No m'importa ja la insolidaritat d'alguns companys i companyes, que es posicionen sempre amb la bota que els xafa, no m'importa anar a contracorrent, en un món de caps cots, no m'importa fer bandera en solitari d'una llengua, mentre que es rendeix tothom al meu voltant, quan no ataquen amb foc de morter.
Només m'importa fer un poc millor la vida dels meus alumnes.
Tota la resta m'és ben igual.
2 comentaris:
molt guapo el mural, marc.
ara, que... ves-hi pensant: se t'acaben les parets, xato!
i bé, ànims i a seguir picant pedra, que no ens en queda d'altra...
Mestre,
molt bon text, ja saps perquè els alumnes i no els trepes són els que més t'estimen, o què no ho veres el dia del fútbol?
A mem si ho repetim, repetim un partidet, un muralet, una mani, un voluntarit lingüístic...sempre amb les ganes i l'alegria que et caracteritzen: i és que ja ho saps, company, que "no podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu"
Abraçada!!
Publica un comentari a l'entrada