No vivim en una època heroica. Sovint ens mirem les coses des de la pantalla, asseguts com ara amb una tassa de cafè a la ma. La gent que hi apareix, els palestins massacrats a diari per Israel, són cares sense noms, símbols anònims d'un dolor que ens sobrepassa. Però hui, a una d'aquestes cares, li puc posar nom. És el meu amic David Segarra, a qui he estat intentant rastrejar per internet, a vore si està bé, si ha patit quelcom, i m'imagine que la situació a bord dels vaixells haurà estat dramàtica. En David viatja en un dels vaixells que van cap a Gaza per trencar el bloqueig i dur tot allò que els manca a les persones d'allà. Un cop de puny al genocidi israelià, una gran maquinària de crear dolor... i cadàvers. Espere de tot cor que en David estiga bé, però també espere que cada persona que hi viatja, puga arribar a bon port, són herois en una època que ha deixat de ser heroica, han decidit ser com els palestins, ells que la majoria venen de països on no els manca de res. Sobreviure a Palestina és un dels actes d'heroisme quotidians més grans que hi poden haver. Cal una força enorme, una fe immensa. Només volem la pau per a Orient mitjà i aquesta tan sols esdevindrà quan Israel caiga, com caigueren els nazis o ho feu l'Apartheid. قيف الاحتلل اسرايلي في فلاستين David: hola 11:35 mi: Iei, com va? David: en el vaixellet de xankete mi: I el piranya, qui és? 11:36 David: hı han molts mi: Que, us deixen arribar o que? David: doncs segons lexercıt ısraelıa... tenen un centre de detencıo per als 800 ı deportacıo o detencıo 11:37 mi: Però heu vist costa? David: estem parats a 300 km de la costa palestına prop de xıpre ja som 6 vaıxells eıxırem esta nıt possıblement 11:38 mi: Fotre, aneu al tanto. David: sı el vaıxell es un ferry tıpus mallorca te desenes de cameres de vıgılancıa centre de premsa amb ınternet mi: Ah, guai. David: ı emıssıo vıa satelıt mi: Ei, has vist això? David: mes telefons satelıt mi: http://www.vilaweb.cat/noticia/3730978/tinent-coronel-votaria-consulta-sabadell-independencia.html 11:39 David: ha ha ha sı molt be el nostre hug xavıs mi: Pa que després digau! A mi la legión! 11:40 El millor és el que diu que l'exèrcit espanyol no pinta res, que la independència la decidiria l'OTAN. http://desdelilla.blogspot.com/2010/05/per-fi.html 11:41 Has vist això últim? Ho traurem a Palma. David: molto bene 11:42 mi: Que et pareix? Fes-li una ullada, nin David: el vaıg vore en el seu moment pero ara no tınc molt de temps nen estem ıntentant q chavez done suport a la flota 11:43 ı ınformant en dırecte per staelıt mi: Bé, ja m'ho diràs. Que, alò presidente? 11:44 David: ojala mi: Bé nin, em vaig a fer una excursió. Molt de compte amb els taurons sionistes! Xarrem després. 11:45 David: adeuuuu escrıunos una postal a la preso... mi: 10 David: ı envıans el llıbre mi: Bé, no avancem encara coses, no? Us enviaré una llima dins una ensaimanda 11:46 David: esoooo mi: Després carrem David: abracada mi: On puc mirar el que escrius, en twiter? David: http://twitter.com/Davidsegarra
T2E09. 30 anys de Moby
-
Aquest 2022 es compleixen 30 anys de l’àlbum de debut de Moby, de títol
homònim, i a Sampleòpolis volem aprofitar l’efemèride per a fer un
recorregut per...
Xiquets lliures
-
Els meus pares presumien d’educar-me en la igualtat i en la llibertat. És
per això que, malgrat ser xiqueta, no van voler imposar-me el color rosa en
la ...
Preocupantment jove
-
És diumenge. He quedat a primera hora del matí amb una colla
d’excursionistes al pàrquing d’una gran superfície comercial, un lloc
desèrtic de fàcil tro...
-
Cada palestino es un libro que camina Entrevista de María Álvaro Navarro.
locodelpelorojo.com/2014/11/10/david-segarra-cada-palestino-es-un-libro-que-camin...
La Cultura de la Post-Transició
-
Ja está. Adolfo Suarez ha mort de càncer. Ada Colau és entrevistada en
prime time per Risto Mejide. Ja està. Hem guanyat. Contents?
Sí, se us veu contents...
Jo només sóc un modernet de merda
-
L'onze de març del 2004 una *bomba* va esclatar dins d'un tren de la
madrilenya estació *d'Atocha*. No ho recordo com un dia especialment
funest, sinó m...
Un otoño, nada más
-
Este noviembre extraño me sorprende
De una tarde calurosa y inusual,a una nueva semana de 10 dias de grises
mojados.
El teléfono se dedica a dejar la no...
Per una Sanitat Pública, Universal i de Qualitat.
-
Situació: Servei Valencià de Salut. Ambulatori de Benimaclet. 12:15h del
migdia.
- Paco Francès?- crida una dona que surt a la sala d'espera vestida de
car...
Cinc vint-i-cincs d'abril
-
*25 d'abril de 1707, Almansa*
En el context de la Guerra de Successió, un conflicte internacional pel
control de la Monarquia Hispànica, els camps d'Alma...
Abandono Blogger i migro a Wordpress
-
Des de 2006 he usat la URL http://julicuellar.blogspot.com però avui
Blogger me l'ha modificat unilateralment i m'ha imposat la gelolocalització
d'Espanya ...
El dret a ser llançat contra la paret
-
Fa dos mesos, una televisió italiana va entrevistar Terri de Niccoló, una
dona més o menys bella que havia participat, a canvi de diners, en les
festes fa...
Patriotes i idiotes
-
D’un temps ençà vaig donant voltes a la qüestió de la independència de
Kosovo. Record que al seu temps, com segurament li passà a molts
independentistes...
29 - Una de tiberis
-
Llegia l’altre dia una notícia que deia que s’havia fet una prova molt
interessant a un restaurant de Barcelona que consistia en que els clients
anaven e...
LECTURES ESTIUENQUES (en format breu)
-
He perdut el "ritme" (com els futbolistes) i veig que em costa força
posar-me a escriure, així que ho faré en format breu:
- Un autor de qui cada novel.la...
la revolta àrab
-
Fa temps, molt de temps, que no escrivia al blog, però és que l’ocasió s’ho
mereix. Els darrers dies hem pogut vore milers de notícies sobre la revolta
de...
he soñado tu libro
-
he soñado que leía libros junto a tu cama.
he soñado que mi voz retumbaba única
en las paredes de una habitación blanca que no reconoces.
he soñado que te pe...
Últims dies a la Quebrada del Toro
-
*"Ahora es el momento de volver a empezar, que empiece el carnaval,la orgía
en el Palacio de Invierno, de banderas y besos.Se cayeron mis alas y yo no ...
B E I R U T segons Mahmud Darwish
-
"El cielo de Beirut es una gran cúpula de chapa oscura. La tarde,
encapotada, deja que su flaccidez se nos meta por los huesos. El horizonte
es una pizarr...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada