala sort? La mala sort és un genocidi silenciós ordit per l'home blanc una i una altra vegada i encara una altra fins l'infinit, perquè en Haití una vegada gosaren ser rebels. El primer país que va abolir l'esclavatge, i el primer que s'independitzà de la metròpoli. La primera revolució liberal d'Amèrica. Haití hagué d'indemnitzar, en aconseguir la independència, els esclavistes fins un segle després. La ruïna. I el demés un constant Etern Retorn a la misèria. Nous blancs pintats de negre exerceixen ara l'esclavatge a domicili per als seus amos d'ultramar, o del nord o més enllà.

Haití, un dels països més pobres del món.

Per una vegada se'm regira l'estomac i em cauen les llàgrimes, i aparte la mirada de la televisió. La nàusea m'impedeix seguir. No vull saber res més, no puc, ja se ben bé el que passa a Haití, és el mateix que passa a la resta del món. 60000 persones moren de fam cada dia. Un Haití cada dos dies, ja no ix a les notícies. L'oblit arribarà prompte. Però el capitalisme seguirà. ja ens està bé, enviar un SMS o ser solidari des del sofà de casa. No podem, o no sabem com canviar això. O la guillotina, o la vergonya. La neutralitat és l'oprobi.
La guillotina fou el primer que dugueren els francesos al Carib, però no per garantir els Drets de l'Home, aquests se'ls deixaren a la metròpoli. La dugueren per afaitar els negres revoltosos.
La guillotina, o la vergonya, dic. I dic això perquè amb els recursos que han dedicat a rescatar els bancs amb els nostres diners, com deia Arcadi Oliveres en una xerrada l'altre dia, es podria acabar amb la fam durant els propers 54 anys. L'import era 54 vegades el que es calcula que costaria acabar amb la fam al món.
I els bancs espanyols perceberen més de mil milions en comissions amb les ajudes de l'huracà Mitch a l'Amèrica Central.
Els Filibusters han tornat al Carib.