Activistes pel Sàhara.

Pose per avançat el meu suport total a la causa sahariana, i el meu desig de llibertat per a aquest poble que tantes injustícies pateix.
Però l'episodi d'aquests dies, amb els activistes espanyols "maltractats" per les autoritats marroquines, i el subseqüent tractament mediàtic, em deixa perplex. En primer lloc em comença a cansar l'actitud de determinats progres d'ací, que com diu l'expressió castellana "veuen la palla en l'ull aliè". Crec sincerament que Marroc és un règim terrible, i que s'oprimeix el poble saharià (i d'altres) baix una monarquia totalitària. Però, a que em sona a mi això? Doncs sí, si fa no fa, la mateixa situació que patim ací els que formem part de nacions oprimides.
Tinc molts amics i amigues que són activistes de la causa sahariana, m'han volgut fer vore que la situació és radicalment diferent en els dos països, que allà gran part de la població hi viu deportada (i és cert). Però la repressió, la tortura, la guerra bruta, la manca de llibertats, la censura, l'odi sistemàtic que destil·len els mèdia amb total impunitat ens són comuns. Aquesta diferenciació que fan molts activistes pro Sàhara, còmodes dins les coordenades de l'estat espanyol, és fruit de la major informació que tenen al voltant del conflicte del Sàhara, o pel contrari, parteix del total desconeixement ( potser també interessat ) que tenen dels conflictes a l'interior de l'estat espanyol, com el conflicte basc, o el nostre?
Què hagués passat si uns quants guiris es sumaren a una manifestació il·legalitzada per la independència d'EuskalHerria a Hernani? Quin hagués estat el tracte rebut per part de la policia espanyola? Quina hagués estat la resposta dels mitjans locals? Quins qualificatius, o quin tracte mereixerien per part de la patriòtica població espanyola?
Però el cas és que, com tots i totes sabem, Spain is different.

12 octubre:Res a celebrar.

El 12 d'octubre és una data negra per als americans, i també per al nostre poble. Ho és, perquè marca el tret d'eixida del colonialisme espanyol al continent. I perquè suposa l'inici de la decadència econòmica de la Corona d'Aragó, en ser substituïdes les rutes de comerç de la Mediterrània, per les lucratives rutes comercials del saqueig a Amèrica. L'or d'Amèrica finançà l'hegemonia castellana sobre la corona d'Aragó.
La imatge que ens volen vendre hui en dia d'encontre de cultures és una revisió històrica que amaga un genocidi, i la supressió de cultures mil·lenàries mitjançant el fanatisme catòlic, i l'espasa dels conqueridors.
La història d'Amèrica és una genealogia del racisme. Milions d'indígenes massacrats, exterminats, esclavitzats per a explotar les riqueses naturals del continent. El comerç de carn suplí de mà d'obra d'esclaus negres, que eren segrestats a les costes occidentals d'Àfrica, i eren duts a l'altra punta del món. Només cal llegir la crònica Memória del fuego de Galeano per entendre com es dugué a terme la trobada de cultures.
Hui en dia, aquesta data es considera fiesta nacional. Desfilades militars diverses, enaltiment patriòtic, revisionisme històric etc. És igual qui governe, si hi ha dictadura franquista o post-dictadura. Per això, nosaltres des de Mallorca, i des d'altres llocs dels Països Catalans no tenim res a celebrar, però farem una jornada per a explicar a qui vulga vindre de que va això del 12 d'octubre. I per a passar una vesprada junts...

Un pensament

Espanya.
Què és, que significa per a mi aquest Estat, antic imperi, al qual pertanyem, segons el que posa al nostre DNI?
No és que jo n'estiga en contra per plantejaments ideològics a priori. No partia d'una aversió prèvia, malgrat que sí, era catalanoparlant, i provinc d'una família d'idees progressistes. El primer contacte amb el que era realment Espanya, el vaig tindre en els llibres, i es centrava en dos eixos que sempre m'han interessat: La història d'Amèrica Llatina, i la del nostre poble. Colònies diferents, però no tan diferents, en realitat. El contacte definitiu fou després d'experimentar com ens tracten els cossos de repressió espanyols. I si, anomene així la policia, perquè he tingut ocasió de conéixer els seus mètodes molt de prop, des que era un adolescent. No cal fer un recorregut per les batalletes que hem viscut. També he tingut l'ocasió d'experimentar amb quina impunitat actuen els feixistes a ca nostra. De fet policia, militars ( com el que assassinà en Carlos ) i "ultres" ( com ells anomenen, de manera condescendent, els feixistes ) comparteixen molts espais, es coneixen, s'ajuden, bescanvien informació, i sobretot els uneix massa sovint la manera de pensar. Si a més, es cobreixen mútuament les esquenes, tenim un escenari vertaderament aterrador. Com deia, és la meua experiència personal, i el coneixement, el que m'ha fet rebutjar a Espanya, i adquirir una forma de pensar, i no al contrari. No hi vull tindre res a veure, i comprenc que cada vegada en som més.
I tinc sis punts al cap que m'ho recorden de tant en tant.