Matas, finalment.

He assistit a la foto, com molts de nosaltres, amb una barreja de sentiments. Al principi em fregava els ulls, car, sóc valencià, i no estem massa acostumats a jutges que jutgen, a fiscals que demanen condemnes, als poderosos arrossegar-se amb mala cara i pitjor gana pels tribunals. Matas per fi és preguntat en un jutjat sobre això que tots i totes ens preguntàvem. Com és possible, una acumulació de capital i bens a una velocitat que deixa la febra de l'or en ridícul? Ni els personatges bíblics més reeixits aconseguiren mai aquesta multiplicació dels pans i els peixos.
Aquests dies, assistim a les preguntes públiques que tothom fèiem en privat, però mai haguérem imaginat aquesta inconsistència en les respostes. Excuses de mal pagador. Afirma Matas que la seua acumulació de capital es devia a herències, encara que no n'especifica de qui, o de què, i a la facturació de quan era Conseller d'Hisenda. Això li hauria permés pagar en efectiu 100000 euros, dins de sobres, xavalla considerant que tenia la gallina dels bitllets de 500 euros. Aquests sobres anaven destinats al palau renaixentista que finalment li ha servit de mortalla política. Ja sabem que en Matas es considerava a si mateix tot un Cèsar Bòrgia, però finalment, no estigué ni a l'alçada d'un Eduardo Zaplana, el seu amic i model, el qual almenys reeixí a escapolir-se de la justícia i acabar en un exili daurat. O potser és que açò no és València, i ací no existeixen els ninots indultats.
PD. Hui li han retirat el passaport, i la fiscalia anticorrupció demana una fiança de 3 milions d'euros. Estic segur que també apareixerà una herència d'última hora que li permetrà pagar-la. El millor és que ja no podrà escapar, haurà d'encarar-se cada dia a les reaccions que els seus delictes generen entre la plebs que no arribem a final de mes.

Costa levanta, tira de la manta...

Caspa Pepera

El nou cas de corrupció del PP aprofundeix en la línia canyí que tant els agrada. Hi ha una dura competició per arribar al súmmum de la caspa. Es difícil discernir qui s'endú la grossa. Si fa uns mesos flipàvem amb el cas De Santos, pare de família exemplar del PP mallorquí, militant dels Quicos, que va ser retratat en un vídeo amb dos maromos, un consolador, quantitats industrials de farlopa i visionant simultàniament un entretingut documental de sexe zoofílic amb cavalls... Poc després descobríem la utilitat dels pots de colacao per amagar comissions il·legals, soterrades en el jardí, una tècnica cassolana amb la qual l'ex consellera Ordinas va aconseguir amagar uns 200 000 euros. Ara diu que escriurà un llibre per explicar com ho feu. Al País Valencià la història no es queda curta, tenim a l'home de la Loteria nacional: Carlos Fabra. Il Divo, un altre que pilla comissions inclús per respirar. Que dir de Rita i els seus negocis tèrbols amb l'expresident del València CF, el també constructor Bautista Soler? Els valencians som tan imbècils que la gent el defensava, quan l'equip descendia als abismes de la classificació, de manera inversament proporcional al que ascendien els seus beneficis. Xè, però anem a tindre el millor camp de tot lo món, Iè! Quin gran home!
Però les darreres setmanes, han superat totes les previsions, primer, la trama d'espionatge bananero de la psicòpata política Esperanza Aguirre, experta privatitzadora de la sanitat, plusmarquista mundial en la carrera sense mirar enrere, com demostrà als atemptats de Mumbai, survivor d'accident d'helicòpter i més xula que ningú.
A més, s'ha descobert una trama de corrupció en una empresa subsidiària del PP que aconseguia pràcticament tots els contractes per a l'organització d'esdveniments públics en els ajuntaments governats pel PP. La legió d'escaladors engominats, esgrimint actituds xulesques, i una eminentment filosofia vital hortera, ja fa anys que passeja tranquil·lament per les institucions governades pel PP. Personatges sinistres, com el tal Francisco Correa, o l'artista abans conegut com el bigotes, havien muntat un lucratiu xiringuito. Per cert, a la vessant hortera canyí, no ens guanya ningú. En bigotes, que sabia on podia pegar millor el pal, emigrà a València i muntà Orange Market, des de la qual subcontractava tot tipus d'actes al gust de la bijuteria valenciana: Volvo racer's cup, congressos, campanyes per a l'honorable president Camps de golf etc. Tan bé li anaven les coses que es casà amb una ex Mama Chicho, reciclada de manera oportuna en presentadora de Canal 9. Aquesta vida de dubtós refinament, en la línia del seu antic palmarés acompanyant a Pajares i Esteso en títols mítics com los bingueros, acabà dràsticament amb el seu processament ara fa una setmana. Poc a poc aniran caient...