divendres, 11 de gener de 2008

La vida en la reserva.




Aquests dies nadalencs, he estat per la meua terra, València. Ja feia temps que no m’hi deixava caure. Tot continua igual, si de cas, potser més del mateix. He de dir que a València sempre és millor el continent que el contingut. La ciutat ofereix grans possibilitats, coses a fer, és flexible, oberta, amb molta història subterrànea. Quan camine pels seus carrers, em vaig trobant espurnes del meu passat, gent, situacions, de les quals he format part. És com si m’endinsara pels substrats de l’arqueologia de la meua vida, cada carrer em fa recordar una època que creia haver oblidat.
En el cas del meu barri, Russafa, aquesta sensació encara és més forta. Durant anys estava tan enganxat al seu asfalt com un xiclet. Em sorprenc de la quantitat de nous barets, garitos de tot tipus que hi han proliferat, la modernor que destil·lem tots plegats, sentats en les seues terrasses... Quasi no pareix el barri pel qual el feixisme ha desfilat periòdicament, amb el rebuig habitual del veïnat, i el vist i plau de l’ajuntament de València. Quasi no pareix el barri que allotja el cau de rates blaveres, des d’on planifiquen les seues agressions des de fa massa. El Casal Jaume I de Russafa, les patí durant anys.
Aquesta és la situació de la vida a la reserva; Parlar en valencià ( si, la nostra llengua, el català ) esdevé quelcom impossible, quan no perillós. Ara pareix que la llengua està prohibida inclús a la tele. La televisió valenciana emet anuncis amb un got d’aigua al qual s’aboca un paquet de sal. En un programa apareix Cristina Tàrrega, exemple d’excelsa qualitat cultural patrocinada per l’erari públic. A l’autobús escolte dos individus que quasi es pixen d’impaciència per anar a vore la fórmula 1 al port de València, la broma els sortirà per un ronyó. Els diàlegs que escolte de manera casual entre el personal, pareixen extrets d’una tertúlia de la COPE. Els immigrants, senzillament, van a la seua, prou feina tenen amb sobreviure en un lloc que els desallotja amb operacions policials quirúrgiques. I ací ningú diu res. Trista, trista València, em pregunte si algun dia canviaràs. El gueto al qual he viscut, des que era un xiquet, ara que he tastat altres realitats, se m’apareix massa apretat, claustrofòbic. La meua conclusió, és que hi ha una part molt important dels valencians que viuen dins una realitat paral·lela. Nosaltres, senzillament, vivim a la reserva.

5 comentaris:

aurora ha dit...

Hola Marc!

Per fi t'has dignat a escriure! T'esperava amb ganes, encara que jo tampoc puc parlar molt, perquè fa més d'una setmana que no escric ni la A.
Del teu article només una coseta, si has d'acusar algú del vist-i-plau de les manis d'E-2000, crec que és més adequat fer referència a delegació de govern, que és qui, en última instància decideix sobre el tema.

Una abraçada.

Xavier Martínez ha dit...

Ja ixqué l'Auroreta amb els seus tecnicismes jurídics ! He, he, he... És conya !

Sembla que ara Russafa s'està convertint en el paradís de la modernitat, les tapes deconstruides i els vins de disseny, cada cop que passeje trobe algun garito de lo més cool nou. Almenys ens han obert "La Tabernaire" !

Últimament li done voltes al cap al tema: el dia que comencem a criar fills (com ja han començat a fer alguns col·legues), quina mena de paisatge sentimental els explicarem ?

Tinc una sensació d'estafa permanent que no me la puc traure de sobre. Almenys espere que el meu barri (que podria passar perfectament per l'escenari de qualsevol peli de Fellini) no me'l toquen mai, perquè si no no sabré on refugiar-me ! Caguen en les constructores !

Marc Peris ha dit...

Entre tots fan el pastís. La veritat és que el delegat de govern té la darrera paraula, però, n'hi ha habut de tots els signes. N'he vist unes quantes desfilar pel meu barri, amb governs de tots els signes... Peò curiosament es fan d'una manera més escandalosa allà on governa el PP. Sobretot perquè van acompanyades per la repressió brutal contra les contra manis. No ens enganyem, el que passa a València és un cas prou escandalós, des de la suposada transició. En el nostre país, aquesta és doblement tramposa. No s'ha arribat a produir mai.

mireia ha dit...

Hola Marc!
Veig que la teua visita a València ha segut un poc combulsa! Tranquil, que els que vivim aci tot l'any anem rascant poquet a poquet però al final farem forat! I és que fora de la "capi" -com diu ma mare- hi ha un gran món de catalanoparlants que viuen amb i en català. Més enllà de l'horitzó 2007 hi havia vida...sols que un poc més moderna.
un bes des d'Albuixech, aquest oasi català on torne cada dia per oxigenar-me del treball en la ciutat!

Marc Peris ha dit...

ostres, revisant el meu comentari, veig què està prou malament redactat. Això, per voler fer-lo a corre cuita...