Sàhara

La massacre al campament d'Agdaym Izik, al Sàhara Occidental, ha posat damunt la taula de nou la injustícia i brutal repressió que pateix el poble saharià. Què podem dir sobre aquest tema que no estiga ja dit? Marroc és un terrible règim basat en la repressió, com bé saben els seus propis ciutadans.
Les paraules es tallen en escoltar el testimoni dels supervivents a la massacre, que després foren detinguts i torturats sistemàticament.
Aquesta situació sovinteja massa al nostre món, la comunitat internacional lamenta, però no condemna la brutal repressió. Som espectadors d'una situació indecent. En el joc d'aliances internacionals, evidentment valen més els interessos econòmics i estratègics que les persones i els pobles. Espanya mira cap a una altra part, no s'atreveix ni tan sols a qüestionar l'actuació salvatge de les forces d'ocupació marroquines. Massa interessos econòmics, dos monarques units per negocis i amistat, dos dinasties perpetrades contra els seus pobles respectius, que es donen la mà amb un somriure de hiena, mentre les masses es deixen endur per l'exaltació patriòtica i aplaudeixen la brutalitat.
Estarem vivint tots i totes en un món sord?

12 octubre:Res a celebrar.

El 12 d'octubre és una data negra per als americans, i també per al nostre poble. Ho és, perquè marca el tret d'eixida del colonialisme espanyol al continent. I perquè suposa l'inici de la decadència econòmica de la Corona d'Aragó, en ser substituïdes les rutes de comerç de la Mediterrània, per les lucratives rutes comercials del saqueig a Amèrica. L'or d'Amèrica finançà l'hegemonia castellana sobre la corona d'Aragó.
La imatge que ens volen vendre hui en dia d'encontre de cultures és una revisió històrica que amaga un genocidi, i la supressió de cultures mil·lenàries mitjançant el fanatisme catòlic, i l'espasa dels conqueridors.
La història d'Amèrica és una genealogia del racisme. Milions d'indígenes massacrats, exterminats, esclavitzats per a explotar les riqueses naturals del continent. El comerç de carn suplí de mà d'obra d'esclaus negres, que eren segrestats a les costes occidentals d'Àfrica, i eren duts a l'altra punta del món. Només cal llegir la crònica Memória del fuego de Galeano per entendre com es dugué a terme la trobada de cultures.
Hui en dia, aquesta data es considera fiesta nacional. Desfilades militars diverses, enaltiment patriòtic, revisionisme històric etc. És igual qui governe, si hi ha dictadura franquista o post-dictadura. Per això, nosaltres des de Mallorca, i des d'altres llocs dels Països Catalans no tenim res a celebrar, però farem una jornada per a explicar a qui vulga vindre de que va això del 12 d'octubre. I per a passar una vesprada junts...

Sabates.

Si, ja se que és tard, però jo també em sume al clam mundial a favor de la sabatada com a eina política. Una llàstima que el cabró d'en Bush pogué esquivar la que li anava a la cara. Hagués estat molt bé que li hagués rebentat la boca.
Aquest home és un heroi, un periodista que ha aconseguit escenificar una aversió més profunda i digna que qualsevol article d'opinió. Evidentment, la reacció davant la sabata com a arma de destrucció massiva ha estat la tortura. Aquest home sabia el que havia de fer, i què vindria després...
Em lleve les sabates en el teu honor, company iraquià. Aquesta merda de genocidi ja fa massa que dura.