dilluns, 3 d’agost de 2009

País Podrit

Evidentment, el senyor Camps sabia molt bé del que parlava quan afirmà que "solo quedan unos escaloncitos". El procés que jutjava Francisco Camps pels pressumptes suborns rebuts a canvi de concessions milionàries en contractes de grans esdeveniments, atorgats a empreses del·lictives com Orange Market, ha acabat amb l'arxivament, és a dir, en no-res. És certament curiós, podria donar-se el cas, que els processats d'aquestes empreses, jutjats per suborns, acaben en la presó, mentre que els subornats, aquells que han rebut els quantiosos regals ( i creieu-me, si li han agafat amb un detall com tratges i regals, imagineu-se la resta de l'iceberg...), no són ni jutjats. Però no són ells els que utilitzen els nostres diners per pagar a empreses que no són les millors qualificades ( ni les més econòmiques, això segur...) per a dur a terme aquests actes?
Quin tipus de justícia tenim en el País Valencià? Els jutges es declaren amics dels jutjats, companys de partit fins i tot, i després els absolen sense cap tipus de vergonya malgrat tindre proves més que evidents dels delictes.
El que es tracta, és de desacreditar la Política d'una vegada per totes, de llevar-se la màscara de demòcrates, mostrar el seu estat del dret tal i com és i espentar a la ciutadania crítica a la desesperació més absoluta. Els interessa el descrèdit, aquell pensament col·lectiu que afirma que tots són iguals, des del que s'enfronta a la repressió o arrisca la seua vida, fins al que descansa plàcidament en un palau renaixentista. Es tracta de que qualsevol lluita per canviar el ferum, tope amb l'apatia i la decepció post moderna. Aquest concepte d'exagerada humanitat dels polítics, entenent humanitat com a sinònim de ser un autèntic fill de puta, produeix més identificació per part de la massa, quan el sistema està molt podrit, i triomfa com un element més de la llei de la selva, la mafiocràcia i el pelotasso.
Ja siga al País Valencià, al sud d'Itàlia o a Mèxic.

Cap comentari: