Al dia següent, anàrem en bici fins El Molinar i més enllà, cap a Es Carnatge. Allà vaig començar a córrer al costat de la mar. M'agrada córrer perquè el cap vola. Passeja suaument pel fons de l'ànima. Em veia a mi mateix en l'illa, en la qual el temps no avisa del seu pas. En certa manera es podria dir que no té memòria, i per tant és un indret idoni pel record. La gàbia s'ha obert, tot ix a l'exterior. Comença la primavera, nins i nines.
Aquest fou el meu tracklist: 42 minuts.
Us3- Cantaloop
Charlotte Gainsbourg- Le chat du café des artistes
Chateau Marmont- Beagle
Depeche Mode- Peace
Desmond Dekker- Israelites
Digitalism- Pogo
Franz Ferdinand- Bite hard
Gorillaz- Mellancholy Hill
House of Pain- Jump Around
Jimmy Cliff- You can get it if you really want
Calle 13- No hay nadie como tu
MIA- 20 dollar
Massive attack- Babel
2 comentaris:
M'agrada la teva descripció.
Senzilla però intensa, aquests dies de frescor i d'alegria!
S'ha acabat la boira i els dies grisos.
Són dies de terrasses, de passejos i de gaudir dels rajos del sol... Com ens toca a la pell!!
Gràcies, Núria, benvinguda per ací.
Doncs sí, quin gustet dona, a l'illa això de la dualitat hivern/ estiu està molt marcada.
Carpe Diem, gentola!
Publica un comentari a l'entrada