dimecres, 21 d’octubre de 2009

Hipotecades de per vida.

Recorde quan es parlava fa uns anys d'aquesta panacea que anava a ser comprar-se una casa. Jo vivia a Mallorca, i en aquesta ciutat el preu de l'habitatge no parava de pujar. Sospitava que havia de pillar algun pis a Palma, per a quan tornara a València, poder viure-hi. El consens social era total: "Els pisos no baixaran mai, perquè mai han baixat". Un dogma de fe que es repetia per tot arreu. Els noticiaris començaven amb aquest mantra, repetit fins l'infinit. I bé, la resta és història:

A Barcelona, la capital europea de la dignitat social, es fa aquesta convocatòria per a denunciar la gran estafa dels bancs, als quals damunt els salva el cul l'estat amb els nostres diners. Això és el capitalisme, i nosaltres només som formigues. A mossegar, doncs!

2 comentaris:

Aina ha dit...

Sí, ens han fet associar el dret a la vivenda amb el fet de posseir-la. Però de la manera com estan els preus dels lloguers, no creus que tenen raó quan diuen que o t'hipoteques al banc o al propietari de la casa?
Aquests temes em fan trontollar...

Marc Peris ha dit...

La meua experiència personal em diu que és millor el lloguer, encara que aquests estan pels núvols. Cada vegada veig més als bancs com a la caixa de Pandora d'aquest sistema. Són merda. Només cal mirar aquest vídeo i el que els diuen a les persones.
Ara bé, la veritat és que paradoxalment a mi la crisi m'ha afavorit. M'ha baixat un munt la hipoteca. Però em fa mal vore com exprimeixen al personal.