dimarts, 9 de març de 2010

El mestre Puyal

Hi ha determinades persones, que em fan sentir orgullós de compartir la cultura catalana. En contraposició als debats de baix perfil dels quals parlava en l'anterior post, destinats a l'adoctrinament d'una població instal·lada en el subdesenvolupament mental, el nivell que ostenten aquests dos gegants de la comunicació, com són el Cuní i el Puyal, vola molt alt.
Vaig començar a seguir en Puyal quan era menut, al programa de TV3 Un tomb per la vida. I per suposat, tinc gravat a l'interior del meu timpà el só de la seua veu en celebrar els gols més bonics del Barça. Una emoció tan genuïna, que et feia vore i entendre la bellesa que només poden sentir aquells privilegiats que els duen a terme.
En David m'ha enviat aquest vídeo. En Puyal en estat pur. Espere que ho gaudiu tant com jo ho he fet.

2 comentaris:

Eudald des de l'exili ha dit...

Ei Marc;
No se si t'enrecordes de mi, de la visita que li vam fer al Xavi fa dos anys amb l'Aina. Bé, per si la resposta és no, soc l'Eudald.
A través del bloc del Paco de Xàtiva he arribat a aquest article, és brutal el video que has penjat...
També he gaudit molt aquest document que has penjat. També soc fan del Puyal i li fa un repàs al Cuní increible.
Des de Belfast, només era per dir que et seguiré...

Marc Peris ha dit...

Clar que m'enrecorde de tu, nano. Doncs jo seguesc per Mallorca. La vida de l'illa, escalfant motors per a la primavera. Ja m'ha arribat pel Paco i el Xavi que estàs per allà...Fins quan?
Una abraçada, i a vore si tornem a fer birres en qualsevol de les dos illes!