La història de la matxutxa.
Estava jo un dia treballant en el jardí d'un xalet i vaig sentir que em cridaven. Era una dona de mitjana edat, però estava imponent, es notava que era d'aquestes que es cuiden, que mengen com pardalets, es matxuquen fent Pilates, anant al massatgista i tot això que fan les dones riques de mitjana edat. Duia unes ulleres de sol negres enormes, anava tota enjoiada, i la cobria un vestit blau que li quedava com un guant, es notava que estava folrada de bitllets. Em demanà si podia anar i arreglar-li el jardí, que el seu jardiner era peruà i no feia res bé ( com si una cosa impliqués l'altra, ja saps com són aquesta gent ) i l'havia acomiadat. Ens ho vàrem arreglar per a que hi anés la setmana següent i allà m'hi vaig presentar. Vivia en una casa espectacular, una d'aquestes que hauria fet algun arquitecte famós, i tenia una espècie de jardí japonés amb un estanc amb nenúfars, la veritat és que estava tot molt guapo. Hi vaig començar a treballar, era estiu i feia calor, així que em vaig treure la samarreta. En un moment donat, em vaig sentir observat, i vaig buscar al voltant per si algú m'espiava. Aleshores la vaig vore, estava en una finestra del segon pis, amb els ulls tancats i la boca entreoberta, com si estigués a punt de tindre un orgasme, jo em vaig girar tot de pressa i vaig dissimular. Quan va ser l'hora, em va pagar amb una fredor absoluta i va entrar a la casa. A la setmana següent, tot anava igual, jo estava arreglant unes mates de bambú, podant-li les herbes autòctones, que s'entestaven a reaparéixer. Aleshores vingué amb una safata, duia una cervesa i un còctel per ella. Ens vàrem seure, ella em va fer moltes preguntes, però defugia parlar d'ella mateixa. Malgrat tot, es notava que no l'interessaven gaire les meues respostes. Quan em vaig adonar, la seua mà es va posar casualment, bé és un dir, en la meua cama, jo em vaig quedar de pedra quan quedà clar que no era un contacte casual, ja que els seus dits varen començar a relliscar diligentment fins arribar al meu paquet. Quan em vaig adonar estava amb els pantalons baixats i ella engolia el meu penis com si li anés la vida, com si estigués famèlica. Vàrem follar allà mateix, quan vàrem acabar, es posà el tanga de nou, s'arreglà els cabells, i tornà a entrar sense dir ni una paraula. Després em va pagar i me n'aní. Vàrem estar una temporada així, encara que la nostra transacció carnal anava pujant cada vegada més de to. A ella li agradava la canya, tot tipus de jocs . Quasi sempre em reclamava que em disfressés de les coses més inversemblants, hi hagué un dia que no vaig treballar, almenys com a jardiner, ja que em va emmanillar al llit, i de tant en tant venia i se'm follava, o m'empapusava amb el menjar, o literalment em menjava a sobre. Hi havia dies que pel contrari, ella era la submisa, fingia ser una xiqueta d'aquestes d'institut quillo, o em deia vertaderes barbaritats pròpies d'una meretriu del barri xinés. Fins i tot una vegada em va va fer posar la roba del seu marit, jersei rosa creuat sobre el coll, polo Lacoste, pantalons de tela, mocasins, quina fila! Em va afaitar ella a la banyera, em va engominar els cabells... fou aleshores quan em vaig assabentar que el seu marit era un polític del PP, i que a més, era homosexual, ella es referí a aquest fet com si fora el més natural del món, com si fos un soci capitalista i poc més, una aposta de futur, això sí, em va fer prometre que no diria res. D'ella no em contava ni una paraula. Jo li seguia el joc, estava encuriosit per vore fins on podia arribar.
Ací la història, com totes les bones històries, donà un gir inesperat. Resulta que les meues aficions d'esplai em varen dur problemes: una plantació de marihuana que tenia en un hort entre tomaqueres varen atreure l'atenció de la Guàrdia Civil, i em varen confiscar les plantes. Al poc temps m'arriba una citació, i em demanaven una pena que podia anar des d'una multa fins la presó. Vaig acudir al judici, i quan s'obrí la sessió, ja t'imaginaràs què, en efecte, la jutgessa era la mateixa dona de qui era amant i assalariat. Vaig pensar que encara tindria sort, i seria absolt. Però la molt cabrona ni em mirà, i a sobre em posà la màxima pena, quatre caps de setmana a Picassent, i una multa de 3000 euros, que de no pagar-se, i evidentment no podia pagar-la, em durien a la pressó durant sis mesos. La vaig maleir profundament, filla de puta... Volia colpejar-la, ara sí sense que fora cap joc. Però el més inquietant és que em vaig passar tot el judici completament empalmat. Aquesta roba, per raons òbvies, mai l'havia utilitzat pels seus jocs sexuals.
No la vaig tornar a vore mai més, el seu marit crec que és ara conseller o quelcom similar. No se com poden seguir amb aquesta comèdia, la impressió que em va fer és que tant se'n dona el grau d'hipocresia que conforme les seues vides, mentre no es faça públic l'escàndol, i es guarden les aparences... Ara bé, un dia, en la meua bústia hi aparegué un sobre, sense cap paraula, ni remitent, i dins hi havia 3000 euros, que m'estalviaren haver de passar aquesta temporada entre reixes. No se com havia endevinat la meua adreça, jo mai li havia dit on vivia exactament. El cas és que aquesta gent, si vol, ho sap tot. Amb diners torrons.
A Marta no se li escapa que potser aquesta història ha estat triada com per casualitat, però d'alguna manera és tracta d'un missatge obvi, en Martí se l'insinua a través d'un relat sexual amb una dona més major que ell. No l'impressiona gaire, així que no fa massa cas i canvien de tema. Al cap d'una estona, ell li diu que se'n va a la ciutat a vore uns col·legues, li pregunta si hi vol anar, i que la convidarà a una cervesa. A ella li pareix bé el pla. Al cap i a la fi, ja ha perdut la impressió de tornar a xafar l'asfalt, i no anà tan malament, així que decideix acompanyar-lo i pegar una volta
/>
