Revista 'Cultura urbana'

He començat un taller de grafit amb un grup de xavals del barri de Son Gotleu, alguns d'ells són alumnes meus. L'objectiu és fer un mural a favor de la integració al barri. Tema delicat, ja que fa un any varen esclatar greus enfrontaments entre els veïns d'origen africà, i els de tota la vida, majoritàriament de cultura gitana. Jo tinc alumnes que pertanyen a ambdós col·lectius. De moment l'experiència fou positiva, a vore com funciona.
A més, recentment em varen fer una entrevista a Tv de Mallorca sobre 'almanac de Cultura Urbana que editàrem l'any passat. A vore que trobeu...

Diàlegs muntats en globus

No, no és que tracte de reproduir un debat aeri en globus aerostàtic. Malgrat que el títol del post puga dur a engany, només es tracta dels diàlegs del còmic. A vore que us pareix!

Cultura urbana

Segurament us preguntareu que és allò que faig que em té tan atrafegat darrerament. Doncs bé, estic fent un llibret/fanzine sobre cultura urbana com a material per als dinamitzadors lingüístics de l'Ajuntament de Palma. Ja penjaré el treball complet quan el tinga acabat. Ací vos deixe un tast a vore que vos pareix.

Es busquen grans frases cèlebres

M.I.A. - Galang
Cargado por hushhush112. - Ver más clips de música, videos en HD!

Ciber ionkars, necessite la vostra ajuda. Estic fent una publicació per al servei de dinamització lingüística de l'ajuntament de Palma, sobre cultura urbana, i volia emprar frases destacades de:
Pensadors
Activistes
Gent de món de la cultura

Frases de la escena del Hip-hop / lletres de cançons.
Les millors rimes, amb contingut.
El guanyador o la guanyadora rebrà una caixa de birres virtuals per a imaginar que se les beu.
La cultura catalana us necessita!

Agressió per parlar català.

Em faig ressò d'un nou atemptat gravíssim, contra els drets dels catalanoparlants ací en Mallorca, un més dels que esdevenen arreu dels Països Catalans. Pel que es pot vore, en l'estiu, amb l'arribada de grans contingents de membres dels cossos repressius a causa de les vacances pagades ( per tots nosaltres ) del rei borbó a l'illa, els casos es multipliquen. Evidentment, a més de patir les seues vexacions i agressions, ens toca a nosaltres ser jutjats. Només dir que em fa molta ràbia i m'entristeix molt, ja que sé i entenc perfectament el que es sent. Tot el meu suport i la meua solidaritat amb n'Ivan Cortés, a qui ha tocat ara patir els abusos de la guàrdia Civil per la cara. Després els retrataran com a fil·làntrops els mitjans, però els que els hem patit sabem bé el que són: uns feixistes. En el fons, també són víctimes d'aquest sistema.
http://desdelilla.blogspot.com/2007/09/dignitat.html
http://desdelilla.blogspot.com/2007/09/la-batalla-continua.html
Publique ací el comunicat de premsa de L'Obra Cultural Balear, a través de l'oficina de drets lingüístics.

L'Oficina de Drets Lingüístics de l'Obra Cultural Balear ha fet avui una roda de premsa per denunciar un gravíssim cas de discriminació lingüística que va anar acompanyat d'una agressió física. L'incident, que es va produir el passat 7 d'agost a l'aeroport de Palma, està essent tramitat en aquests moments l'Oficina de Drets Lingüístics. La roda de premsa ha comptat amb la participació de l'agredit, Iván Cortés; d'Iraïs seguí, responsable de l'Oficina de Drets Lingüístics; i del coordinador de l'Obra Cultural Balear, Tomeu Martí.
En primer lloc, Iván Cortés ha explicat els fets, tot remarcant que procedeix d'una família castellanoparlant i que haver après i fer servir el català és la seva aportació a la societat mallorquina. Els fets varen passar el 7 d'agost, quan ell i la seva al•lota Laura estaven a punt d'agafar un avió cap a Londres. Uns agents de la Guàrdia Civil els varen aturar per demanar-los la documentació. En dues ocasions va respondre a les preguntes que li feien en català. Finalment, davant el to agressiu d'un dels agents ho va fer en castellà. No va servir de res: els tres agents el varen arrossegar dins un quartet on va ser víctima d'una agressió al cap, al llavi i a l'estómac (Podeu veure un relat detallat dels fets més avall). A la seva arribada a Londres Iván Cortés es va desplaçar a un centre mèdic, on varen fer un informe amb les lesions. A la seva tornada a Palma es varen desplaçar primer a una comissaria de la Policia Nacional i després a un jutjat per posar una denúncia.
Tomeu Martí, coordinador de l'OCB, ha valorat els fets com a gravíssims i ha manifestat el seu suport a Iván Cortès. L'Oficina de Drets Lingüístics ha fet un seguiment del cas des del primer moment. El coordinador ha afirmat que els fets són comprovables, ja que hi havia càmeres que ho enregistraven tot. Martí considera, a més, que són injustificables: res en democràcia no justifica l'agressió a un ciutadà que simplement transitava per un aeroport. El coordinador ha assenyalat, a més, que no és la primera vegada, i ha recordat que l'OCB va fer una visita al Ministeri de l'Interior espanyol en els temps en que el responsable dels cossos de seguretat era Joan Mesquida. D'aquesta reunió en va sortir una ordre, que una altra vegada ha estat incomplerta pels mateixos agents, que obligava els cossos policials a respectar el dret dels ciutadans a parlar en català. Martí ha responsabilitzat de l'incident el delegat del Govern espanyol, Ramon Socies, que ha estat incapaç d'evitar que s'arribàs a l'extrem de l'agressió física. Aquest fet és conseqüència de la seva manca de resposta davant els actes discriminatoris anteriors. El coordinador ha afirmat que a la reunió de la junta directiva de l'OCB, que es farà avui vespre, es decidiran les següents passes a fer. Martí ha insistit que tots els ciutadans tenen el dret de parlar en català sempre i arreu, i que ningú pot ser discriminat per això.
Els fets narrats per Iván:
El passat divendres 7 d'agost vàrem viatjar a Londres des de Palma. En passar el control de passatgers de l'aeroport de Palma, dos guàrdies civils uniformats de blau marí i amb boina del mateix color varen aturar-me, a mi i a la persona que m'acompanyava, i ens demanaren la documentació. Els entregàrem el DNI i el passaport, respectivament, i acte seguit ens demanaren el número d'identificació i l'adreça. Nosaltres els facilitàrem la informació sense vacil•lar, amb normalitat i en català. Ens la feren repetir i la donàrem un altre cop en català. El guàrdia civil que es va encarregar d'agafar-me la documentació va dir, amb to agressiu: "háblame en español". Vaig repetir les dades per tercer cop, ara en castellà.
El guàrdia civil que s'encarregava de la documentació de na Laura es va dirigir a mi amenaçant-me de manera explícita. No vaig entendre la situació ni què era exactament el que m'estava dient l'agent i vaig demanar que m'ho repetís: "¿cómo dice?". En aquell moment, el guàrdia civil em va dir: "¿que cómo?, ¿que cómo?, vas a verlo". I a la força, entre tres agents, em dugueren a un quartet proper al lloc on esdevingueren els fets.
Em van agafar entre tres guàrdies civils (els dos guàrdia civils que ens havien demanat la documentació i un altre que se'ls afegí) i, sense deixar-me dir res, em feren entrar dins un quartet mentre m'amenaçaven dient: "¡Ahora verás tú!".
Encara no s'havia tancat la porta quan em pegaren enèrgicament al cap i, sense tenir temps per reaccionar, em varen pegar un cop a la boca, per on vaig començar a sagnar, i un altre a la panxa. Em vaig quedar doblegat pel mal i en alçar la mirada el guàrdia civil que m'havia agredit ja no hi era. En el quartet també s'hi trobava personal de seguretat de l'aeroport assegut davant d'ordinadors, el qual fugí del lloc just quan m'estaven copejant.
Després de l'agressió, m'explicaren que havia estat una falta de respecte parlar-los en català, que ells eren allà per protegir-nos. Estaven visiblement ofesos perquè els vàrem parlar en català.
En aquells moments entraren dos guàrdies civils més demanant què havia passat. Un d'ells els respongué: "Que el chaval le ha hablado en catalán y al cabo se le ha ido la mano".
Em demanaren si tenia antecedents, no en tenc, i així els ho vaig fer saber. Un guàrdia civil més major que pareixia la màxima autoritat del grup de persones que em retingueren em va interrogar sobre la meva feina, la destinació del meu vol, els motius del viatge... Mentre m'interrogava ordenà que m'escorcollassin la bossa de mà que duia, la qual ja havia passat els controls adients.
Després d'això, em feren esperar aproximadament quinze minuts sense donar-me cap informació, sense saber què n'havia estat de na Laura, ni què farien amb mi.
El guàrdia civil major que se n'havia dut el meu DNI, me'l va tornar i s'encarregà de notificar-me que m'havien denunciat per alteració de l'ordre públic. Davant la meva pregunta de què significava aquella denúncia, què em suposaria, em va respondre: "Te citarán en el juzgado y cuando estés allí, declara lo que te de la gana"
Declaració Laura:
De cop, en qüestió de tres segons, tenien el meu company amb els braços immobilitzats, direcció a una porta. Abans que es tancàs, vaig veure amb claredat com l'agredien al cap. Vaig esclatar a plorar i a cridar: "Li estan pegant". Tothom mirava, els passatgers, el personal de seguretat de l'aeroport, però ningú no va fer res.
Un guàrdia civil em va agafar del braç i em va retirar cap a un costat. Jo no feia més que demanar-li què havíem fet, què havia passat i demanar-li per favor que no peguessin més a n'Iván.
Alguns minuts després se'm va acostar un altre guàrdia civil visiblement més major que la resta i em va parlar de la falta d'educació que suposava haver-nos dirigit a ells en català. Jo estava intimidada, no vaig ser capaç d'obrir la boca, només escoltava el que deia. Aquest guàrdia civil va entrar de nou al quartet i li vaig dir al guàrdia civil que va quedar amb mi que si tot havia estat per una qüestió lingüística, la llei garantia el meu dret de parlar català en qualsevol àmbit, almenys a Mallorca. No li degué agradar perquè tot seguit em va tallar dient-me que si continuava així a mi també em ficarien al quartet. Jo li vaig respondre que no era legal i em digué amb un to xulesc i amenaçant: "¿Quieres que hablemos de leyes?, pues si a mí me da la gana lo puedo tener siete horas retenido allí dentro".
Vaig optar per intentar suavitzar les coses i, òbviament en castellà, dir-li que érem gent normal i corrent que viatjava a Londres de vacances, que no havíem fet res, que n'Iván era una persona molt pacífica, que per favor no li pegassin...
Els altres guàrdies civils s'apropaven per torns per escoltar què li deia i em clavaven, un altre cop, la mirada intentant intimidar-me.
N'Iván sortí del quartet passats vint minuts eterns, amb la boca sagnant. El vaig abraçar i mentre ens abraçàvem em digué: "Anem d'aquí". Jo li vaig demanar què li havien fet i ell em va dir que li havien pegat i a sobre l'havien denunciat.
L'endemà d'arribar a Londres, anàrem a l'hospital perquè li pegassin un cop d'ull a n'Ivan. Adjuntam l'informe mèdic de les lesions.

Acció pel català

Aquest matí, un grup de companys i companyes s'han currat una acció ridiculista davant la processó de fatxes que han acompanyat na Rosa Díez, en Carlos Delgado i els engendres del Círculo Balear.
Rosa Díez, la progre, la que es calça modelets d'en David Delfín i sabatetes de Blaminck, la que es declara no nacionalista, la que volia la direcció del PSOE i com que no ho aconseguí, decidí muntar el seu xiringuito acompanyada d'altres intel·lectuals subvencionats, escriptors mediocres, filòfobs ( si, aquesta vegada no és una errada d'escriptura ) com l'oportunista Fernando Savater. Rosa ha decidit adquirir uns estranys companys de viatge, en concret feixistes de tota la vida, preconstitucionals ( com en diuen ells ), alçaven orgullosament estanqueres d'aquestes del pollastre.
Que dir d'en Carlos Delgado, alcalde de Calvià, aspirant fracassat a presidir el PP de les illes, la seua burda estratègia ultra-espanyolista fa aigües per tots els costats a Mallorca, i hi ha qui diu que li queden dos telediaris en el PP. Geni i figura.
I per últim, si cap el més trist, n'Albert Riera, de Ciudad anos, un altre triomfador que ha aconseguit enfonsar un pseudo-partit en temps rècord, una vegada que el InfraMundo els ha abandonat en la riba de la llacuna Estígia.
En fi, els organitzadors, en una anada d'olla digna de la millor propaganda d'en Goebbels, afirmen que eren 45.000 persones. Qualsevol que estigués per allà sap perfectament que no arribaven ni als 2000 ( tirant per amunt....). Els ultres que passaven amenaçaven de mort, el gest colèric, a punt d'una úlcera, ensenyaven el dit anular frenèticament, mentre que des del balcó se'ls tiraven besos i els saludaven, amb un somriure a la cara.
Un fracàs patètic, tenint en compte que en Delgado ha fletat autobusos pagats amb diners públics , i que el Mundo duu mesos pegant la matraca.
Vinga, anem a jugar al Barri Sèsam:
Ells:

Nosaltres:

Ells:

Nosaltres:

Brigadista lingüístic.

El fet de treballar en l'educació, ací a Mallorca, m'ha fet plantejar-me en nombroses ocasions la lluita per la meua cultura, la catalana. Per què fer-lo i el més important, com? Cal dir que des que vaig començar a treballar en aquesta feina, he considerat com a condició irrenunciable el fet de fer-lo en català, naturalment. No sempre ha estat fàcil. Els dutes han aparegut i també els dilemes morals, he hagut d'inventar-me recursos i ser flexible sense renunciar a res. No cal dir que la meua experiència ha enfortit les meues conviccions, car per a mi no existeix un altre camí. Fer-lo seria anar contra mi mateix, però també mancar al respecte als meus alumnes.
L'entorn del meu institut, l'IES Borja Moll, en el qual treballe des de fa quatre anys, suposa tot un repte per a la meua professió, des de diverses perspectives, socials, culturals, familiars, lingüístiques etc. El barri és un dels més degradats de la ciutat de Palma, amb un teixit social d'orígens molt diversos. Al meu institut hi ha alumnes de més de 50 nacionalitats diferents. Xinesos, equatorians, colombians, romanesos, dominicans, ucraïnesos, marroquins, senegalesos, ghanesos, només per citar-ne uns quants. Els nascuts a Mallorca o a la península, la minoria, són d'ètnia gitana, o bé descendents de peninsulars que vingueren a treballar als anys 60 i 70 a l'illa. El barri presenta un paisatge desolador, blocs de pisos que cauen, alt índex d'atur, drogodependència, fort absentisme escolar, presència policial contínua, tràfic de drogues al carrer, violència entre comunitats etc.
En definitiva, una manca de perspectives per les quals l'educació pot esdevindre una autèntica taula de salvació. I és per tant, especialment important que aquesta es faça en la llengua pròpia de les Illes Balears. El català.
En primer lloc perquè aquest mosaic cultural, de col·lectius amb tan poques coses en comú entre si, necessita un eix vertebrador que els connecte amb el lloc on viuen més enllà de la seua procedència, que per suposat cal valorar i respectar. L'altra opció suposa la llei de la selva, o el model anglosaxó, amb una orientació racista disfressada de relativitat cultural. Que cada comunitat visca dins el país, emprant per al seu entorn limitat ( gueto ) la seua llengua, sense que els siga necessari aprendre la llengua anglesa. Per què afirme que açò és racisme? En primer lloc perquè aquesta situació contribueix a crear guetos, comunitats tancades entre individus d'una mateixa procedència, i en segon lloc, per què mentre un individu no domine el màxim nombre de recursos d'adaptació a la societat en la qual viu, estarà en inferioritat d'oportunitats enfront d'una altra persona que si domine aquests recursos. La llengua és una de les eines d'adaptació a una societat més importants. Els guetos aïllats contribueixen a crear una imatge estereotipada dels nouvinguts. Aquesta imatge estereotipada els resta possibilitats laborals, de relació amb altres persones, i en definitiva de créixer com a individus dins el seu entorn.
La meua experiència personal, em fa riure'm d'aquells que afirmen que els nouvinguts són una amenaça per a la nostra cultura. Aquesta tesi ridícula ha tingut molts adeptes entre part del nacionalisme català, hereu d'una classe que tractà amb menyspreu els immigrants de parts de l'estat menys riques. El problema el tenim nosaltres, i cal entendre, que si els nouvinguts són un repte, també suposen una oportunitat.
Vaig ser durant dos cursos tutor del grup d'acollida. Només hi havia un alumne nascut a Mallorca. Em tocà enfrontar-me als pares desesperats ( comprensiblement ) per les dificultats d'idioma que els suposaven les classes en català. Deu de ser frustrant voler ajudar en els deures el teu fill i no entendre res. Però, en un perfecte castellà ( tots plegats no durien més d'un any ací ), els vaig explicar que el fet d'aprendre en català, apart de ser la llei a les balears, els anava a obrir les portes per tindre moltes més oportunitats en el futur, que el professorat, començant per mi, anava a garantir que tots els continguts s'entengueren, explicant-los de manera individualitzada en a llengua que calgués: castellà, anglès, àrab o patois...
Així, amb aquesta garantia, els meus alumnes han superat totes les reserves, i han interioritzat la llengua catalana com un fet natural en mi, i per tant un fet natural en valencians i mallorquins. Alguns inclús proven de xarrar-la amb mi, o imiten el meu accent valencià apitxat.
Des de sempre he mostrat interés per les seues arrels: terra, cultura, creences, història personal, i intentat compartir allò que conec dels seus països. la relació ha de ser en les dos direccions. Si ells senten que el seu origen es valora, també senten interés en el nostre.
En fi, la naturalitat sempre ha esta la millor defensa en aquesta trinxera que suposa estimar una llengua i utilitzar-la en tots els àmbits de la nostra vida.
Quelcom que fem, per cert, milers i milers de valencians, brigadistes lingüístics en la resta del nostre territori. A Catalunya o a les Illes, estem ajudant a salvar la llengua catalana des de la base. Milers i milers de persones que parlen el valencià del seu poble a joves de l'altra punta del món, nouvinguts com ells en una terra que els ha acollit i els ha donat treball. Un treball que se'ns negava en el País Valencià, durant anys de menyspreu institucional cap al fet de ser llicenciat i valenciano-parlant. Un perfil massa perillós per a aquells que ostenten el poder i ens imposen l'auto-odi . No tindrem futur fins que s'entenga que l'educació és la primera línia del front per a la integració, i hi haja la voluntat de respectar el català a València.

Català