Darrerament, he aguardat prudentment silenci sobre el tema de Veneçuela, mentre es succeïen els atacs des dels mèdia espanyols contra el seu govern bolivarià. De nou es qüestionava la llibertat d'expressió, després de que es promogués una llei ( que finalment pareix haver estat retirada pel congrés ) per a regular alguns aspectes del paper dels mitjans de comunicació en el pols per derrocar al president electe, els agrade més o menys, per la majoria de veneçolans. Aquesta llei, per exemple, tipificava la manipulació, en casos en els quals es difongueren falses notícies que posaren en risc l'estabilitat del país. Això fou el que va fer per exemple RCTV durant el colp d'estat del 2002, quan s'afirmà que hordes de chavistes havien matat un opositor, mentre que el que passà fou justament el contrari. A RCTV, el govern no li renovà la llicència, però encara així, l'oposició controla la totalitat dels mitjans privats. Sovint en els magazines o pseudo-debats de globovisión es fa una apologia directa de l'assassinat de Chàvez. Per això trobe interessant aquesta entrevista, en la qual el president s'enfronta-i desarma- a la periodista colombiana uribista Vicky Dávila. On és que hi ha llibertat d'informació i on no? Mentre que el president respon sense por i amb arguments, el govern d'Uribe, utilitza a periodistes en nòmina, per a fer propaganda de la seua polèmica política exterior. Cal dir que l'escalada de la violència que s'apropa, amb la instal·lació de bases nord-americanes a Colòmbia és preocupant, i l'administració Obama pretén tornar a l'època més negra de La Escuela de Las Américas. Ja s'ha demostrat que l'Obama és un llop amb pell de corder, que ha jugat brut en el cop d'estat a Hondures. Dient una cosa però movent fitxes per baix de la taula. Però amb Veneçuela millor no jugar brut, el petroli i els seus F16 poden resultar una digestió difícil per als seus plans en la regió. Pero millor mireu el vídeo, que Chávez, amb la seua xerrameca habitual ho deixa tot molt clar.
1 comentari:
Anònim
ha dit...
la vicky esta és una tòtila de molt de cuidao. Així és el periodisme de la oligarquia a Colòmbia: un bell somriure, dues cames boniques i cap tipus de coherèrencia peridística, si fins i tot li mancava informació a l´estrella estrellada d´ RCN!. En fi, poques vegades li ho posen tant fàcil a Chávez, que repassa el seu discurs amb un punt socarrón, encara que, i per fortuna, una miqueta més contingut de l´habitual.
T2E09. 30 anys de Moby
-
Aquest 2022 es compleixen 30 anys de l’àlbum de debut de Moby, de títol
homònim, i a Sampleòpolis volem aprofitar l’efemèride per a fer un
recorregut per...
Xiquets lliures
-
Els meus pares presumien d’educar-me en la igualtat i en la llibertat. És
per això que, malgrat ser xiqueta, no van voler imposar-me el color rosa en
la ...
Preocupantment jove
-
És diumenge. He quedat a primera hora del matí amb una colla
d’excursionistes al pàrquing d’una gran superfície comercial, un lloc
desèrtic de fàcil tro...
-
Cada palestino es un libro que camina Entrevista de María Álvaro Navarro.
locodelpelorojo.com/2014/11/10/david-segarra-cada-palestino-es-un-libro-que-camin...
La Cultura de la Post-Transició
-
Ja está. Adolfo Suarez ha mort de càncer. Ada Colau és entrevistada en
prime time per Risto Mejide. Ja està. Hem guanyat. Contents?
Sí, se us veu contents...
Jo només sóc un modernet de merda
-
L'onze de març del 2004 una *bomba* va esclatar dins d'un tren de la
madrilenya estació *d'Atocha*. No ho recordo com un dia especialment
funest, sinó m...
Un otoño, nada más
-
Este noviembre extraño me sorprende
De una tarde calurosa y inusual,a una nueva semana de 10 dias de grises
mojados.
El teléfono se dedica a dejar la no...
Per una Sanitat Pública, Universal i de Qualitat.
-
Situació: Servei Valencià de Salut. Ambulatori de Benimaclet. 12:15h del
migdia.
- Paco Francès?- crida una dona que surt a la sala d'espera vestida de
car...
Cinc vint-i-cincs d'abril
-
*25 d'abril de 1707, Almansa*
En el context de la Guerra de Successió, un conflicte internacional pel
control de la Monarquia Hispànica, els camps d'Alma...
Abandono Blogger i migro a Wordpress
-
Des de 2006 he usat la URL http://julicuellar.blogspot.com però avui
Blogger me l'ha modificat unilateralment i m'ha imposat la gelolocalització
d'Espanya ...
El dret a ser llançat contra la paret
-
Fa dos mesos, una televisió italiana va entrevistar Terri de Niccoló, una
dona més o menys bella que havia participat, a canvi de diners, en les
festes fa...
Patriotes i idiotes
-
D’un temps ençà vaig donant voltes a la qüestió de la independència de
Kosovo. Record que al seu temps, com segurament li passà a molts
independentistes...
29 - Una de tiberis
-
Llegia l’altre dia una notícia que deia que s’havia fet una prova molt
interessant a un restaurant de Barcelona que consistia en que els clients
anaven e...
LECTURES ESTIUENQUES (en format breu)
-
He perdut el "ritme" (com els futbolistes) i veig que em costa força
posar-me a escriure, així que ho faré en format breu:
- Un autor de qui cada novel.la...
la revolta àrab
-
Fa temps, molt de temps, que no escrivia al blog, però és que l’ocasió s’ho
mereix. Els darrers dies hem pogut vore milers de notícies sobre la revolta
de...
he soñado tu libro
-
he soñado que leía libros junto a tu cama.
he soñado que mi voz retumbaba única
en las paredes de una habitación blanca que no reconoces.
he soñado que te pe...
Últims dies a la Quebrada del Toro
-
*"Ahora es el momento de volver a empezar, que empiece el carnaval,la orgía
en el Palacio de Invierno, de banderas y besos.Se cayeron mis alas y yo no ...
B E I R U T segons Mahmud Darwish
-
"El cielo de Beirut es una gran cúpula de chapa oscura. La tarde,
encapotada, deja que su flaccidez se nos meta por los huesos. El horizonte
es una pizarr...
1 comentari:
la vicky esta és una tòtila de molt de cuidao. Així és el periodisme de la oligarquia a Colòmbia: un bell somriure, dues cames boniques i cap tipus de coherèrencia peridística, si fins i tot li mancava informació a l´estrella estrellada d´ RCN!.
En fi, poques vegades li ho posen tant fàcil a Chávez, que repassa el seu discurs amb un punt socarrón, encara que, i per fortuna, una miqueta més contingut de l´habitual.
Publica un comentari a l'entrada