dilluns, 4 de febrer de 2008

Sainet.



Com el tema paga la pena, he fet uns versets al més pur estil del mestre Escalante. Espere que vos agrade. Crec que la ironia mordaç és l'única resposta que aquesta gent es mereix. El rat penat, és un símbol nostre, el penós, el seu.

Rates Penoses.
Mentre nosaltres caminem, elles s’arrosseguen per la terra. Desconfiades, buscant entre el fem, entre el rebuig, miren cap a tots els racons. Roseguen, i es pensen que l’erosió també és una forma de crear quelcom. Que no s’enganyen. Els propagadors de la pesta blava només saben devorar subvencions, i alguna que altra paella esclatada i freda. Plouen calerons, premi a l’absurd filològic de Lo Rat Penós. Amb aquests dinerets, farem enganxines de No Mos fareu Calamars, posarem gasolina i comprarem sprais. Hui tornen a passar la nit en blanc, però és que ningú d’ells va demà al treball? Se vos passarà l’arrós, i no arribareu a les postres. Us agafarà la festa davant l’ordinador, difamant, amenaçant, la cara blanca de no eixir al sol. Me llamo Visente, soy alto, guapo y quiero conoserte. Terrorisme de baixa intensitat, sufragat per l’erari públic, no vos atreviríeu si no fora perquè teniu impunitat. La policia mira cap altra banda, se’n podeu anar a casa, una palmadeta. El centralisme espanyol ja té la feina feta. Enrere queden les malifetes, els locals destruïts, tacats de blau, les pol·lucions nocturnes... I els veïns i veïnes avorrits. Al principi fèieu més por, teníeu poder polític, i un periòdic i tot. Estava Maria Consuelo, Lizondo vivia, eren temps millors. Però la vostra vocació era el transfuguisme barat, sempre que li ha fet falta, el PP us ha utilitzat. L’enemic dels valencians no és el catalanisme, més aviat l’auto odi i el colonialisme. Vosaltres, les rates blaveres sou només una eina més. El blaverisme proclama la llengua valenciana, simple excusa per escriure com els dona la gana. D’això, disculpeu, se’n diu analfabetisme. Ara accents, ara sense accents. Que si la llengua ve del llemosí, que si del mossàrap, això tant em faria si algú de vosaltres la parlara. Però la trista veritat, és que quan eixiu de casa, quan parleu als vostres fills, l’únic que se vos sent és el Castellà. I això és estimar la llengua? I una merda! A vore, que quede clar, el Valencià és i serà Català. Vos agrade o no. Ho sabia Fuster, també, en el fons, ho sabia Casp.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Val, marc, veig que a l'illa no has perdut la capacitat satírica!!!!

Marc Peris ha dit...

És una oda a l'enemic. Si sabés rapejar, faria un tema de hip-hop.