Noves generacions.

Continua la conquesta dels carrers del centre de Palma, armat amb uns quants esprais, imaginació i color. De moment sense conseqüències legals. Inspirat en el tipus de fauna que ens ha dut on som hui en dia.

La borratxera del poder, sovint els fa oblidar que són humans, i per tant, se'ls haurien d'aplicar almenys les lleis que ells han creat per a la resta. L'ebrietat et fa actuar de vegades d'una manera que resulta patètica per a aquell que no va fins les celles. Malauradament, hi ha molt poques persones que es mantinguen sòbries en el País Valencià. La il·lusió col·lectiva ens situa en aquelles coordenades tan espanyoles de Vivan las cadenas!. Afortunadament, de tant en tant ens trobem a algú que conserva intacte l'òrgan invisible: la dignitat. Román de la Calle, director del MUVIM, ha dimitit perquè li havia vingut sobtadament una afecció del citat òrgan, en censurar l'absolutisme valencià imatges com la de dalt de l'exposició de la Unió de Periodistes Valencians. Parlen per si soles.
Per a acabar-ho d'adobar, seguisc divertit les declaracions d'un personatge com Miguel Bosé, que compara Cuba amb València. Fet que ha generat exclamacions espasmòdiques, segregació de bilis, i atacs d'epil·lèpsia en la cupula pepera.
No ens equivoquem, no caiguem en la fàcil manipulació que promou en Miguel Bosé, a Cuba, individus com Camps, Ric Costa, Matas, i companyia, fa temps que estarien en la presó pels seus crims.
Presuntamente.

Renovar-se o Morir.

Hi ha una espasa de Damocles sobre el cap del govern valencià. Malgrat que diga en Mariano Rajoy que en Camps és i serà el millor candidat per a la Presidència de la Generalitat Valenciana. Puja en les enquestes, el que diu molt del nostre país, però a Rajoy li pot costar el seu camí a la Moncloa, així que som molts els que pensem que en Camps patirà un accident abans que s'acosten les eleccions generals, sobretot si pensem que qualsevol candidat que el PP es traguera de la màniga, seria probablement president.
Així, que ací va la meua aposta personal:
CANDIDATS QUE, DE PRESENTAR-SE PEL PP SERIEN PRESIDENTS DE LA GENERALITAT VALENCIANA:






El futur President i el seu Secretari General.

Costa levanta, tira de la manta...

PD: Curitas

I
Cada dia em serveix en safata una nova sorpresa. Si ahir parlava d'en Francisco Camps i escrivia que té els dies contats, hui confirme aquesta qüestió punt per punt. Es veu que els companys d'escolania del PP li han fet el buit i no l'han convidat a una reunió a Madrid. Pareix que d'una manera velada els dirigents del PP estan demanant a Camps que faça rodar caps, o finalment caurà el seu. Però la decisió és ben difícil. Com pegar la potada a Costa, o a Rambla, si saben perfectament que tots, des de Presidència fins les bases estan amb la merda fins el coll. No crec que el pijo i el Rambla caigueren sense endur-se per davant a qui pogueren endur-se per davant.
Però el que em xoca especialment, és la fotuda nomenclatura de Forrest Gump que empra el beat Camps. Després d'allò d'"amiguito del alma" ( qui collons parla així? ), o "lo nuestro es muy bonito" o l'afectada exclamació orgàsmica: "Gracias Mariano".
Llig en El País de hui: Camps valoró la reunión a la que no había acudido:... "Nos apoyamos todos y eso es muy bonito"... Don Manuel ( Fraga ) está encantado, yo hablo con él con mucha frecuencia y está encantado con el partido en la Comunidad Valenciana" " Don Manuel está muy feliz con lo que está pasando". Clar, i jo estic molt trist per tot això...
II
D'altra banda, ha començat el judici per (presumptes?) abusos a menors d'un altre catòlic de vida exemplar, en Rodrigo De Santos, ex regidor d'urbanisme de l'Ajuntament de Palma. Bé, com sabeu per anteriors posts, aquest personatge feia servir la Visa de l'ajuntament per a pagar en prostíbuls Gais. Doncs bé, segons ell afirma, era perquè era un addicte a la cocaïna, i allà podia consumir en privat. Què, com se vos queda el cos?
I a més, ara afirma, el molt... ( bé, m'estalviaré adreçar qualificatius a aquest individu ) que l'acusació per l'abús a menors dels fills d'uns amics del matrimoni, en la seua pròpia casa, s'ha produït per una venjança personal, i diu que els denunciants són " fantasiosos", "conflictius" i "tenen una altra cultura". La fiscalia l'acusa ( atenció ) de tocaments, fel·lació i penetració, subministrament de drogues i contractació d'una prostituta mentre ell es masturbava. El fet que tant l'ex-regidor com els denunciants foren membres dels Kikos, coneguda secta catòlica jeràrquica i aberrant, va tapar el cas en un inici. Els pares, m'imagine que després de pressions, varen decidir deixar l'assumpte " En las manos de Dios " ( sic ). Com sempre, aquest individu afirma que es impossible, perquè és un catòlic exemplar ( el més trist és que la seua dona fa el paper de comparsa dolorosa )i centra la seua defensa tot dient que es tracta d'una persecució política contra ell i el PP. Com no...

País Podrit

Evidentment, el senyor Camps sabia molt bé del que parlava quan afirmà que "solo quedan unos escaloncitos". El procés que jutjava Francisco Camps pels pressumptes suborns rebuts a canvi de concessions milionàries en contractes de grans esdeveniments, atorgats a empreses del·lictives com Orange Market, ha acabat amb l'arxivament, és a dir, en no-res. És certament curiós, podria donar-se el cas, que els processats d'aquestes empreses, jutjats per suborns, acaben en la presó, mentre que els subornats, aquells que han rebut els quantiosos regals ( i creieu-me, si li han agafat amb un detall com tratges i regals, imagineu-se la resta de l'iceberg...), no són ni jutjats. Però no són ells els que utilitzen els nostres diners per pagar a empreses que no són les millors qualificades ( ni les més econòmiques, això segur...) per a dur a terme aquests actes?
Quin tipus de justícia tenim en el País Valencià? Els jutges es declaren amics dels jutjats, companys de partit fins i tot, i després els absolen sense cap tipus de vergonya malgrat tindre proves més que evidents dels delictes.
El que es tracta, és de desacreditar la Política d'una vegada per totes, de llevar-se la màscara de demòcrates, mostrar el seu estat del dret tal i com és i espentar a la ciutadania crítica a la desesperació més absoluta. Els interessa el descrèdit, aquell pensament col·lectiu que afirma que tots són iguals, des del que s'enfronta a la repressió o arrisca la seua vida, fins al que descansa plàcidament en un palau renaixentista. Es tracta de que qualsevol lluita per canviar el ferum, tope amb l'apatia i la decepció post moderna. Aquest concepte d'exagerada humanitat dels polítics, entenent humanitat com a sinònim de ser un autèntic fill de puta, produeix més identificació per part de la massa, quan el sistema està molt podrit, i triomfa com un element més de la llei de la selva, la mafiocràcia i el pelotasso.
Ja siga al País Valencià, al sud d'Itàlia o a Mèxic.

Caspa Pepera

El nou cas de corrupció del PP aprofundeix en la línia canyí que tant els agrada. Hi ha una dura competició per arribar al súmmum de la caspa. Es difícil discernir qui s'endú la grossa. Si fa uns mesos flipàvem amb el cas De Santos, pare de família exemplar del PP mallorquí, militant dels Quicos, que va ser retratat en un vídeo amb dos maromos, un consolador, quantitats industrials de farlopa i visionant simultàniament un entretingut documental de sexe zoofílic amb cavalls... Poc després descobríem la utilitat dels pots de colacao per amagar comissions il·legals, soterrades en el jardí, una tècnica cassolana amb la qual l'ex consellera Ordinas va aconseguir amagar uns 200 000 euros. Ara diu que escriurà un llibre per explicar com ho feu. Al País Valencià la història no es queda curta, tenim a l'home de la Loteria nacional: Carlos Fabra. Il Divo, un altre que pilla comissions inclús per respirar. Que dir de Rita i els seus negocis tèrbols amb l'expresident del València CF, el també constructor Bautista Soler? Els valencians som tan imbècils que la gent el defensava, quan l'equip descendia als abismes de la classificació, de manera inversament proporcional al que ascendien els seus beneficis. Xè, però anem a tindre el millor camp de tot lo món, Iè! Quin gran home!
Però les darreres setmanes, han superat totes les previsions, primer, la trama d'espionatge bananero de la psicòpata política Esperanza Aguirre, experta privatitzadora de la sanitat, plusmarquista mundial en la carrera sense mirar enrere, com demostrà als atemptats de Mumbai, survivor d'accident d'helicòpter i més xula que ningú.
A més, s'ha descobert una trama de corrupció en una empresa subsidiària del PP que aconseguia pràcticament tots els contractes per a l'organització d'esdveniments públics en els ajuntaments governats pel PP. La legió d'escaladors engominats, esgrimint actituds xulesques, i una eminentment filosofia vital hortera, ja fa anys que passeja tranquil·lament per les institucions governades pel PP. Personatges sinistres, com el tal Francisco Correa, o l'artista abans conegut com el bigotes, havien muntat un lucratiu xiringuito. Per cert, a la vessant hortera canyí, no ens guanya ningú. En bigotes, que sabia on podia pegar millor el pal, emigrà a València i muntà Orange Market, des de la qual subcontractava tot tipus d'actes al gust de la bijuteria valenciana: Volvo racer's cup, congressos, campanyes per a l'honorable president Camps de golf etc. Tan bé li anaven les coses que es casà amb una ex Mama Chicho, reciclada de manera oportuna en presentadora de Canal 9. Aquesta vida de dubtós refinament, en la línia del seu antic palmarés acompanyant a Pajares i Esteso en títols mítics com los bingueros, acabà dràsticament amb el seu processament ara fa una setmana. Poc a poc aniran caient...