Música

És una passió. M'agrada admirar i gaudir quelcom que no se fer, m'agrada ser un profà, i treure-hi tant de plaer. M'agrada descobrir, experimentar, tastar tots els estils. Bé, supose que com a tothom. Com que un ja té la seua edat, tot començà quan gravava cassettes i els atresorava fins cremar-los tot el dia pegant voltes en el walkman. També tenia la meua col·lecció de vinils. Rodaven i rodaven sense fi. El soroll de l'agulla extreia un so màgic com el que fa la llenya al foc.
Però realment, ha estat amb el mp3 i el pirateig quan he començat a endinsar-me en nous horitzons musicals. He descarregat una vertadera barbaritat de música, he recorregut tots els estils, els clàssics, i l'avantguarda.
Ja fa una estona que em prepare recopilatoris, amb la singularitat que ara en un CD hi caben més de 100 temes. Així, tinc un registre arqueològic dels meus gustos durant els darrers anys. Costa quadrar tot això, i a més m'agrada fer-ho molt variat. Tutifruti pa la penya.
Tardor 2010.
Plou. Tot és fosc. L'estiu ha deixat cendres que es van apagant, és temps per pensar, i això no sempre és fàcil. Hi ha temes pendents, temes que un es pregunta si es podran resoldre ara que hi ha temps per estar en casa, quedar-s'hi dins, al recer. Un que escriu açò recorda els moments, els amics i amigues que no estan a prop. La distància, sempre la fotuda distància. Hem voltat massa i els bocins de la nostra vida han quedat per llocs que no es toquen, persones que no es coneixen entre si, i complicitats difícils de comprendre. Ets a punt de travessar l'abisme d'aquell que ja no té on tornar. D'aquell que ha de decidir si fer el bot definitiu o tornar enrere, sense saber si allà queda alguna cosa d'allò que ha estimat. No sap si dintre seu encara hi viu la persona que estimava els carrers, i que tot ho veia fàcil quan fluïa la nit i les trobades eren fàcils. Em sentia més pegat a l'asfalt que un xiclet. Tot ha esclatat en mil bocins i allà estàs tu amb un puto tub de superglue pensant que podràs recompondre el món. No, ningú pot.
Agranarem i farem altres coses, ja vorem on.
Tardor 2010
Seria massa llarg posar el tracklist. Només dir que comença amb música pausada, i la cosa es va animant. Això és un tast de coses que escolte i m'agraden. Espere que us agraden a vosaltres també. Ací el podeu descarregar. Bon apetit.

Remix Tardor 2010
http://www.megaupload.com/?d=QNK4YTD7

Primavera, mamons!

Després de les brumes, apareix el sol, allarga el dia i pareix que l'illa desperta. Aquest cap de setmana vàrem aprofitar la terrasseta de casa, sobrevolant el paisatge de teules i antenes amb la mirada, fins arribar a la Tramuntana, al fons, i a la mar oculta en direcció contrària.



Al dia següent, anàrem en bici fins El Molinar i més enllà, cap a Es Carnatge. Allà vaig començar a córrer al costat de la mar. M'agrada córrer perquè el cap vola. Passeja suaument pel fons de l'ànima. Em veia a mi mateix en l'illa, en la qual el temps no avisa del seu pas. En certa manera es podria dir que no té memòria, i per tant és un indret idoni pel record. La gàbia s'ha obert, tot ix a l'exterior. Comença la primavera, nins i nines.
Aquest fou el meu tracklist: 42 minuts.

Us3- Cantaloop
Charlotte Gainsbourg- Le chat du café des artistes
Chateau Marmont- Beagle
Depeche Mode- Peace
Desmond Dekker- Israelites
Digitalism- Pogo
Franz Ferdinand- Bite hard
Gorillaz- Mellancholy Hill
House of Pain- Jump Around
Jimmy Cliff- You can get it if you really want
Calle 13- No hay nadie como tu
MIA- 20 dollar
Massive attack- Babel

The Prodigy

Sempre he seguit aquesta banda, que es movia dins les coordenades del Hip Hop i Dance al principi fins esdevindre una reinterpretació del punk més àcid, explosiu. Fa anys vaig vore-los en concert, en un dels performances més enèrgics que he presenciat mai. Enguany tragueren disc, i la maquinaria pirata m'ha permés fer unes quantes audicions. El nou disc, potser no arriba a la originalitat dels primers treballs, però crec que deixa el llistó a una alçada molt digna. Energia pura, i alguns temassos molt bèsties.

I per a recordar els vells temps, ací vos deixe un tema mític, amb un vídeo que les ments idiotes, amants de la dictadura d'allò políticament correcte, qualificaren amb la temuda etiqueta de polèmic. De seguida les feministes d'opereta i poltrones diverses, pressionaren el botó roig de la censura. És lamentable com una branca del feminisme té un ressort en el cul davant la provocació fàcil ( la millor eina de promoció: clavar-se amb els catòlics o amb el discurs feminista ), però callen com putes amb el que fan les empreses i el seus països progres occidentals amb les dones del 3r món. O justifiquen que bombardegen tot un país ( recorde Afganistan ), com si això anés a millorar en alguna cosa la vida de les dones d'allà... En fi, el tema és que les cadenes hippy-cristianes de l'estil de l'MTV, esborraren el vídeo del mapa. És curiós que siga aquesta mateixa cadena per a subnormals la que hui ens regala realitys de mongolos d'aquests amb Parkinson ( un dia normal a cal MTV: balls epilèptics, ties de plàstic que es diuen Mindy o qualsevol merda així, gallets en falset, negrates posats de crack, però que passegen amb una fotuda botella de Moët Chandon, pantufles, cadenes d'or, per una casa com de la família Monster, adolescents vestits per algun estilista daltònic i pederasta... I un llarg etcètera...).
Bé, i ací està, un dels millors vídeos que he vist mai. El moment de violència cap al DJ és genial. Atenció amb el final, que és el que les feministes d'opereta no arribaren a entendre.

Prodigy - Smack my bitch up
Cargado por bebepanda. - Ver más clips de música, videos en HD!

Música

D'allò més eclèctica, és la que m'he descarregat els últimes dies a l'iTunes. Havia de renovar un poc el fons d'armari. Ja fa temps vaig descobrir un programa brutal per descarregar música. Que us pareix aquesta col·lecció? La veritat és que la combinació és anti-ortodòxia pura.

Pink Floyd - wish you were here. Mític disc, la meua herència punk em feia menysprear la seua música, un pèl onanista, però magistral.
Rolling Stones-Forty Licks: Jo sempre he estat més de Beatles, però la veritat és que tenen autèntics temassos. Recopilatori essencial.
Tupac Shakur - The Best Of 2Pac. El poder de les descàrregues, em permet escoltar els clàssics de tant en tant. Encara que mai he estat massa sectari amb el tema del Hip-Hop, l'estil amaga autèntiques perles. 2pac fou mite, fou breu, i la seua música destil·la soul. Per a moments gangsta, que t'agradaria arrugar el morro i treure la Uzi a passejar amb 2pac petant els baixos del carro.
Phoenix - Wolfgang Amadeus Phoenix(2009). Per a mi, un autèntic descobriment. El disc és brutal. Em fa vibrar, té temes molt bons. No pare d'escoltar-los.
Beirut - Gulag Orkestar. Havia escoltat parlar molt d'aquesta banda. Potser necessite escoltar-los més. De moment preferesc Goran Bregovic o Emir Kusturica.
Arctic Monkeys: Pareix un producte de màrketing. L'escoltaré més a vore què.
The Israelites: Desmond Dekker en estat pur.
The Toasters: Toquen a Palma a la Fira del disc aquest cap de setmana, i volia escoltar-los encara més. Ska explossiu.
I a més, encara no els he escoltat, me'ls vaig baixar quan anava a anar al BBK...
Fischerspooner
Basement Jaxxx. He escoltat algun tema de pista de ball i és molt festiu.
Doncs això, accepte suggerències i opinions.