dissabte, 26 de gener de 2008

El mur.


L'altre dia, vaig viure amb emoció i alegria la fuga, encara que fora per unes hores, de més del 30% dels palestins de Gaza. El mur, que ha confinat els palestins als camps de concentració més grans de la història de la humanitat, també es pot esquerdar. Quin cinisme, quina fosca ironia de la història ha empentat a aquells que patiren els guetos nazis a confinar a un poble similar al seu a questa presó inhumana? Directament, de manera clara, concisa, el poble palestí envià un missatge a Israel, però també al món: No morirem d'inanició sense fer res. Resistirem per qualsevol mitjà necessari. El bloqueig criminal que s'estableix ja fa massa a Gaza, amb la complicitat tramposa de la mal anomenada comunitat internacional, la burda coacció davant la decisió legítima de tot un poble, senzillament ha explotat. Com si fora la cançó de Pink Floid, another brick in the wall. De vegades, la vida, ens deixa en safata imatges que no necessiten paraules.

Cap comentari: