dilluns, 4 de gener del 2010

Espill


En aquests temps que es parla tant de memòria, de no oblidar els horrors del passat, que plenaren el segle XX, em va colpir el rastre estampat en una tomba simulada, pels carrers de Berlín. Segurament aquesta tomba al·legòrica, en cobria moltes altres , anònimes, sota la neu, el paviment i la terra d'aquesta ciutat deconstruida, destrossada, refeta de nou sempre una i mil voltes.
Plovia, i pareixia que es plorava. L'horror de l'holocaust parla des d'aquest monument, per no oblidar que no fa tant, els carrers de Berlín esborraren les petjades de part dels seus habitants.
Però, des d'on parlen els nostres morts?

1 comentari:

Tripallocavipasec ha dit...

Fes una ullada al meu blog:
femunrepass.blogspot.com.
Denuncio els que fan ús partidari del sofriment dels altres.