divendres, 25 de gener de 2008

Em preguntava aquests dies quin podia ser l’assumpte a tractar en aquest espai. Reflexionava sobre la crítica que sovint se’ns fa als crítics. I principalment és aquesta, que només fem que criticar, que un prisma negatiu cobreix la nostra mirada. Deixant de banda alguns temes, potser més urgents, hui vull retre-li un homenatge a uns indrets que, per raons que ara no venen al cas, han estat íntimament lligats a la meua vida. Parle dels mercats.

MERCATS

Passejar per davant de la llotja. Entrar al Mercat Central per la porta gran. Comprar un pa de quart en un forn de dins. Anar a la parada de mon pare. Saludar al personal. Demanar el meu entrepà preferit: Bonítol, una anxova del cantàbric, all-i-oli, un all adobat a talladetes, una pebrera que recorre el pa, fent de fil conductor i creuant-se elegantment amb l’anxova. De luxe! Isc a la plaça Doctor Collado. Em prenc una cervesa en una terrassa, faig l'esmorzar mentre observe la gent passar, mentre senc la vida passar. Tots tenim records d’aquells que alegren la panxa i els sentits, i tracen una història personal a través de la gastronomia. Els meus estan relacionats amb els mercats. Vaig freqüentar el del meu barri, Russafa, durant anys. Acompanyava ma mare a comprar els dissabtes, després hi anava cada dia, tot sol. Sempre he pensat que l’exterior, tan lleig, no deixava endevinar el seu interior, tan obert. Les parades, embolcallades per rius de gent que xarren, i es deixen endur pel color intens de les taronges de València, les millors del món. El mercat és el vertader cor del barri.
Ací a Mallorca, la gent valora anar a plaça, trobar productes propers, i per això els mercats brillen amb especial intensitat. El meu preferit és el de Pere Garau. Dissabte hi ha plaça, els llauradors engalanen l’exterior amb els millors productes, que ens sedueixen amb el seus colors naturals: Prebes Verds, aubergínies, carxofes, coll flori, herbes variades... . Les exigents madones es barregen amb treballadors romanesos, xinesos que projecten exòtiques receptes ( allà on hi ha una persona xinesa, sempre hi haurà el millor preu, això segur ), dones americanes que busquen iuca, o banano verd, i joves, que intentem aprendre l’art del mercat. A l’interior, vaig a una parada de pescadors de Sòller, a comprar llampuga, bruixetes o un lluç senyorial, ja veus, sent jo tan plebeu. Només trobe a faltar la clòtxina valenciana, i no és una metàfora sensual, d’aquestes que es practiquen sense vergonya als mercats per dones sense pèls a la llengua. La natura ha establert misterioses analogies amb els aliments, que el nostre llenguatge només es limita a diagnosticar.
Un altre mercat que freqüente, per la seua proximitat, és el de l’Olivar. En l’Olivar, la carn. Hi busque llonganissa de sobrassada, botifarrons, cuixa de corder... . La recent reforma hi establí una uniformitat monòtona, però per baix encara batega la vida del mercat. En el seu pecat, troba la seua penitència, dalt de les parades, trobem un Mercadona, que pareix amenaçar amb xafar-les.
Als meus viatges, sempre recorde els llocs lligats als mercats. Com el de Oaxaca, on es podia menjar dins unes enchilades verdes amb tasajo, o el preciós mercat modernista de Guanajuato. El de l’Havana, o el de Santiago, on es podia comprar en pesos els més variats productes ecològics, ja que allà no tenen diners per a pesticides. Al Marroc, les medines són tot mercat, s’hi barregen tot tipus de parades de menjar, artesania, teles, que es distribueixen en una espiral el centre de la qual és el soc. Els berbers són els venedors més durs del planeta: se les saben totes, i en tots els idiomes.
Per acabar, mereixen ser esmentades places mítiques com La Boqueria, Santa Catalina, Sant Antoni, l’espai obert de la plaça de Vic, o cadàvers de mercats llegendaris com el de Colom. I ature ací perquè em faltaria el paper i perquè amb tant mercat, comence a escoltar els cants de sirena del meu estómac. Bon profit!

6 comentaris:

aurora ha dit...

Buah! Estàven poc bons els bocates de ton pare! Un dia d'estos hauren de tornar a esmorzar junts, plebeu!!

Marc Peris ha dit...

Quan m'arrime a València, xe que bo!

Alfonso ha dit...

hola Esraven voldira dirte a veure si me podiras a gragr a Alfonsopque@hotmail.com i per que voldira que fesis posible a questa hisotira a traves de le meva serie si vols agregem i u comentem cuidat i sort

Marc Peris ha dit...

No t'entenc i no se qui eres. Ho senc Alfonso.

Paco ha dit...

Ei Marc, jo també sóc un enamorat dels mercats. sobre tot si estan a l'aire lliure. Per cert, t'ha faltat esmentar el de Xàtiva, "la plaça". Hi ha dimarts i divendres, segons m'han explicat perquè quan Jaume I entrà a la ciutat, va decidir que els dimarts el mercat seria per als cristians i el divendres seria per als musulmans. I fins hui encara es celebra els dos dies, això sí, ara ni el dimarts és per a els cristians ni el divendres és per als musulmans.Tothom pot anar-hi.
MOlt recomanable la visita.

una abraçada.

Marc Peris ha dit...

Un dia, quan estiga per València quedem i hi anem. Xàtiva sempre paga la pena.