Una sensacio d'angoixa m'atansava des de feia unes hores. Quan estava fent la motxilla per tornar cap a la terreta, no he trobat el quadern on escric retalls de vida, i on des de fa temps vaig escrivint un relat llarg de manera fragmentària. He visualitzat aleshores que l'altre dia vaig vindre a un locutori, i me la vaig dur per a transcriure qualque cosa al meu blog. Primer només hi havia un xicot llatinoamericà, que no sabia res, i m'ha dit que a les 12 arribaven els propietaris, uns asiàtics l'origen dels quals no he reixit a establir ( Pakistanesos, Srilanka, Malais, indonesis? fotre, com es diuen els naturals d'aquests paisos? ). Al principi, els tipets flipaven, que no l'havien vist, clavaven la mà als fems... Pero finalment un d'ells ha aparegut amb ell a la mà. Eureka.
Pròximament en les seues pantalles...
Sóc un afortunat!
-
Un gat negre em barrava el pas davant el portal. Jeia al terra, amb les
potes estirades cap a un costat. M'observava, desafiant, des d'uns ulls
verds l...
Fa 1 any
2 comentaris:
Quina sort!! Quan fa pocs mesos me furtaren el bolsso la de la llibreteta que gastava entonces va ser de les pèrdues més grans, i mira que dins portava coses i coses i coses, però eren coses que podia tornar a comprar... ara, la llibreteta plena de records, a vore això qui m'ho torna...
La veritat és que ja fa un temps que el meu natural despistat es contraresta amb una mica de sort.
Sempre acabe retrobant allò que deixe enrere. En el cas de la llibreta d'escriptura o el quadern de dibuix, encara qque no tinga massa valor, per a mi són vitals. Molts moments reflexats en les seues pàgines. Una abraçada des de la mediterrània fins el nord, nord.
Publica un comentari a l'entrada