Tremolen les parets, cau el sostre, tot s'esfondra en cal pobre, com sempre, i la maquinària del circ neo cristià i la mala consciència colpegen des dels tubs catòdics sense pausa. Done ara, via SMS, si compra aquell producte, un cèntim anirà a parar als xiquets nus d'Haití. Poca broma. Bones intencions, com deia aquell, serveixen de paviment pel sòl de l'infern. La tele ampliarà fins l'infinit aquell infant que plora, la mirada bruta dels saquejadors, vísceres i les gotes de miracle que representa aquella vida salvada per aterrar en la més absoluta misèria. Mirades fora d'òrbita, no puc mirar-les en l'escenari de les televisions de tot el món que té televisió. Ens envien les imatges del naufragi, de la desesperació, però ells no poden enviar les seues imatges d'injustícia quotidiana. Mala sort? La mala sort és un genocidi silenciós ordit per l'home blanc una i una altra vegada i encara una altra fins l'infinit, perquè en Haití una vegada gosaren ser rebels. El primer país que va abolir l'esclavatge, i el primer que s'independitzà de la metròpoli. La primera revolució liberal d'Amèrica. Haití hagué d'indemnitzar, en aconseguir la independència, els esclavistes fins un segle després. La ruïna. I el demés un constant Etern Retorn a la misèria. Nous blancs pintats de negre exerceixen ara l'esclavatge a domicili per als seus amos d'ultramar, o del nord o més enllà.
Haití, un dels països més pobres del món.
Per una vegada se'm regira l'estomac i em cauen les llàgrimes, i aparte la mirada de la televisió. La nàusea m'impedeix seguir. No vull saber res més, no puc, ja se ben bé el que passa a Haití, és el mateix que passa a la resta del món. 60000 persones moren de fam cada dia. Un Haití cada dos dies, ja no ix a les notícies. L'oblit arribarà prompte. Però el capitalisme seguirà. ja ens està bé, enviar un SMS o ser solidari des del sofà de casa. No podem, o no sabem com canviar això. O la guillotina, o la vergonya. La neutralitat és l'oprobi. La guillotina fou el primer que dugueren els francesos al Carib, però no per garantir els Drets de l'Home, aquests se'ls deixaren a la metròpoli. La dugueren per afaitar els negres revoltosos. La guillotina, o la vergonya, dic. I dic això perquè amb els recursos que han dedicat a rescatar els bancs amb els nostres diners, com deia Arcadi Oliveres en una xerrada l'altre dia, es podria acabar amb la fam durant els propers 54 anys. L'import era 54 vegades el que es calcula que costaria acabar amb la fam al món. I els bancs espanyols perceberen més de mil milions en comissions amb les ajudes de l'huracà Mitch a l'Amèrica Central. Els Filibusters han tornat al Carib.
Sóc un afortunat!
-
Un gat negre em barrava el pas davant el portal. Jeia al terra, amb les
potes estirades cap a un costat. M'observava, desafiant, des d'uns ulls
verds l...
T2E09. 30 anys de Moby
-
Aquest 2022 es compleixen 30 anys de l’àlbum de debut de Moby, de títol
homònim, i a Sampleòpolis volem aprofitar l’efemèride per a fer un
recorregut per...
Jo només salvo los siluros
-
M’avisen que per Facebook corre un vídeo gravat al tram de l’Ebre que passa
per Flix on se veu una llúdriga devorant un sirulo en qüestió de segons,
pim p...
Aprenentatges per a un judici
-
[Publicat al diari Berria i adreçat a les lectores i lectors d’Euskal
Herria] Mai tornarem a ser com abans de la tardor de 2017. L’amplíssim i
heterogeni m...
Maduresa i aplom
-
Jo no tinc enveja de Valero Sanmartí.
Jo no tinc enveja de Valero Sanmartí.
Jo no tinc enveja de Valero Sanmartí.
Jo no tinc enveja de Valero Sanmartí.
Jo...
Una mirada al País Basc
-
Plantejament
Per a algú que viu amb intensitat l’assolellat i calorós estiu mediterrani,
no hi ha cosa més extraordinària i motivadora que fer unes hores d...
-
Salut,
t'escric perquè estic preparant un documental, i un llibre, sobre la
saviesa popular dels valencians i les valencianes.
I volia demanar-te ajuda ...
Un otoño, nada más
-
Este noviembre extraño me sorprende
De una tarde calurosa y inusual,a una nueva semana de 10 dias de grises
mojados.
El teléfono se dedica a dejar la no...
Per una Sanitat Pública, Universal i de Qualitat.
-
Situació: Servei Valencià de Salut. Ambulatori de Benimaclet. 12:15h del
migdia.
- Paco Francès?- crida una dona que surt a la sala d'espera vestida de
car...
Cinc vint-i-cincs d'abril
-
*25 d'abril de 1707, Almansa*
En el context de la Guerra de Successió, un conflicte internacional pel
control de la Monarquia Hispànica, els camps d'Alma...
Abandono Blogger i migro a Wordpress
-
Des de 2006 he usat la URL http://julicuellar.blogspot.com però avui
Blogger me l'ha modificat unilateralment i m'ha imposat la gelolocalització
d'Espanya ...
El dret a ser llançat contra la paret
-
Fa dos mesos, una televisió italiana va entrevistar Terri de Niccoló, una
dona més o menys bella que havia participat, a canvi de diners, en les
festes fa...
Patriotes i idiotes
-
D’un temps ençà vaig donant voltes a la qüestió de la independència de
Kosovo. Record que al seu temps, com segurament li passà a molts
independentistes...
29 - Una de tiberis
-
Llegia l’altre dia una notícia que deia que s’havia fet una prova molt
interessant a un restaurant de Barcelona que consistia en que els clients
anaven e...
LECTURES ESTIUENQUES (en format breu)
-
He perdut el "ritme" (com els futbolistes) i veig que em costa força
posar-me a escriure, així que ho faré en format breu:
- Un autor de qui cada novel.la...
la revolta àrab
-
Fa temps, molt de temps, que no escrivia al blog, però és que l’ocasió s’ho
mereix. Els darrers dies hem pogut vore milers de notícies sobre la revolta
de...
he soñado tu libro
-
he soñado que leía libros junto a tu cama.
he soñado que mi voz retumbaba única
en las paredes de una habitación blanca que no reconoces.
he soñado que te pe...
Últims dies a la Quebrada del Toro
-
*"Ahora es el momento de volver a empezar, que empiece el carnaval,la orgía
en el Palacio de Invierno, de banderas y besos.Se cayeron mis alas y yo no ...
B E I R U T segons Mahmud Darwish
-
"El cielo de Beirut es una gran cúpula de chapa oscura. La tarde,
encapotada, deja que su flaccidez se nos meta por los huesos. El horizonte
es una pizarr...
2 comentaris:
Marc, volia enviar-te un correu, però no he trobat la teua adreça al bloc. Digues-me quina és o envia'm un mail a surfinpop@gmail.com
Salut!
Ok, t'enviaré un correu.
Publica un comentari a l'entrada