Des de fa 300 anys intentem avançar per aigües pantanoses, amb un bon grapat de sangoneres al damunt. Encara hui en dia, i com a cadena de transmissió directa que enllaça aquest sistema amb el franquisme, els hem de suportar, sufragar i el que és pitjor, fer-lo en silenci ( talment com si foren morenes ). Mostrar el rebuig contra aquesta imposició antidemocràtica ( ningú ha votat aquests paràsits ) pot ser motiu de multa i inclús empresonament, segons una figura legal emparada en el concepte absolutista d'injúries a la corona.
Més enllà de l'avorriment que em generen aquests personatges i les seues misèries, el que em fastigueja és haver de pagar del meu sou el seu tren de vida obscè, considerant que tenen un patrimoni personal enorme després de segles d'espoli. No contents amb açò, encara furguen en els fons reservats, per a pagar concubines palatines, com fa poc declarà l'alcalde de Puerto Real José Antonio Barroso. Són cèlebres els seus negocis en el tràfic internacional d'armes, aplicant la influència que li confereix el fet de ser el cap de les forces armades espanyoles i les seues amistats amb dèspotes diversos dels països àrabs. Però per a mi el més important és allò que representen: la continuïtat de la saga que exterminà el nostre autogovern, a sang i foc, i posà les bases de la dominació colonial del nostre poble, fent-nos caure en un laberint amb una eixida difícil. No és casual que la pèrdua dels nostres furs i drets culturals vagen lligats íntimament a la instauració d'aquesta dinastia. El poble francès fou capaç d'acabar amb aquesta pesta, mentre els espanyols de pandereta i retor cridaven "Vivan las caenas". Amb ells s'instaurà un règim de terror dominat per la triada inquisició, monarquia, caciquisme latifundista. Els senyorets rancis, que al cap i a la fi, segueixen movent els fils d'aquesta Espanya postmoderna, fent palès un anacronisme caspós que els auto denominats progressistes venen com el mal menor. Per això felicite els companys i companyes de Girona que han participat en la campanya "Jo també cremo la corona espanyola", i que han estat jutjats i absolts a l'audiència nacional de Madrid, per cremar fotografies dels reis d'Espanya. La veritat és que ens ho posen fàcil, mai havia eixit tan barat aparèixer en tots els mitjans de comunicació. Només amb una fotocopia i un encenedor la maquinària de l'estat posa en marxa les senyals d'alarma. Demostren que són gegants amb peu de fang, amb un excessiu zel per apagar unes flames xicotetes, però que s'estenen com la pólvora pels Països Catalans. En fi, xiquets i xiquetes, us recomane que proveu de fer aquest experiment en la vostra casa, i en el carrer. És fàcil, és barat i anti colonial. Us agradarà.
Sóc un afortunat!
-
Un gat negre em barrava el pas davant el portal. Jeia al terra, amb les
potes estirades cap a un costat. M'observava, desafiant, des d'uns ulls
verds l...
T2E09. 30 anys de Moby
-
Aquest 2022 es compleixen 30 anys de l’àlbum de debut de Moby, de títol
homònim, i a Sampleòpolis volem aprofitar l’efemèride per a fer un
recorregut per...
Jo només salvo los siluros
-
M’avisen que per Facebook corre un vídeo gravat al tram de l’Ebre que passa
per Flix on se veu una llúdriga devorant un sirulo en qüestió de segons,
pim p...
Aprenentatges per a un judici
-
[Publicat al diari Berria i adreçat a les lectores i lectors d’Euskal
Herria] Mai tornarem a ser com abans de la tardor de 2017. L’amplíssim i
heterogeni m...
Maduresa i aplom
-
Jo no tinc enveja de Valero Sanmartí.
Jo no tinc enveja de Valero Sanmartí.
Jo no tinc enveja de Valero Sanmartí.
Jo no tinc enveja de Valero Sanmartí.
Jo...
Una mirada al País Basc
-
Plantejament
Per a algú que viu amb intensitat l’assolellat i calorós estiu mediterrani,
no hi ha cosa més extraordinària i motivadora que fer unes hores d...
-
Salut,
t'escric perquè estic preparant un documental, i un llibre, sobre la
saviesa popular dels valencians i les valencianes.
I volia demanar-te ajuda ...
Un otoño, nada más
-
Este noviembre extraño me sorprende
De una tarde calurosa y inusual,a una nueva semana de 10 dias de grises
mojados.
El teléfono se dedica a dejar la no...
Per una Sanitat Pública, Universal i de Qualitat.
-
Situació: Servei Valencià de Salut. Ambulatori de Benimaclet. 12:15h del
migdia.
- Paco Francès?- crida una dona que surt a la sala d'espera vestida de
car...
Cinc vint-i-cincs d'abril
-
*25 d'abril de 1707, Almansa*
En el context de la Guerra de Successió, un conflicte internacional pel
control de la Monarquia Hispànica, els camps d'Alma...
Abandono Blogger i migro a Wordpress
-
Des de 2006 he usat la URL http://julicuellar.blogspot.com però avui
Blogger me l'ha modificat unilateralment i m'ha imposat la gelolocalització
d'Espanya ...
El dret a ser llançat contra la paret
-
Fa dos mesos, una televisió italiana va entrevistar Terri de Niccoló, una
dona més o menys bella que havia participat, a canvi de diners, en les
festes fa...
Patriotes i idiotes
-
D’un temps ençà vaig donant voltes a la qüestió de la independència de
Kosovo. Record que al seu temps, com segurament li passà a molts
independentistes...
29 - Una de tiberis
-
Llegia l’altre dia una notícia que deia que s’havia fet una prova molt
interessant a un restaurant de Barcelona que consistia en que els clients
anaven e...
LECTURES ESTIUENQUES (en format breu)
-
He perdut el "ritme" (com els futbolistes) i veig que em costa força
posar-me a escriure, així que ho faré en format breu:
- Un autor de qui cada novel.la...
la revolta àrab
-
Fa temps, molt de temps, que no escrivia al blog, però és que l’ocasió s’ho
mereix. Els darrers dies hem pogut vore milers de notícies sobre la revolta
de...
he soñado tu libro
-
he soñado que leía libros junto a tu cama.
he soñado que mi voz retumbaba única
en las paredes de una habitación blanca que no reconoces.
he soñado que te pe...
Últims dies a la Quebrada del Toro
-
*"Ahora es el momento de volver a empezar, que empiece el carnaval,la orgía
en el Palacio de Invierno, de banderas y besos.Se cayeron mis alas y yo no ...
B E I R U T segons Mahmud Darwish
-
"El cielo de Beirut es una gran cúpula de chapa oscura. La tarde,
encapotada, deja que su flaccidez se nos meta por los huesos. El horizonte
es una pizarr...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada