Palaus i Piscines

A cop d’indignació, així escric de nou, si la sorpresa se’m permet, davant la quotidianitat dels abusos als que ens tenen acostumats els virreis de torn. Atenció, la meua ingenuitat m’ha tornat a jugar una mala passada, i se m’ha quedat cara de pòker al conéixer el cost de la nova residència d’en Jaume Matas, president Balear del PP. Segons una taxació independent, el preu del ja famós palauet d’estil manierista, situat al centre històric de Palma, seria d’uns 5 milions d’euros. 5 milions d’euros! I jo preocupat per la meua insignificant hipoteca. No obstant, fonts del partit d’en Matas, han afirmat que el molt honorable president aconseguí la vivenda per 950000 euros. Realment, l’esclat de la bombolla immobiliària ha deixat sentir els seus efectes miraculosos a la velocitat de la llum, o bé en Matas té unes qualitats negociadores que deixarien en ridícul qualsevol venedor de catifes de Marràqueix. El Palau de 570 m2 més un garaig de 60, ple d’obres d’art i antiguitats, s’allunya ostensiblement de les vivendes de protecció oficial, encara que el preu del metre quadrat és menor. Un regal, considerant que l’honorable personatge cobra uns tres mil euros mensuals de nómina, i la cara reforma que ha fet amb materials nobles s’ha habut de sumar a la xifra inicial.
Tot açò mentre els i les joves fem malabarismes per arribar a final de mes en el nostre intent, sovint frustrat, d’accedir a una vivenda digna. L’augment de les hipoteques, i el preu deshorbitat de la vivenda, a causa de la màfia immobiliària, ens ho impedeixen. Però els polítics pareixen estar més enllà del bé i del mal, com hem pogut comprovar últimament a Marbella o a Andratx, punta d’iceberg d’un fenomen generalitzat. Els poderosos, sovint en la seua torre de marfil, estan acostumats a ésser intocables, i s’escandalitzen quan es qüestionen les seues piscines il·legals, els seus palaus o els seus negocis tèrbols. Tenen por de perdre els seus privilegis, i faran el que siga per mantenir-los, des d’alterar el cens electoral fins induir el vot per correu caciquil. Potser el 27 de maig el que cal demanar és un canvi real de mentalitat i usos en quant a l’exercisi del poder. Exigir-los guanye qui guanye. I fer-los fora.
Article aparegut a l'Avanç previ a les el·leccions. Volia penjar-lo a el meu blog.