PD: Curitas

I
Cada dia em serveix en safata una nova sorpresa. Si ahir parlava d'en Francisco Camps i escrivia que té els dies contats, hui confirme aquesta qüestió punt per punt. Es veu que els companys d'escolania del PP li han fet el buit i no l'han convidat a una reunió a Madrid. Pareix que d'una manera velada els dirigents del PP estan demanant a Camps que faça rodar caps, o finalment caurà el seu. Però la decisió és ben difícil. Com pegar la potada a Costa, o a Rambla, si saben perfectament que tots, des de Presidència fins les bases estan amb la merda fins el coll. No crec que el pijo i el Rambla caigueren sense endur-se per davant a qui pogueren endur-se per davant.
Però el que em xoca especialment, és la fotuda nomenclatura de Forrest Gump que empra el beat Camps. Després d'allò d'"amiguito del alma" ( qui collons parla així? ), o "lo nuestro es muy bonito" o l'afectada exclamació orgàsmica: "Gracias Mariano".
Llig en El País de hui: Camps valoró la reunión a la que no había acudido:... "Nos apoyamos todos y eso es muy bonito"... Don Manuel ( Fraga ) está encantado, yo hablo con él con mucha frecuencia y está encantado con el partido en la Comunidad Valenciana" " Don Manuel está muy feliz con lo que está pasando". Clar, i jo estic molt trist per tot això...
II
D'altra banda, ha començat el judici per (presumptes?) abusos a menors d'un altre catòlic de vida exemplar, en Rodrigo De Santos, ex regidor d'urbanisme de l'Ajuntament de Palma. Bé, com sabeu per anteriors posts, aquest personatge feia servir la Visa de l'ajuntament per a pagar en prostíbuls Gais. Doncs bé, segons ell afirma, era perquè era un addicte a la cocaïna, i allà podia consumir en privat. Què, com se vos queda el cos?
I a més, ara afirma, el molt... ( bé, m'estalviaré adreçar qualificatius a aquest individu ) que l'acusació per l'abús a menors dels fills d'uns amics del matrimoni, en la seua pròpia casa, s'ha produït per una venjança personal, i diu que els denunciants són " fantasiosos", "conflictius" i "tenen una altra cultura". La fiscalia l'acusa ( atenció ) de tocaments, fel·lació i penetració, subministrament de drogues i contractació d'una prostituta mentre ell es masturbava. El fet que tant l'ex-regidor com els denunciants foren membres dels Kikos, coneguda secta catòlica jeràrquica i aberrant, va tapar el cas en un inici. Els pares, m'imagine que després de pressions, varen decidir deixar l'assumpte " En las manos de Dios " ( sic ). Com sempre, aquest individu afirma que es impossible, perquè és un catòlic exemplar ( el més trist és que la seua dona fa el paper de comparsa dolorosa )i centra la seua defensa tot dient que es tracta d'una persecució política contra ell i el PP. Com no...

Un pensament

Espanya.
Què és, que significa per a mi aquest Estat, antic imperi, al qual pertanyem, segons el que posa al nostre DNI?
No és que jo n'estiga en contra per plantejaments ideològics a priori. No partia d'una aversió prèvia, malgrat que sí, era catalanoparlant, i provinc d'una família d'idees progressistes. El primer contacte amb el que era realment Espanya, el vaig tindre en els llibres, i es centrava en dos eixos que sempre m'han interessat: La història d'Amèrica Llatina, i la del nostre poble. Colònies diferents, però no tan diferents, en realitat. El contacte definitiu fou després d'experimentar com ens tracten els cossos de repressió espanyols. I si, anomene així la policia, perquè he tingut ocasió de conéixer els seus mètodes molt de prop, des que era un adolescent. No cal fer un recorregut per les batalletes que hem viscut. També he tingut l'ocasió d'experimentar amb quina impunitat actuen els feixistes a ca nostra. De fet policia, militars ( com el que assassinà en Carlos ) i "ultres" ( com ells anomenen, de manera condescendent, els feixistes ) comparteixen molts espais, es coneixen, s'ajuden, bescanvien informació, i sobretot els uneix massa sovint la manera de pensar. Si a més, es cobreixen mútuament les esquenes, tenim un escenari vertaderament aterrador. Com deia, és la meua experiència personal, i el coneixement, el que m'ha fet rebutjar a Espanya, i adquirir una forma de pensar, i no al contrari. No hi vull tindre res a veure, i comprenc que cada vegada en som més.
I tinc sis punts al cap que m'ho recorden de tant en tant.