La Inèrcia en l’espectacle I.

En aquestes dates és impossible fugir de la reflexió electoral. Frases de marca, spots publicitaris, tòpics, sondejos tendenciosos, elements que ajuden a escenificar l’espectacle electoral. I de fet, si vivim immersos en la societat de l’espectacle, en la qual hi conviuen imatges d’adolescents ballant, massacres a Gaza, escalfament global, tortures a Abu Graib, futbol ( i d’aquest opi em declare particularment addicte ), independències de disseny...Per què hauria de ser diferent amb aquest simulacre de democràcia?. Campanyes i més campanyes, ja siga en el centre de l’Imperi o en les províncies perifèriques. Per a que l’espectacle siga digerible per la gran massa, cal llimar els cantons i presentar un tot simplificat, que es puga subministrar amb una cantinel·la repetitiva. Tòpics que a força de repetir-se, esdevenen realitat. Tot és quantificable, dades dins una estadística: els assassinats d’un grup armat: gràfica en blau i roig, una desviació atípica del tant per cent, dones mortes a mans dels seus botxins, ha pujat el pollastre i han baixat les notes dels alumnes d’ESO, aquest govern ha augmentat el nombre de policies... Tants immigrants expulsats, menys aquells que tendim a considerar delinqüents segons paràmetres de l’excel·lència en el delicte ( res comparable al furt respectable perpetrat per polítics i banquers ), menys aquells que moren en l’estret, multiplicat pel nombre de fills que puguen tenir els que aconsegueixen quedar-s’hi, entre el nombre de treball fem necessari per fer rutllar el sistema, menys el descens de la corba de la construcció a destall, igual a el nombre d’immigrants que seran legals i bons, que pagaran les pensions i que parlaran la llengua de l’imperi, sabran la història de l’Escorial i d’Isabel i Fernando, així com el descobriment amical dels pobles perduts d’ultramar. Tot tenyit amb unes gotes de multiculturalitat progre, de ballenatos peperos o allò que es vulga afegir per quadrar l’equació.
Així és la vida. A votar que si no, més aviat resulta que ets un incoherent, un apolític que passa de tot, company de viatge de la massa botellonera o qualsevol cosa així. I el fet de votar, en una dinàmica d’acceleració del bipartidisme, un partit d’aquests que desapareixen, que quasi no tenen representació i que sovint són els únics que podries votar tapant-te el nas i fent-te el despistat, resulta que es tradueix en vots per als partits majoritaris. Així que sentint-ho molt, i alhora sense sentir-me massa implicat, motivat, per les votacions d'un estat amb el qual no em puc reconciliar, senzillament no aní a votar. Ho escric ara tranquil·lament, quan ja ha passat tot, no vull condicionar l’opció de ningú. Però així mateix, que es respecte la meua tria. Per a mi, més digna i com no, més conseqüent. Si més no, em concedireu, igual d'inútil.