dijous, 6 d’agost de 2009

Un pensament

Notes romanes arrugades trobades en la butxaca d'un pantaló.
En el lloc on es situa el consum en la nostra societat, és a dir: en el lloc més alt del pòdium, en el cim de l'Everest, en la torre del castell, en el primer pensament conscient de les criatures, en la majoria de les paraules buides de les nostres converses, en els somnis de paper couxé de les revistes, en els suplements dominicals dels progres amb la consciència ( in )tranquila, en les aules universitàries, en els Campus, en les Àgores, en els laberints del desig i les ànsies humanes. En tots aquests llocs, i molts més, hauríem d'ubicar la cultura.

2 comentaris:

Aina ha dit...

Que difícil és definir-la. Cultura on hi ha un grup humà. La paraula com a l'element que ens diferencia de la resta d'espècies. L'acte de parla, el pensament, la reflexió, el diàleg. Sí, és complicat.

Sobre els aeroports hem oblidat el moment de pesar les maletes...sobretot quan viatgem amb companyies de baix cost. I això que les cabres baix del braç no es facturen!

Jo no sabria per on començar, a Amèrica.

Marc Peris ha dit...

Cultura és coneixement, i aquest té moltes cares. Coneixement són les tradicions orals i els usos de les cultures indígenes. Cultura és la capacitat per superar els prejudicis, també la curiositat per obrir-se a noves expreiències, cultura és l'esperit crític, emés des de qualsevol posicionament, bé, i moltes coses més.