Canviar l'educació

L'altre dia vaig assistir a un congrés sobre creativitat i innovació a l'educació. Normalment no estic massa còmode amb aquestes etiquetes, ja que em pareix que responen més a qüestions administratives parides per quatre il·luminats (psicopedagogs) que sovint no han xafat una aula en la vida. Els problemes de hui en dia en la nostra feina són extremadament complexos, i totes i tots ens adonem que treballem dins un sistema que no funciona.
El primer que ens digueren és que per a generar dinàmiques de creativitat no hem de tindre restriccions d'espai i de temps, i que els continguts haurien de ser multidisciplinars. Just allò que ens ve imposat des d'uns rígida Conselleria d'Educació. El problema que veig en el sistema és que és contradictori, entre les teories pedagògiques, i la necessitat de resultats (encara que falsejats) aplicada per la mentalitat capitalista/ consumista. El resultat és un híbrid incoherent que només empitjora les coses.

Blog del departament de Plàstica.

Poques vegades barrege la meua feina, l'educació, amb aquest blog. Podria argumentar moltes raons, però la primera i més senzilla és que m'abelleix desconnectar del meu treball en aquest espai. Per a entendre'ns, m'agrada la meua feina, em sent realitzat i tota la pesca, però la naturalesa del meu treball és estressant i contra això, poca cosa hi puc fer. Ja feia temps que, malgrat la precarietat en l'ús de les noves tecnologies del meu centre, volia encetar un blog del departament de Dibuix de l'IES Francesc de Borja Moll. El cas és que els requeriments quotidians de feina no em deixaven dedicar-li el temps necessari. Ara ho he pogut fer. Es tracta d'una eina més per a aprofundir en l'educació en un entorn molt difícil com és el meu institut.
La llegenda urbana ens parla d'un ordinador per a cada alumne en aquest estat podrit, i aquesta aportació d'equips s'ha fet alababalà, sense parlar amb els docents implicats, és a dir, com es sol fer tot en aquest sistema educatiu. I així ens va. Ara però, els meus alumnes tenen finalment una finestra al món digital per a aprendre.
Aquesta és l'adreça:
http://plasticaborjamoll.blogspot.com/

Una altra d'educació.

Sempre que es parla de l'educació a la caixa tonta, em pose a tremolar. Us pose en context: fa un parell d'anys, uns experts, per suposat europeus, varen treure un test per a avaluar el nivell de coneixements dels alumnes d'Europa. Amb els resultats, varen elaborar l'Informe Pisa ( es veu que si li poses alguna paraula del tipus informe, i algun nom d'una ciutat famosa, als polítics, gurús, i psicolocos se'ls dilata immediatament l'anus. P.ex. Informe Lugano, Pla Bolonya, Experimento Filadelfia, Projecte Manhattan, Projecte Alcantarilla de Múrcia etc.).
Les conclusions més importants de l'informe, són.
1. Els alumnes de l'Estat Espanyol estan a la cua a nivell de coneixements a Europa. Es podria dir que un mandril ebri sol·luciona millor problemes de lògica, matemàtiques i expressió que un alumne de secundària.
2. Cal inventar-se un nom amb ganxo, i fer quatre parides que maquillen el que ens la sua l'educació als polítics, això sí, que no coste gaires calerons. Les peles per a allò important, Fórmula 1, vaixells de luxe, Ferraris, i per al Canto del Loco.
3. La culpa de tot la tenen els professors. Tenen massa vacances ( mai és massa, companyes...), els tenen pillats pels collons, i a més, la meitat són uns rojos, quan no directament polacs. I ja es sap que als polítics, no els agraden massa els rojos ( ja que els recorden el que no són ), i molt menys els polacs ( són incòmodes, les seues banderoles queden mal a les fotos, i parlen raro, diuen aleshores o coses pitjors, que Déu sabrà què signifiquen...).
Així que la sol·lució és treure's de mànega el de les Competències Bàsiques, que ningú sap que són, però sonen molt bé, i els permetran a les editorials fer-se d'Or a costa de les famílies, canviant els llibres de text i regalant coses als professors a canvi de que demanen els seus materials didàctics. Es diu que aquesta idea ha vingut de les organitzacions d'empresaris, els quals demanaven al govern que els possibles treballadors i treballadores del futur foren competents ( sic ). Caldrà vore com apliquen aquests coneixements als cursets de l'INEM, ja que amb els índex d'atur que anem aconseguint, el model de treballador qualificat tècnic/ executiu es queda una mica obsolet. Potser és que el nivell de la policia i Guàrdia Civil ( el que se'ls reserva als estudiants de classe treballadora ) està descendint tant que s'estudia que els agents signen les multes amb l'empremta dactilar.

Ets competent?
I el millor: l'altre dia ens ve a l'institut la responsable de conselleria a
impartir-nos un curs sobre les Competències Bàsiques. La Competent funcionària ens diu que no preguntem que són les Competències Bàsiques, ja que nosaltres sabíem més del tema que ella mateixa. Quina crac! Després ens fa fer una parida de nosequins barrets de colors ( cadascú representa un estat d'ànim, caga't, lloret! ), per a que entre tots intentem endevinar què són. Ara resulta que als que se'ns vol infantilitzar és a nosaltres, que cal que apliquem no se quin pensament transversal i pollades. Que l'educació ha de motivar i entretindre els i les alumnes i coses d'aquestes. Molt bé, doncs vist el que s'espera de nosaltres, propose un nou tipus de professorat, un nou renàixer de les cendres del caduc sistema educatiu. Repensem-ho tot, els professors hem de ser així:

Son Ferreret

Il·lustració publicada ahir al Diari de Balears sobre el centre de menors de Son Ferreret.

Il·lustració sobre Veneçuela

Una il·lustració sobre la llei de reforma educativa a Veneçuela. Entre altres propostes, la reforma proposa la laïcitat de la educació, per la qual cosa, els de sempre ja se'ls han tirat a sobre. Les crítiques de l'Església Catòlica, i de l'oposició, encapçalada pel partit Democracia Nacional ( no us sona el nom? ), han trobat l'oportú ressò en els mitjans internacionals.
En els articles que he pogut llegir, hi consta que el sistema ha de garantir una educació integral, gratuïta, que sigui inclusiva, plurilingüe, que tengui esment a aspectes com l’orientació dels alumnes, que sigui una escola en sintonia amb els mitjans comunicatius o que fomenti la pàtria

En fi, supose que serà la matraca dels propers dies a les nostres pantalles. Per a mi, l'Educació és essencial per assolir qualsevol canvi social, i per tant entenc que es reforme.

Brigadista lingüístic.

El fet de treballar en l'educació, ací a Mallorca, m'ha fet plantejar-me en nombroses ocasions la lluita per la meua cultura, la catalana. Per què fer-lo i el més important, com? Cal dir que des que vaig començar a treballar en aquesta feina, he considerat com a condició irrenunciable el fet de fer-lo en català, naturalment. No sempre ha estat fàcil. Els dutes han aparegut i també els dilemes morals, he hagut d'inventar-me recursos i ser flexible sense renunciar a res. No cal dir que la meua experiència ha enfortit les meues conviccions, car per a mi no existeix un altre camí. Fer-lo seria anar contra mi mateix, però també mancar al respecte als meus alumnes.
L'entorn del meu institut, l'IES Borja Moll, en el qual treballe des de fa quatre anys, suposa tot un repte per a la meua professió, des de diverses perspectives, socials, culturals, familiars, lingüístiques etc. El barri és un dels més degradats de la ciutat de Palma, amb un teixit social d'orígens molt diversos. Al meu institut hi ha alumnes de més de 50 nacionalitats diferents. Xinesos, equatorians, colombians, romanesos, dominicans, ucraïnesos, marroquins, senegalesos, ghanesos, només per citar-ne uns quants. Els nascuts a Mallorca o a la península, la minoria, són d'ètnia gitana, o bé descendents de peninsulars que vingueren a treballar als anys 60 i 70 a l'illa. El barri presenta un paisatge desolador, blocs de pisos que cauen, alt índex d'atur, drogodependència, fort absentisme escolar, presència policial contínua, tràfic de drogues al carrer, violència entre comunitats etc.
En definitiva, una manca de perspectives per les quals l'educació pot esdevindre una autèntica taula de salvació. I és per tant, especialment important que aquesta es faça en la llengua pròpia de les Illes Balears. El català.
En primer lloc perquè aquest mosaic cultural, de col·lectius amb tan poques coses en comú entre si, necessita un eix vertebrador que els connecte amb el lloc on viuen més enllà de la seua procedència, que per suposat cal valorar i respectar. L'altra opció suposa la llei de la selva, o el model anglosaxó, amb una orientació racista disfressada de relativitat cultural. Que cada comunitat visca dins el país, emprant per al seu entorn limitat ( gueto ) la seua llengua, sense que els siga necessari aprendre la llengua anglesa. Per què afirme que açò és racisme? En primer lloc perquè aquesta situació contribueix a crear guetos, comunitats tancades entre individus d'una mateixa procedència, i en segon lloc, per què mentre un individu no domine el màxim nombre de recursos d'adaptació a la societat en la qual viu, estarà en inferioritat d'oportunitats enfront d'una altra persona que si domine aquests recursos. La llengua és una de les eines d'adaptació a una societat més importants. Els guetos aïllats contribueixen a crear una imatge estereotipada dels nouvinguts. Aquesta imatge estereotipada els resta possibilitats laborals, de relació amb altres persones, i en definitiva de créixer com a individus dins el seu entorn.
La meua experiència personal, em fa riure'm d'aquells que afirmen que els nouvinguts són una amenaça per a la nostra cultura. Aquesta tesi ridícula ha tingut molts adeptes entre part del nacionalisme català, hereu d'una classe que tractà amb menyspreu els immigrants de parts de l'estat menys riques. El problema el tenim nosaltres, i cal entendre, que si els nouvinguts són un repte, també suposen una oportunitat.
Vaig ser durant dos cursos tutor del grup d'acollida. Només hi havia un alumne nascut a Mallorca. Em tocà enfrontar-me als pares desesperats ( comprensiblement ) per les dificultats d'idioma que els suposaven les classes en català. Deu de ser frustrant voler ajudar en els deures el teu fill i no entendre res. Però, en un perfecte castellà ( tots plegats no durien més d'un any ací ), els vaig explicar que el fet d'aprendre en català, apart de ser la llei a les balears, els anava a obrir les portes per tindre moltes més oportunitats en el futur, que el professorat, començant per mi, anava a garantir que tots els continguts s'entengueren, explicant-los de manera individualitzada en a llengua que calgués: castellà, anglès, àrab o patois...
Així, amb aquesta garantia, els meus alumnes han superat totes les reserves, i han interioritzat la llengua catalana com un fet natural en mi, i per tant un fet natural en valencians i mallorquins. Alguns inclús proven de xarrar-la amb mi, o imiten el meu accent valencià apitxat.
Des de sempre he mostrat interés per les seues arrels: terra, cultura, creences, història personal, i intentat compartir allò que conec dels seus països. la relació ha de ser en les dos direccions. Si ells senten que el seu origen es valora, també senten interés en el nostre.
En fi, la naturalitat sempre ha esta la millor defensa en aquesta trinxera que suposa estimar una llengua i utilitzar-la en tots els àmbits de la nostra vida.
Quelcom que fem, per cert, milers i milers de valencians, brigadistes lingüístics en la resta del nostre territori. A Catalunya o a les Illes, estem ajudant a salvar la llengua catalana des de la base. Milers i milers de persones que parlen el valencià del seu poble a joves de l'altra punta del món, nouvinguts com ells en una terra que els ha acollit i els ha donat treball. Un treball que se'ns negava en el País Valencià, durant anys de menyspreu institucional cap al fet de ser llicenciat i valenciano-parlant. Un perfil massa perillós per a aquells que ostenten el poder i ens imposen l'auto-odi . No tindrem futur fins que s'entenga que l'educació és la primera línia del front per a la integració, i hi haja la voluntat de respectar el català a València.