dimecres, 12 de desembre de 2007

Al voltant de tv3

Reproduïsc ací un escrit que en el seu dia vaig publicar en l'Avanç. Crec que la seua vigència es fa palesa amb dramatisme d'aquests dies. No tinc més paraules per qualificar aquesta nova agressió a la unitat del nostre poble. Els polítics d'ací i d'allà s'han cobert de glòria de nou.

Més enllà de les seues limitacions, del seu regionalisme acomplexat i dels seus balls partidistes, TV3 ha esdevingut l’únic model de televisió d’àmbit nacional que ha tingut el nostre país. Per a vergonya nostra, el poble valencià no ha pogut contribuir amb una televisió pública de qualitat mínima i en llengua catalana. Realment no puc dir res de Canal 9, ja que fa anys que només el veig accidentalment. IB3 n’és una imitació residual que afortunadament no acaba de quallar a les illes. Només dir que existeix una realitat paral•lela, gestada als cervells de la tecnocràcia pepera, que ens esborra com a poble i perpetua el model franquista de levante feliz. Malgrat que la programació ha anat degradant-se, no cal oblidar que el pare de la criatura fou el PSOE. Més amunt de La Sènia, en canvi, la televisió pública es planificà com a eina de construcció nacional a més d’intentar entretindre i informar, manipul•lacions a banda. La nostra generació cresquèrem amb el Dr Slump i Bola de Drac, El Temps als Països Catalans, Miquimoto, Malalts de Tele, 30 minuts... i tants altres als que han seguit programes d’enorme qualitat de producció pròpia com Plats Bruts, Porca Misèria o El Club. Aquests contingut han nodrit la maduració d’un sector audiovisual propi que auspiciarà una incipient indústria cinematogràfica en català, basada en la qualitat com ens mostra el film Salvador, entre d’altres. Nosaltres els valencians, que és el que tenim? Empreses subsidiàries, en xiringuitos de la xarxa d’amiguismes d’en Zaplana. Sense dubte, si TV3 no fos un mitjà profundament exitós al País Valencià, no hagués estat l’obsessió del PP acabar amb les seues emissions. Emissions que, no ho oblidem, sufragaren milers i milers de ciutadans valencians de la seua butxaca. Si analitzem les brutes concessions de la Televisió digital que el PP ha otorgat, amb la quota obligada pels serveis prestats a El Inmundo i en Jiménez Losantos, vorem quines són les seues intencions. Personalment, el meu fàstic i la meua indignació ha superat els seus límits i no acabe de comprendre com pot ser que puguen aconseguir els seus objectius; desvertebrar un país que comparteix una llengua, una cultura i una televisió: TV3.

Cap comentari: